A cavall entre les comarques d'Osona i la Garrotxa s'aixeca un mur rocós d'alçada moderada però excel·lent talaia: el Puigsacalm. Hi ha diverses rutes per coronar-lo, totes elles fàcils, però destaquen dos camins equipats que utilitzarem per pujar i baixar, la Canal Nova i la Canal dels Ganxos.
Al sud de la vall de Lord, en plena serra dels Bastets i aixecant-se verticalment sobre les aigües del pantà de la Llosa del Cavall trobem la cresta del Sol, un recorregut aeri i divertit que combina grimpada i escalada. En circular sempre pel fil de l'aresta ens garantim unes vistes excepcionals sobre el pantà, els Bastets, el Port del Comte i Busa. Molt recomanable.
A sobre mateix del pantà d'Oliana s'aixequen les abruptes parets que alberguen una de les vies ferrades més exigents i espectaculars de Catalunya. És una via molt llarga de 3 trams, el tercer dels quals és dur i exigent, amb diversos extraplomats molt atlètics i passos ben entretinguts.
Sortint des de l'ermita de Sant Joan de Codolar enfilarem fins el punt més alt de la Serra del Montsant, la Roca Corbatera, a través d'un camí costerut equipat amb esglaons en tres passos complicats. Des de dalt la Serra ens arribarem fins al poble d'Albarca per tornar després a remuntar pel Grau de la Mare de Déu i acabar d'arrodonir la volta per dalt la carena.
La comarca del Priorat està atravessada per la Serra del Montsant, que tot i no tenir grans alçades sí que té parets molt verticals en el vessant sud. A dalt la serra hi ha un gran altiplà sec i àrid, i també alguns estrets congostos. Enfilem la Serra per una via ferrada, fem una bona volta i tornem per un dels múltiples graus equipats que permeten superar els trams més verticals.
Tot i ser ben a prop del mar Mediterrani, la serra de les Gavarres ofereix un excel·lent entorn per rodar amb bicicleta, amb una extensa xarxa de camins i pistes, amb desnivells considerables i amb nombrosos punts d'interès. Un dels centres neuràlgics de la serra és l'església de Santa Coloma de Fitor, un lloc molt bonic. A l'antiga rectoria hi ha un centre d'informació de la zona.
Canviem la muntanya pel pla i ens dirigim cap al Delta de l'Ebre, una gran extensió totalment plana on el riu és l'absolut protagonista. Fem quilòmetres al costat dels arrossars anegats d'aigua, transitem per platges llarguíssimes i desertes, contemplem a ull nu tota mena d'ocells, gaudim de la serenor i la calma que traspua aquest paisatge, i ens deixem seduir per un bon arròs caldós.
Planifiquem una ruta per l'Alta Garrotxa que ja a priori es presenta molt llarga i amb molt desnivell. Hem d'arribar al cim més elevat de la comarca, que no és molt alt, però comencem de molt avall. La sortida es complica ja que no trobem algun dels camins previstos, i arribem negre nit.
Amb tota una colla de corredors i corredores convocats per internet sortim d'Aiguafreda per fer un entrenament-reconeixement de la Cursa de la Vall del Congost. Guiats per l'ànima de la cursa, el Toni, ens endinsem pels camins d'aquesta zona del Montseny.
El Baix Empordà ofereix una extensa xarxa de pistes i camins força planers que permeten recórrer en bicicleta un ampli i variat territori sense excessiu esforç. Circulem per pobles d'interior i acompanyem el Ter fins a la desembocadura, a la Gola del Ter.
