Resta dels Països Catalans

Serra del Verd (2.282 m.)

Serra del Verd

A cavall de tres comarques (Solsonès, Berguedà i Alt Urgell) entre el Pedraforca i el Port del Comte, la serra té formes arrodonides, amb cims que tot just destaquen sobre el conjunt. Fem una ruta circular sortint des del poble de la Coma. Passarem per la bonica masia del Pujol del Racó i enfilarem fins a trobar la carena. Coronarem el cim principal i baixarem per terreny molt pendent direcció oest fins tancar el cercle.

Serra de Cabrera, Agullola de la Tuta i Cingles d'Aiats

Entrant a les Bores de Masellera

Fem una completa volta que ens acosta a diversos punts interessants del Cabrerès. Enfilem la cinglera fins arribar a les espectaculars coves de les Bores de Masallera. Seguim el cingle fins a coronar l'Agullola de la Tuta, llar d'una simpàtica cabra. Baixem des del Morral de Caselles i pugem de nou als espadats cingles d'Aiats, des d'on contemplem àmplies perspectives. Seguim la cinglera fins al Puig de la Bastida, baixem i fem l'última pujada al Santuari de Cabrera.

Sant Aniol d'Aguja i Salt del Brull

Aproximant-nos al Salt del Brull

Com a contrapunt de la dura jornada anterior fem un recorregut fàcil en el segon dia a l'Alta Garrotxa. Remuntem la riera de Sant Aniol pel concorregut camí que porta fins a l'ermita que li dóna nom, i acabem d'arribar fins al Salt del Brull, on l'aigua es precipita des de força amunt fins un bonic gorg. Una passejada fàcil i entretinguda al peu de l'aigua entremig del congost.

Cingles de Gitarriu i Bassegoda (1.373 m.)

Cova de les Cabres

Remuntant les aigües de la Riera de Sant Aniol més amunt de Sadernes els cingles de Gitarriu creixen espadats cap a l'est. Enfilem per un camí divertidíssim on haurem de grimpar, ficar-nos dins d'un forat i superar un tram aeri equipat amb un cable. Continuem pel fil de la cinglera i baixem per la falda per anar a buscar la base del Bassegoda. Pugem el cim i resseguim la carena fent un ràpel i un breu tram d'escalada. Baixem pel Caire de Comadells.

Cadinell (2.112 m.)

Cadinell

Com un grill separat d'una taronja, el Cadinell és un fragment de Cadí que les forces tectòniques van decidir separar de la serra progenitora. Aquest gran esperó conserva en petites dimensions les característiques del Cadí: progressiu i arrodonit pel vessant sud i abrupte i vertical pel vessant nord. Sortim de Josa i enfilem còmodament fins al Coll de Jovell. A partir d'aquí en forta pujada assolim el cim des d'on contemplem el paisatge, avui reduït pels núvols.

Tossal de la Creu del Codó (1.509 m.)

Caminant al peu del cingle

Es troba situat a la capçalera de la Vall de Lord, als peus del Port del Comte, i des del seu cim s'albira una àmplia perspectiva sobre el fons de la vall, amb Sant Llorenç de Morunys al fons. Amb una curta caminada pel fil del cingle assolim aquest excepcional mirador i gaudim de les esplèndides vistes cap a la serra dels Bastets, Busa, Ensija, la serra del Verd, el frontal del Port del Comte i la fondalada del Clot de Vilamala.

Agullola de Rupit (IV+)

Agullola de Rupit

De la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà. Fem una interessant excursió d'aproximació i escalem aquesta estètica agulla per la via normal, oberta els anys 30. És una escalada de poca dificultat (IV) en un entorn simbòlic i de gran bellesa, amb espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.

Les Agudes (1.706 m.) per la cresta de Castellets

Montseny i les Agudes (esquerra) vist des d'Espinelves

És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.

Cresta de la Roca de Nargó

Darrer tram de cresta, el més aeri

Sobre mateix de Coll de Nargó hi ha una zona d'escalada ben coneguda, amb multitud de vies que solquen la pared sud de la Roca de Nargó. En aquest cas resseguirem la cresta que forma aquesta roca d'est a oest, gaudint d'un magnífic itinerari molt aeri de dificultat moderada. Gaudim en tot moment d'excel·lents vistes i de l'agradable sensació de moure'ns en tot moment pel fil escarpat d'aquesta petita cresta calcària.

Penyagalera (1.029 m.) per la Punta del Barco

Cara oest del Penyagalera

Mirat de front sembla impossible poder superar la paret nord del Penyagalera, la Punta del Barco. En realitat no és fàcil, però amb una complexa aproximació, una grimpada delicada i un tram equipat amb un cable es pot arribar al capdamunt, això sí, sempre que no es pateixi vertigen. Resseguim per dalt tot el "vaixell" i ens emboliquem i fem marrada en no trobar el camí previst de tornada.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans