Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.
El cor de l'Alta Garrotxa guarda una grata sorpresa en forma de cresta aèria i esmolada. És una activitat d'aventura molt llarga i de dificultat moderada però sostinguda. No té passos molt complicats, però sí exposats. Cal seguretat i agilitat en progressió en cresta. Vam anar massa lents, assegurant en excés al principi. Se'ns va fer tard i vam haver d'abandonar en una de les poques escapatòries de la ruta. Vam arribar de nit per terreny incòmode i molls per la pluja.
És una de les ferrades més concorregudes de Catalunya, sobretot pel reclam que representa l'impressionant pont nepalès de gairebé 70 metres. La via és de dificultat mitjana en conjunt, però amb una variant difícil i un darrer tram amb dos extraplomats atlètics força exigents. Un itinerari divertit i emocionant, amb variants més fàcils i escapatòries en tots els passos clau.
Ben a prop del Puigsacalm el Puig dels Llops mostra la seva cara sud vertical i altiva. Ens engarristem per la Canal Nova fins el Puig Corneli i acabem d'arribar caminant al peu de la via. Escalem aquest itinerari de 7 tirades, amb alguns trams força entretinguts, sobretot el diedre del tercer llarg, força atlètic. Assolim el cim i baixem pel divertit camí dels Ganxos Vells.
Al vessant oriental de la serra de les Gavarres trobem un interessant edifici d'origen romànic, amb un esvelt campanar i dos absis semicirculars. Es tracta d'un lloc molt bonic, a escassos quilòmetres del mar i tanmateix enmig d'un paisatge de baixa muntanya mediterrània. Pugem a Fitor des de vora mar i tornem fent una llarga volta per la plana baix-empordanesa, tot gaudint dels bonics pobles d'interior.
Al sud del poble d'Àger trobem una petita serra de suau i arrodonida des d'on podem gaudir d'excel·lents vistes frontals sobre les espadades parets del Montsec. Alhora passa per un punt emblemàtic, el Castell de Cas. Es tracta d'una ruta rodadora, de mitja muntanya, molt agradable i amb un tram de descens ben divertit per una pista dreta i pedregosa. Un bon complement a les rutes pel Montsec.
Enfilem fins al punt més elevat del Montsec d'Ares en una larga pujada. Contemplem el paisatge des de les alçades i baixem per camí trencat fins a l'espectacular Congost de Montrebei. Haurem d'empènyer la bicicleta durant hores per camí feixuc fins arribar a l'ermita de la Pertusa, encinglerada sobre el pantà de Canelles.
Creuem transversalment la serra de les Gavarres per pistes forestals, sortint des d'arran de mar, a Sant Antoni de Calonge i arribant a Girona, tot passant per alguns dels punts més significatius: el Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, Montigalar, la serra de Montnegre i la muntanya dels Àngels. Baixem a Girona i tanquem el cercle tornant per la ruta del Carrilet.
La ruta uneix els 3 grans monestirs ciscercencs de Catalunya tot creuant part de les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell i l'Alt Camp. Transcorre per terreny de secà, creuant vinyes, ametllers i oliveres, enllaçant petits pobles per pistes i camins, alguns poc transitables amb la bicicleta. Una ruta llarga i força trencacames que segueix principalment el GR-175.
És una clàssica dins del circuit de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, tant per la seva duresa com per la bellesa del recorregut. Amb 60 quilòmetres, 3.000 metres de desnivell, i les inscripcions exhaurides des del primer dia, 400 corredors i marxaires vam enfilar el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i la Serra de Cabrera, amb sortida i arribada a Torelló.
