Resta dels Pirineus

Volta als Mallos de Agüero i Punta Común (1.191 m.)

El poble d'Agüero és molt conegut pels seus famosos Mallos, unes formacions rocoses extremadament verticals que creixen enmig d'un paisatge de mitja muntanya. Fem una caminada fàcil que voreja aquests cingles de colors vermellosos, ben coneguts pels escaladors. A més a més, també visitem una interessant cova penjada sobre un profund torrent, coneguda com O Foraz. I per acabar d'arrodonir la jornada ens enfilem fins un petit cim que ens ofereix molt bones panoràmiques, i que com el seu nom indica, és el punt comú entre les províncies d'Osca i Saragossa.

Canal del Cinca

Des del pintoresc poblet de Tella, enfilat damunt la vall del Cinca, comencem una ruta que ens portarà a conèixer uns camins penjats en una cinglera que van servir per a la construcció i manteniment d'un canal d'ús hidroelèctric. Iniciem la ruta en descens fins als bonics plans de Puzo i d'Ugal, i avancem per una pista precària que s'acaba convertint en camí i ens porta al camí encinglerat. A la zona de Lo Frontón contemplem la vall del Cinca a sota, i avancem cap a la zona més aèria on hi ha un parell de túnels i trobem el canal. Resseguim uns centenars de metres el canal fins a trobar un camí que puja per dins del bosc i ens torna a l'altiplà. Visitem el bonic dolmen de Tella, i acabem de pujar al poble.

Circ de Gurrundué

Des del petit nucli de Revilla, un camí sobrevola les gorges d'Escuaín, i s'enfila progressivament fins a un bonic mirador del circ de Gurrundué, als peus del massís del Mont Perdut. El camí és bonic i ombrívol, molt suau el principi, i més endavant puja amb més decisió. Creuem primer el barranc d'Angonés, i més amunt el de les Gargantas, que baixen de la serra d'Escuaín. El tram superior el camí s'obre i tenim bones vistes sobre la gran gorja. Acabem d'arribar fins a la punta on hi ha ampli mirador del circ, i tot seguit baixem uns metres fins al petit refugi de Foratarruego. Contemplem el bast paisatge, i tornem pel mateix camí.

Mondoto (1.957 m.)

A la sortida de Nerín prenem un camí monòton que s'enfila pel vessant sud fins a guanyar l'ampla carena de la muntanya. De cop, s'obre davant nostre una magnífica visió cap a les Tres Serols, amb el Mont Perdut al mig. Acabem de pujar el cim per una pala ampla i de poc pendent que aquests dies encara està coberta de neu. Seguim gaudint d'un bast paisatge on la bellesa dels grans cims nevats competeix amb la profunditat del Cañón de Añisclo que cau vertical sota els nostres peus. Passem una estona meravellats pel paisatge, i tornem desfent el mateix camí.

Castillo Mayor (2.014 m.)

Des del petit poble de Puértolas, a la comarca del Sobrarb, encarem una forta pujada pel vessant sud fins assolir aquest cim panoràmic. La pujada comença suaument amb una diagonal ascendent que ens porta fins a una gran esplanada. Creuem una ampla coma i ens enfilem a la carena enmig d'un terreny càrstic. Des d'aquí seguim el fil d'una cinglera molt vertical pel vessant nord que ens porta fins al cim. Contemplem una magnífica panoràmica del massís del Mont Perdut i les muntanyes adjacents, encara curulles de neu. Baixem pel camí directe fins al gran prat, i després desfem el camí ja conegut fins al punt d'inici.

