És una clàssica dins del circuit de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, tant per la seva duresa com per la bellesa del recorregut. Amb 60 quilòmetres, 3.000 metres de desnivell, i les inscripcions exhaurides des del primer dia, 400 corredors i marxaires vam enfilar el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i la Serra de Cabrera, amb sortida i arribada a Torelló.
Fem una llarga caminada que ens porta a conèixer els contorns de Canalda. Aquest petit poblet del Solsonès està envoltat d'elevades parets ben conegudes pels escaladors, i alhora profundes fondalades en un entorn de roca conglomerada. Un curiós i variat paisatge feréstec i de secà.
La primera via ferrada catalana és un itinerari amb gran personalitat que enfila fins al punt més elevat del massís de Montserrat, la miranda de Sant Jeroni. És una via llarga, variada i distreta, amb alguns passos força difícils en què cal aplicar força i enginy.
La Serra de Busa és un gran altiplà separat de la base per altes i verticals parets als quatre vents. Creuem la serra d'est a oest pel fil de la cinglera fins arribar a la mítica presó, tornem pel pla i acabem baixant per Sant Pere de Graudescales. És una zona molt agradable per caminar que combina amplis paisatges, cingles verticals i la tranquil·litat del pla central.
Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.
Molts racons del massís del Port conserven una màgia salvatge, i la cresta de la Clapissa és un d'aquells llocs. L'aresta és fina i molt aèria, però de bon pas. Algun tram més delicat de la pujada està equipat amb cadenes. En planificar malament la ruta i encadenar algunes decisions equivocades la sortida es va complicar notablement, i vam haver de recular en no trobar un camí adequat per baixar.
Resseguim el curs alt del Matarranya tot passant per les espectaculars Gúbies del Parrissal, uns engorjats molt profunts amb parets de centenars de metres. Completem el recorregut circular pujant fort cap a les Moletes de l'Arany, des d'on gaudim de les curioses formacions rocoses del Parrissal. Una ruta molt interessant amb molts al·licients. Un racó imprescindible del massís del Port.
Al costat mateix del bonic poble d'Arnes el massís del Port s'aixeca bruscament amb cingles ben verticals i valls congostes. Intentem resseguir la cresta de les Gronses, però hi ha algun pas que ens supera, i acabem fent la volta a aquesta petita serra, gaudint de la verticalitat però des de sota, tot passejant pels Estrets.
Sobre mateix d'Horta de Sant Joan, fent-li de sentinella, trobem la petita cresta coronada pel Tossal d'Horta. Es tracta d'una marcada elevació que tot i la seva escassa alçada destaca per emergir en forma d'escarpada cresta directament des de la plana. És un passeig curt que ofereix tanmateix unes excel·lents vistes d'aquesta zona del massís del Port.
L'Alta Garrotxa és una zona sorprenent, on tot i la proximitat tens la sensació d'estar fora de la civilització, en un entorn salvatge i feréstec. El Puig Bassegoda no és el cim més elevat de la zona, però sí un dels més destacats, visible des de molt lluny gràcies a la seva forma característica i el seu aïllament. Fem una ruta circular per camins poc habituals.
