Caminades

Mola de Colldejou (922 m.)

Ben a prop de la costa tarragonina s'aixeca una mola rocosa encinglerada per totes bandes i amb un gran altiplà superior que s'acosta als 1.000 metres. Sortim del poble de Colldejou i anem a buscar el camí poc definit de les Tormines que ens porta a una tartera molt dreta i incòmoda que acaba a la canaleta del Bondia, on cal fer una petita grimpada per arribar a la carena. Acabem de pujar al cim, i després de la pausa baixem direcció oest a buscar el portell de les Processons i la canal dels Clavellers, on tornem a pujar a l'altiplà. Anem a trobar l'entrada a la canal Fosca i baixem al peu del vessant nord del cingle, que anirem recorrent fins a la cova de la Mola, on baixem per camí ja més definit fins al poble.

Mare de Déu de la Roca i l'Areny

Encimbellada dalt d'un penya-segat de roca vermella, la petita ermita era un far per als mariners. Està situada a poca distància de la costa tarragonina, i n'és un excel·lent mirador. Sortim de Mont-roig del camp i planegem fins al peu del cingle al cap d'amunt del qual hi ha l'ermita. Hi pugem per un bonic camí amb trams excavats a la roca. Contemplem el paisatge i emprenem tot seguit el camí de l'Areny, que puja cap a la propera cinglera de roques sorrenques de color vermell intens. Alguns trams són molt bonics per les formes que les roques han anat adquirint a causa de l'erosió del vent i la salabror del mar. Baixem pel camí de les Escaletes i acabem la ruta pel bonic barranc de l'Horta, on hi ha diversos petits aqüeductes.

Forat del Tabaco

Anem a trobar un antic pas que creua el torrent d'Eina a la seva desembocadura al riu de Saldes, i que permetia connectar la zona de Gisclareny amb l'altiplà de Vallcebre. Sortim de Sant Julià de Fréixens i prenem un camí poc definit que baixa cap al grau de l'Arrel, i continua fins a la pista damunt del riu. Baixem fins a la riba i creuem a gual, i tot seguit acabem de pujar fins a l'antic pas excavat a la roca que creuava un tram molt engorjat del torrent. Tornem enrere cap a la pista, i pugem per un altre camí mig perdut pel serrat de Puigventós cap al grau Punxut, els plans de cal Solà i ja per bon camí tanquem la ruta circular.

Strada delle 52 Gallerie

Recorrem una ruta espectacular que els militars italians van construir a l'abrupte massís del Pasubio durant la I Guerra Mundial per protegir-se dels atacs austríacs. Aquesta obra audaç de l'enginyeria militar travessa unes cingleres escarpades amb profunds barrancs, penya-segats i pinacles verticals enmig d'una zona coneguda com les Petites Dolomites. Per superar les dificultats del terreny es van construir fins a 52 túnels, alguns d'ells llargs i amb traçats sinuosos. Un camí gairebé impossible que ofereix bonics miradors sobre aquestes escarpades muntanyes, que s'ha convertit en una gran atracció excursionista. La ruta acaba al refugi Achille Papa, bon lloc per reposar i recuperar forces abans d'emprendre la tornada, més plàcida, per la pista a l'Strada Scarubbi.

Llac de Pirola

Pugem fins el poble més alt de la vall de Valmalenco, Chiareggio, i passem la nit al Pian del Lupo, un lloc ideal per començar diversos itineraris de muntanya. Sortim caminant des del gran aparcament i creuem el Torrente Mallero per un pont de vianants. A l'altra riba comença un camí que puja fort cap a l'Alpe Zocche, unes pastures d'alçada, i segueix pujant fins al llac de Pirola, enclotat entre muntanyes. Encara pugem una mica més amunt fins un collet molt panoràmic que ens ofereix uan gran visió cap al Monte Disgrazzia, de gairebé 3.700 metres i la llarga glacera de Ventina. Baixem cap al refugi Gerli Porro, on fem un refrigeri, i continuem avall per bon camí fins al punt d'inici.

El Punxó (2.581 m.)

