Mola de Colldejou (922 m.)

Ben a prop de la costa tarragonina s'aixeca una mola rocosa encinglerada per totes bandes i amb un gran altiplà superior que s'acosta als 1.000 metres. Sortim del poble de Colldejou i anem a buscar el camí poc definit de les Tormines que ens porta a una tartera molt dreta i incòmoda que acaba a la canaleta del Bondia, on cal fer una petita grimpada per arribar a la carena. Acabem de pujar al cim, i després de la pausa baixem direcció oest a buscar el portell de les Processons i la canal dels Clavellers, on tornem a pujar a l'altiplà. Anem a trobar l'entrada a la canal Fosca i baixem al peu del vessant nord del cingle, que anirem recorrent fins a la cova de la Mola, on baixem per camí ja més definit fins al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Colldejou (Baix Camp)
• Distància: 10,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 730 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams de camí poc definit. Petites grimpades
• Cartografia: Serra de Llaberia Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

La ruta d'avui no és la més habitual per pujar a la Mola de Colldejou, un gran altiplà ben visible des dels afores de Tarragona i Reus. Farem una ruta força aventurera, amb alguns trams de camí ben poc definits i amb algunes petites grimpades per les canals que ens faran pujar a l'altiplà o baixar-ne. Precisament la característica d'aquesta muntanya és el seu gran altiplà, envoltat de cingleres. El nom és ben adient, ja que és una gran mola rocosa visible des de quilòmetres enllà. Iniciarem la ruta al petit poble de Colldejou, al peu mateix de la gran mola. Aparquem al costat de l'àrea esportiva, a la part alta del poble, ens preparem i comencem a caminar.

Creuem d'est a oest el petit nucli de Colldejou, i prenem el camí indicat de Falset a Colldejou, una pista còmoda que planeja en direcció a la base de la Mola. Avancem 1,3 km. i a la cruïlla prenem la pista de la dreta només uns metres, ja que just abans del PK 1,5 l'hem de deixar. Cal buscar un indici de camí molt poc evident entre la vegetació. És el camí que s'enfila per la costa de les Tormines, i gairebé està abandonat. Entremig de l'espessa vegetació es pot intuir el pas, però cal fixar-s'hi bé, i en alguns punts tenim dubtes. És un camí incòmode ja que cal anar apartant la vegetació que ha anat guanyant la partida a l'antic caminet. També hi ha moltes argelagues i tota mena de vegetació punxenta. Mica en mica anem avançant en un entorn selvàtic.

El caminet ens porta fins a la base d'una gran tartera que cau des de les cingleres de la Mola. Cal anar a passar per sota d'un evident pinacle que marca l'entrada a la tartera, que més endavant s'eixampla. Entrem en una tartera ampla, oberta i amb notable pendent. No hi ha ben bé camí, però es poden anar endevinant algunes fites que ens assenyalen el millor pas. La progressió és lenta i feixuga, el típic camí de tartera on fas un pas endavant i dos enrere. El pendent és important, sobretot a la part alta i se'ns fa llarga. Arribant a la part superior la tartera es fa més estreta i desemboca en una canaleta rocosa on cal fer una petita grimpada per assolir la part superior. Superada la grimpada (on hem d'ajudar una mica el Fum), assolim l'altiplà, i de seguida trobem el caminet que ressegueix la part superior del cingle.

Avancem cap a la dreta (est) pel camí que passa arran del cingle. L'últim tram és molt bonic, ja que les parets del cingle són molt verticals, i a més a més tenim una amplíssima vista de l'entorn. El caminet ens porta fins al sostre de la Mola, que no és pas un cim, sinó el punt més elevat del gran altiplà envoltat de cingleres, però és ben visible gràcies al Castell de la Mola, una mena de torre de vigilància construïda amb pedra seca, que sembla que va servir com a punt de comunicació per telegrafia òptica durant les guerres carlines. Fem una pausa i una volta a la petita construcció, i contemplem el paisatge des del llavi de la cinglera, sobretot cap al vessant de mar.

Tot seguit prenem l'altre camí que ressegueix la part central de l'altiplà, sense apropar-se a cap de les bandes. Marxem en direcció oest en lleugera baixada. Passem per la bassa de la Mola, on hi ha bestiar, i seguim rectes pels Corralots fins que el camí comença a baixar tot girant a l'esquerra. Baixem cap al portell de les Processons, un grau fàcil que baixa un esglaó de la cinglera. Un tros avall cal fixar-s'hi bé ja que deixarem el camí principal que continua avall, i girarem a la dreta per un caminet molt poc definit que flanqueja per sota de la cinglera. Un tros més enllà trobem el pas de la canal dels Clavellers, que es torna a enfilar fins a la part més occidental de la Mola. El camí (o més aviat el no camí) segueix amunt per un pedregar direcció nord fins a la punta de Baix, la punta més occidental del massís. Mirat amb perspectiva, possiblement no tornaria a fer aquest tram, sinó que des de la bassa es pot baixar directament fins aquí seguint l'altiplà sense fer una volta que puja i baixa i tampoc és especialment interessant.

A sota mateix de la punta de Baix hi trobem l'entrada de la canal Fosca. No sembla que hi hagi camí, i la canal és molt dreta. Però el track amb la ruta que portem veiem que hi baixa. Així doncs iniciem el descens per la canal amb compte, ja que és dreta i predregosa. Fa honor al seu nom i és molt fosca, ja que ara a l'hivern no hi toca el sol en tot el dia. Baixem fort pendents de trobar el punt en què el camí ha de girar a la dreta per resseguir la base del cingle. Baixem uns minuts i acabem trobant el punt en què marxa el camí. De nou el camí és poc evident, però tampoc hi ha molta opció, ja que anirem avançant pel peu mateix de la roca que s'aixeca vertical fins a l'altiplà.

Avancem sempre per la base de la paret, també sempre a l'ombra i en un entorn molt humit entremig de la vegetació. Un bon tros més endavant arribem al Racó del Teix, un tram obac on hi ha molts teixos, alguns ben bonics. Tot aquest tram és llarg, ja que recorrem tot el vessant nord de la Mola per la base del cingle. A més a més el camí és incòmode, poc definit, i tan aviat pugem com baixem. Estem gairebé una hora i mitja vorejant la cinglera, i finalment enllacem amb el camí del Coll Roig. Ens desplacem uns metres per anar a veure l'entrada de la cova de la Mola, una notable cavitat amb més de 140 metres de profunditat. Tornem al camí principal que baixa per la canal del Batllet, però només fins al primer collet, ja que cal deixar-lo i prendre el ramal de la dreta.

A la cruïlla deixem el camí que baixa cap al nord i en prenem un que gira a la dreta i marxa cap al sud. És un camí secundari que salta al vessant est de la muntanya i comença a baixar. El camí baixa suaument al principi, i després més fort per un terreny pedregós i de matolls. Més avall entrem al bosc i continuem baixant fins al coll de Freginals. Girem a l'esquerra i prenem el caminet que segueix baixant fins al collet de la Xuta, ja a les envistes del poble. Acabem de desfer l'últim tram de camí i baixem a Colldejou on tanquem una agradable jornada fins a dalt la Mola per camins poc evidents, a vegades fins i tot una mica complicats de seguir i amb alguna grimpada. Una manera de donar una mica més d'aventura a una muntanya arrodonida i ben coneguda a la contrada.