Mare de Déu de la Roca i l'Areny

Encimbellada dalt d'un penya-segat de roca vermella, la petita ermita era un far per als mariners. Està situada a poca distància de la costa tarragonina, i n'és un excel·lent mirador. Sortim de Mont-roig del camp i planegem fins al peu del cingle al cap d'amunt del qual hi ha l'ermita. Hi pugem per un bonic camí amb trams excavats a la roca. Contemplem el paisatge i emprenem tot seguit el camí de l'Areny, que puja cap a la propera cinglera de roques sorrenques de color vermell intens. Alguns trams són molt bonics per les formes que les roques han anat adquirint a causa de l'erosió del vent i la salabror del mar. Baixem pel camí de les Escaletes i acabem la ruta pel bonic barranc de l'Horta, on hi ha diversos petits aqüeductes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Mont-roig del Camp (Baix Camp)
• Distància: 9,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 345 metres
• Temps: 3:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns passos equipats amb cordes
• Cartografia: Serra de Llaberia Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Passem un cap de setmana a la zona de la costa tarragonina i aprofitem per conèixer una petita muntanya ben curiosa situada a pocs quilòmetres del mar. Ja de lluny es pot veure la curiosa silueta amb la roca vermella i la petita ermita que sobresurt al cap d'amunt del penya-segat. És la Mare de Déu de la Roca, que fins i tot servia de punt de referència per als mariners. Precisament per a aquesta funció, la cara orientada a mar de la petita ermita quadrada és just de color blanc, ja que podia reflectir fàcilment la llum. L'ermita està situada al damunt mateix de Mont-roig del Camp, un poble on el genial pintor Joan Miró hi tenia una residència d'estiu, i precisament els colors del seu voltant van influir notablement en la seva obra.

Davant de l'ajuntament hi ha un bon aparcament on deixem la furgoneta i sortim caminant cap a la part alta del poble. Pels carrers del cap d'amunt de la vila enllacem amb el camí vell que planeja entre camps d'oliveres en direcció oest. En tot moment veiem al davant el nostre primer objectiu, ja que la Mare de Déu de la Roca està situada en un turó molt dret i visible des d'aquest entorn tan planer. El camí Vell ens porta primer per entremig de camps, i després per una llarga recta envoltada de xiprers a ambdues bandes. Aquest elegant camí ens porta fins a la base mateix de la roca on s'hi va bastir l'ermita. El caminet continua amb unes escales que giren a l'esquerra i voregen el promontori. Més endavant el camí va revoltant i puja per unes escales excavades a la roca fins a l'entrada del recinte.

Entremig de les roques sorrenques fortament erosionades trobem l'entrada al recinte de la Mare de Déu de la Roca, que en realitat té dues ermites i una petita hostatgeria a dins. A l'entrada hi ha un gran pati amb un balcó suspès cap a la plana i el mar. És un lloc ben bonic per contemplar el paisatge i reposar després de la primera pujada. Avui el dia és més aviat ennuvolat i la visibilitat és limitada, però es veu perfectament el mar i la plana del Baix Camp. Malauradament no es pot pujar fins al punt més alt, on hi ha la petita ermita de Sant Ramon, de planta quadrada i construïda al punt més alt d'una punta rocosa. Sembla que hi fan obres i l'accés està tancat. Ens conformem en fer una visita pel voltant. Sortim del recinte i voltem també per l'entorn, on hi ha el pàrquing ja que s'hi pot arribar en cotxe.

Hem trigat tot just tres quarts d'hora en arribar a la Mare de Déu de la Roca tot passejant, però la ruta continua. Just a l'altre cantó del pàrquing surt el camí de l'Areny, amb un primer pas amb escales excavades a la roca vermella. Pugem uns primers metres més drets que ens porten a un mirador natural cap a l'ermita i el recinte encimbellat. El camí però continua cap a dalt de la carena, amb un corriol ben marcat i amb trams equipats amb escales i fins i tot alguna barana de corda. És una zona força concorreguda, especialment un dia festiu com avui. Pugem fins a l'altiplà de l'Areny, entremig de margallons i altres espècies de matolls. Al punt més alt hi ha un altiplà que recorrem transversalment cap al nord.

De sobte el camí torna a baixar fort. El camí és molt dret, i cal superar una baixada amb diversos trams amb cordes i esglaons. No té dificultat, però hem d'ajudar al Fum a superar alguns passos. El caminet baixa fins al coll de l'Areny, i des d'aquí tornarem a pujar cap a la punta d'una cinglera molt vermella on es veuen els efectes de l'erosió. El camí puja fins al peu del cingle superior on trobem el racó més bonic de la jornada, ja que sobresurt un tram de cinglera amb una roca molt vermella fortament erosionada que mostra unes formes molt orgàniques i curioses. Recorrem tot aquest tram de la cinglera per un caminet que recorre la feixa superior, a la part alta de la paret. Més endavant hi ha un tram en què ens podem enfilar per un pas força dret amb una corda i arribar a un punt on hi ha unes petites balmes també molt boniques i plenes de formes treballades per l'aire, l'aigua i la salabror del mar.

Ja només queda baixar per un camí força dret a les Escaletes, també amb algun pas equipat amb cordes. El camí baixa fort fins a la plana, on fem un tram de camí i després una pista entremig de camps erms i algunes oliveres. Fem un bon tram de pista fins arribar al pi de l'Aubí i entrem dins del barranc de l'Horta, on ens espera de nou un tram ben bonic. Baixem per dins del barranc sec, força encaixonat, amb trams ben bonics i diversos antics aqüeductes per on passava l'aigua per als camps propers. El caminet pel barranc dura una bona estona i ens porta directament al poble de Mont-roig del Camp, on entrem per una de les antigues portes de la muralla i tornem al punt d'inici creuant tot al poble.

Tanquem aquí una ruta molt bonica amb la qual hem visitat la curiosa ermita de la Mare de Déu de la Roca, i tot seguit hem caminat cap a les espectaculars roques vermelloses i fortament erosionades a les cingleres de l'Areny, des d'on hem baixat de nou cap a la plana i hem tancat el cercle per dins del barranc de l'Horta.