Estanys de les Rabassoles

Situats a la petita comarca occitana del Donasà, iniciem una caminada ben entretinguda que ens permet connectar els diversos estanys de les Rabassoles. Sortim del pàrquing de l'Artiga, als afores de Mijanes, i pugem fins al pla del mateix nom. Avancem un tram dins d'un bosc frondós d'avets i bedolls fins que arribem a una gran esplanada que haurem de creuar de llarg. Una pujada curta però intensa ens porta fins a l'estany de les Rabassoles. El voregem per la dreta i tornem a pujar fins a l'estany Negre, enclotat el peu del Tarbesó. Girem cap al sud i aviat arribem a l'estany Blau, des del qual seguim en la mateixa direcció fins al coll de l'Euga, on contemplem la Dent d'Orlu. Baixem cap a l'Estanyet, i acabem de tancar el cercle.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pàrquing de la Restanca , Mijanes (Arieja, França)
• Distància: 10,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Axat IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui farem una caminada ben distreta al cor muntanyós del Donasà, aquesta comarca natural situada al sud de l'Arieja, fent frontera amb el Capcir. El principal atractiu de la ruta d'avui és la visita de diversos estanys encaixonats en un entorn d'alta muntanya, amb el pic del Tarbesó com a cim més destacat, i ben visible des de bona part de la ruta. També arribarem fins al coll de l'Euga, que obre la visió cap a la vall del riu Oriege i el seu cim més característic, el pic Brasseil, conegut popularment com a Dent d'Orlu.

El punt de partida de la ruta és l'aparcament del pla de la Restanca, al qual s'accedeix per una pista forestal en bon estat que surt als afores del bonic poble de Mijanes. Avancem direcció sud fins a trobar una zona habilitada d'aparcament. Fa un temps es podia pujar fins al propi pla de la Restanca, però actualment cal deixar els vehicles uns metres més avall. Comencem doncs a caminar per l'antiga pista que pujava al bonic pla de la Restanca, on hi ha una petita àrea recreativa. El lloc és molt bonic, un planell obert i ampli, de color verd intens, solcat per un petit rierol i envoltat d'arbres de notable dimensió. Vaja, la definició d'un racó paradisíac.

Al fons del planell continua un camí que avança direcció oest i que s'endinsa en un bosc noble d'avets i bedolls, espècies característiques d'aquesta zona d'alta muntanya al vessant nord dels Pirineus. És una zona d'abundant pluviometria i humitat constant, gràcies sobretot a les freqüents boires habituals de l'Arieja. Avancem per aquest camí agradable, que puja suaument i creua el torrent per un pont de fusta. Més endavant el terreny es va obrint, passem un tram envoltat de nerets i assolim un altre replà de majors dimensions. El creuem transversalment, en paral·lel al riuet que forma unes boniques aigües tortes, apreciables sobretot més endavant, quan tornarem a pujar.

Efectivament, després del llarg planell pugem per un tram més costerut i a mesura que girem la mirada contemplem el riuet que serpenteja i creua l'esplanada. Aquesta pujada ens deixa a la cua de l'estany de les Rabassoles, o concretament l'estany de les Rabassoles de Baix. És un estany allargat, bonic i d'aigües fosques. El voregem per la dreta tot buscant un camí força indefinit que s'enfila per flanc nord fins al següent estany. Costa encertar el camí, però el terreny és obert i avancem sense grans dificultats. Una forta pujada i trobem l'estany Negre, o concretament l'estany Rabassoles Negre. És similar a l'anterior, allargat i situat sota el fort pendent del Serrat de les Escales.

Enllacem amb un camí més definit i marcat, el GR 7B (Tour du Pays du Donezan) i girem cap al sud. Ens entretenim però uns instants mirant cap al sentit contrari (nord) per contemplar el pic de Tarbesó, que amb els seus modestos 2.364 m. senyoreja la contrada. Avancem de pla per damunt de l'estany, i baixem uns metres fins a trobar el proper llac, el Rabassoles Blau, o estany Blau, situat sota una punta petita però vistosa i punxeguda, el Roc de Bragues. Voregem l'estany per l'esquerra i busquem un camí que comença a pujar tot flanquejant l'esmentat cimet i que connecta amb el coll de l'Euga. Aquí obrim una bonica visió cap al sud, amb la vall del riu Oriege i el seu cim més característic, el pic Brasseil conegut popularment com la Dent d'Orlu.

Des del coll prenem un caminet que baixa fort per la coma de l'Estanyet, nom que deriva del petit estany que trobarem uns metres més avall. Voregem l'estany per l'esquerra i seguim baixant per un tram que es fa llarg i una mica incòmode, ja que el camí és força costerut. Seguim el curs del torrent i arribem de nou a l'esplanada que ja havíem creuat d'anada, i desfem el camí ja més plàcid fins al punt de sortida. Donem per tancada una matinal agradable i distreta, en un entorn d'alta muntanya i amb l'al·licient dels diversos estanys que anirem trobant en el camí.