Mondoto (1.957 m.)

A la sortida de Nerín prenem un camí monòton que s'enfila pel vessant sud fins a guanyar l'ampla carena de la muntanya. De cop, s'obre davant nostre una magnífica visió cap a les Tres Serols, amb el Mont Perdut al mig. Acabem de pujar el cim per una pala ampla i de poc pendent que aquests dies encara està coberta de neu. Seguim gaudint d'un bast paisatge on la bellesa dels grans cims nevats competeix amb la profunditat del Cañón de Añisclo que cau vertical sota els nostres peus. Passem una estona meravellats pel paisatge, i tornem desfent el mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Nerín Fanlo, Sobrarb, Osca (Espanya)
• Distància: 8,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 660 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Ordesa y Monte Perdido Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Si el dia anterior vam pujar el Castillo Mayor pel vessant sud, avui farem un cim amb unes característiques similars. De fet, la intenció d'aquests dies és precisament aquesta: buscar cims panoràmics que siguin fàcils de pujar per vessants assolellats i sense neu. El cim d'avui és poc destacat en altura, però és tan a prop del Mont Perdut que esdevé un mirador de primer ordre, i val la pena pujar-hi. És un cim adequat per la primavera, ja que a l'estiu seria molt calorós, i a més a més, ara podem gaudir dels grans cims amb força neu. Bona part de la pujada és monòtona, però quan arribes a la carena t'adones de la immensitat de les muntanyes que ens envolten.

Tenim el camp base a prop del poble d'Escalona, on conflueixen diverses valls. Un bon lloc per moure's per aquest sector nord del Sobrarb. Ens hem de desplaçar fins al poble de Nerín per l'estreta carretera que voreja el Cañón de Añisclo. Només circular per aquí ja és un espectacle. Aparquem al final del petit poble, el lloc d'on surt a l'estiu el bus que puja cap a la Sierra de las Cutas on hi ha els miradors d'Ordesa. En aquesta època hi ha ben poca gent. Aparquem i comencem a caminar per la pista fins just al punt on hi ha la tanca i la caseta dels vigilants del parc. Aquí surt un camí a la dreta que comença a pujar direcció nord-est.

Poca cosa es pot explicar sobre la ruta de pujada, més enllà d'un camí solei en un terreny obert de matolls, sobretot el molest eriçó groc, que aquí en diuen abrizón, un petit arbust ple de punxes. A mitja pujada creuem un torrent que el Fum agraeix per remullar-se. El camí va tombant cap a l'est fins a assolir un gran altiplà on el paisatge canvia radicalment. Fins aquest moment només vèiem la pujada, i de sobte s'obre davant nostre una visió frontal impressionant del Mont Perdut, ben a prop. Més a la dreta Fuen Blanca, el final del Cañón de Añisclo, i la serra de Las Zucas, coneguda com Las Tres Marías. El camí fins al cim serà sobre neu, ja que avancem per la cara sud-oest, però el vessant és suau i molt obert, de manera que pugem sense problemes.

Arribem als 1.957 metres del cim del Montodo, una punta alçada damunt de la gran cinglera del Cañón de Añisclo, que cau verticalment centenars de metres sota els nostres peus. De fet, més que un cim, són diverses puntes de la cinglera, cadascuna amb vistes diferents segons l'orientació. És un lloc preciós, i com que el dia acompanya, hi passem una bona estona gaudint de la bellesa i la immensitat del paisatge. Fem un bon grapat de fotos, aprofitant la lluminositat del dia, i la neu que encara cobreix les grans muntanyes del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Després d'una bona estona, iniciem el descens.

Baixem pel mateix camí, tot i que tendim una mica més cap al nord. Si de pujada més aviat evitàvem la neu, enganxats el més possible a la cara sud, ara veiem que gairebé podem baixar amb més facilitat sobre la neu. Baixem fins al final del gran altiplà, on ja enganxem amb el camí més marcat que baixa pel vessant sud entre els matolls. Desfem el camí ja conegut i acabem la ruta de nou a Nerín, ben satisfets d'un itinerari fàcil i agraït, amb unes vistes impressionants.