Sortim de Porta per un caminet que creua uns camps erms i s'endinsa en un bosc fresc a través d'un antic camí empedrat. Aviat el pendent augmenta fort i pugem durant una llarga estona primer per un bosc d'alta muntanya, i més amunt per una zona de prats alpins que donen pas a l'amplíssim coll de l'Home Mort. Avancem per una gran planúria a més de 2.300 metres, ara pujant suaument, fins assolir l'arrodonit cim. Vistes cap a la vall del riu Querol, les pistes d'esquí de la Porté, la vall de Campcardós, i la llarga carena que des d'aquest modest cim connectaria amb el Carlit, molt més a l'est.

Estanys de les Rabassoles

Situats a la petita comarca occitana del Donasà, iniciem una caminada ben entretinguda que ens permet connectar els diversos estanys de les Rabassoles. Sortim del pàrquing de l'Artiga, als afores de Mijanes, i pugem fins al pla del mateix nom. Avancem un tram dins d'un bosc frondós d'avets i bedolls fins que arribem a una gran esplanada que haurem de creuar de llarg. Una pujada curta però intensa ens porta fins a l'estany de les Rabassoles. El voregem per la dreta i tornem a pujar fins a l'estany Negre, enclotat el peu del Tarbesó. Girem cap al sud i aviat arribem a l'estany Blau, des del qual seguim en la mateixa direcció fins al coll de l'Euga, on contemplem la Dent d'Orlu. Baixem cap a l'Estanyet, i acabem de tancar el cercle.

Forat Colomer

Al plàcid llogarret de Santa Cecília d'Odèn iniciem una ruta a peu que comença baixant sota les parets de la carena del Castell fins un profund congost on hi ha el Forat Colomer, un racó de gran bellesa on l'aigua s'escola en un pas molt estret i forma petites cascades. Després de visitar aquest emblemàtic racó, comencem a pujar fort fins a la carretera i arribem a la font de Cal Vermell, d'on brolla una aigua molt apreciada pels veïns de la zona. Tornem a baixar fins al peu del torrent, just a l'altre cantó del forat, i des d'aquí iniciem una dura pujada fins al castell d'Odèn, ja ben a prop del punt d'inici.

Creu de Santos (942 m.)

Des de l'antic balneari de Cardó iniciem una interessant caminada que ens portarà a assolir el sostre de la serra del mateix nom. Engeguem al peu de l'edifici abandonat, i per un camí estret i ombrívol pugem cap a les ermites ensorrades de Sant Josep, Sant Roc i Santa Agnès. Contemplem boniques vistes del baleneari abans de seguir la ruta que comença a pujar fort cap al curiós pas de la cova Lluminosa. Seguim amunt fins una altra curiositat geològica, la roca Foradada, un gran arc natural de roca. Reprenem el camí de la Cassola del Diable, pugem al cingle dels Martells i fem una última pujada fins al sostre de la serra de Cardó, des d'on s'arriba a veure el Delta de l'Ebre. Baixem per un camí congost que passa per les ermites de Sant Onofre i Sant Simeó.

Clot de l'Infern

Des del petit poble de la Coma prenem un camí molt bonic, amb trams empedrats, que s'enfila fent zig-zags fins a la sortida del barranc del Clot de l'Infern. Ens hi endinsem i comencem a remuntar-lo, grimpant en alguns punts, i amb l'ajuda de cadenes i esglaons en alguns passos més complexos. Avancem pel feréstec congost fins a sortir al costat de la Borda del Pujol, on tenim un bonic mirador natural de la Serra del Verd, el Port del Comte i la vall de Lord. Seguim cap a l'est per l'obaga de cal Dam, i anem revoltant les roques del Minguell. Tombem cap al vessand sud i planegem cap a la magnífica masia del Pujol del Racó, des d'on baixem cap al rierol i seguim per agradables camins cap a Sant Andreu i la Torre dels Moros. Un últim tram de caminet plàcid dins d'una roureda ens retorna al nucli de la Coma on acabem la interessant ruta.

Pàgines

Subscriure a Caminades