Estanys de les Rabassoles

Situats a la petita comarca occitana del Donasà, iniciem una caminada ben entretinguda que ens permet connectar els diversos estanys de les Rabassoles. Sortim del pàrquing de l'Artiga, als afores de Mijanes, i pugem fins al pla del mateix nom. Avancem un tram dins d'un bosc frondós d'avets i bedolls fins que arribem a una gran esplanada que haurem de creuar de llarg. Una pujada curta però intensa ens porta fins a l'estany de les Rabassoles. El voregem per la dreta i tornem a pujar fins a l'estany Negre, enclotat el peu del Tarbesó. Girem cap al sud i aviat arribem a l'estany Blau, des del qual seguim en la mateixa direcció fins al coll de l'Euga, on contemplem la Dent d'Orlu. Baixem cap a l'Estanyet, i acabem de tancar el cercle.

Pica Roja (2.903 m.)

A la cua de l'embassament de Solcèn, a la part alta de l'Arieja, iniciem una ruta que ens acabarà portant fins un cim encrestat ben a prop del sostre de Catalunya. Pugem primer suaument seguint el torrent fins que la vall forma una gran esplanada tancada per forts pendents a banda i banda. A la base del pla el torrent forma un reguitzell d'aigües tortes. Prenem un camí cap a la dreta que comença a pujar fort fins a l'estany de Romaset, i des d'aquí en pendent encara augmenta, ara ja per terreny pedregós fins al coll del mateix nom. Esquivem alguna congesta i des del coll enfilem fort seguint la carena fins al cim, que ens ofereix grans vistes dels cims de l'Arieja, Andorra i la Vall Ferrera. Comencem a baixar seguint la carena, amb trams encrestats on cal parar atenció. Al port de Boet entrem de nou al vessant francès i baixem cap a l'estany de Socarada. A partir d'aquí, per terreny més amable anem tornant al punt d'inici.

Gorges d'Enfer

Al fons de la vall de Lis, al sector de Banhèras de Luishon, fem una interessant caminada que remunta el torrent d'Enfer i ens permet gaudir de diverses cascades i engorjats. Comencem al peu de la central elèctrica del Portillon, al costat de la qual hi ha la magnífica cascada d'Enfer. El camí puja fort per dins d'una fageda fins la següent parada, l'espectacular Gouffre d'Enfer, una cascada vertical molt engorjada. Seguim pujant per un camí amb diversos trams empedrats fins a la Rue d'Enfer, un tram del torrent engorjat entre grans roces, entremig de les quals brolla l'aigua. Intentem pujar fins a les antigues mines de Crabioules, però un tram molt dret amb neu ens ho impedeix. Tornem enrere i tanquem la volta passant pel prat de l'Artigue.

Boms del Port de Venasque

Al sud de Banhèras de Luishon la vall de la Pique puja progressivament fins a l'Hospice de França, un antic refugi a partir del qual començava un camí l'alta muntanya que permetia creuar el pas fronterer cap a la zona de Benasc. Avui sortim caminant des d'aquest antiga posada de traginers i remuntem la costeruda vall que ens condueix fins al refugi de Venasque, a 2.250 metres i al peu d'un conjunt d'estanys coneguts com els Boms del Port. Poc més amunt hi ha el port de Benasc que permet l'accés a la zona de la Renclusa, al peu de l'Aneto. No hi acabem d'arribar per l'acumulació de neu, i ens conformem gaudint d'un paisatge magnífic a la riba dels estanys vorejats de grans muntanyes com el pic de la Mina o el Salvaguardia.

Vall de la Pique

Al nord de Banhèras de Luishon s'obre una vall estreta solcada per un riu que baixa des de les més altes muntanyes dels Pirineus. A la part baixa de la vall, al peu del nucli de Sant Mamet, fem una curta però interessant caminada que remunta pel un bonic camí de ribera un bon tram de la vall, i tot seguit baixa per l'altre vessant seguint una canalització d'aigua. A part del bonic camí fresc i ombrívol, cal destacar dos elements interessants ben a prop del punt de sortida: la torre medieval de Castelvielh, i la passarel·la de Pequerin, un pont per a vianants que travessa a notable alçada un congost del riu, just damunt de la gorja de Marie-Louise.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus