Ens situem a la capçalera del Valle Gesso, a les termes de Valdieri, i aquí comencem una caminada que ens conduirà fins a uns llacs d'alta muntanya sota el carena alpina que fa frontera entre Itàlia i França. Pugem per un camí al peu del torrent fins al gran pla de Velasco, on hi ha un ampli refugi. A partir d'aquí comença una pujada més intensa per una antiga pista militar que va fent zig-zags, i fins i tot cal passar un túnel abans d'arribar al llac de Valscura. Seguim pujant per un camí amb vistes panoràmiques als grans cims dels Alps Marítims, passem l'estany de Claus i arribem fins al refugi Emilio Questa, al peu del llac de la Portette. Aprofitarem per dinar abans de començar descens per un caminet en fort pendent.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Terme di Valdieri Piemont (Itàlia)
- Distància: 20,40 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.065 metres
- Temps: 6:55 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil
- Cartografia: Valle Gesso Fraternali (1:25.000)
Itinerari
| Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
|---|---|---|---|
| Terme di Valdieri | 0:00 | 0:00 | 0,0 |
| Rifugio de Velasco | 1:00 | 1:00 | 3,5 |
| Túnel | 1:05 | 2:05 | 7,2 |
| Lago Inferiore di Valscura | 0:40 | 2:45 | 8,8 |
| Lago del Claus | 0:35 | 3:20 | 10,7 |
| Rifugio Emilio Questa | 0:25 | 3:45 | 11,8 |
| Pausa | 1:00 | 4:45 | |
| Ponte Velasco | 1:05 | 5:50 | 15,9 |
| Terme di Valdieri | 1:05 | 6:55 | 20,4 |
Crònica
La vall de Gesso és una de les diferents valls que connecten l'arc alpí fronterer entre França i Itàlia i la plana de Cuneo. Avui ens dirigirem fins a la part més alta d'aquesta vall dels Alps Marítims i ens endinsarem en un entorn d'alta muntanya. De fet sortim dels peus del Monte Argentera, que amb gairebé 3.300 metres és el cim més alt dels Alps Marítims, una muntanya que podrem contemplar en el nostre itinerari. La sortida de la ruta d'avui és a les termes de Valdieri, un dels últims punts de la vall on es pot accedir amb vehicle. Hem passat la nit en una petita però bonica àrea càmper de pagament habilitada al costat mateix de les termes. Vam arribar la nit anterior enmig d'una pluja que ens va acompanyar gairebé tota la nit. El matí però es lleva serè i perfecte per començar la ruta.
Sortim caminant amb la Sílvia i el Fum des de la mateixa àrea i prenem una pista tancada al trànsit que surt al costat de l'església de San Giovanni. Estem dins dels Parc Natural dels Alps Marítims, i ens endinsem en una vall secundària estreta i tancada per forts pendents a banda i banda. Pugem uns metres per la pista però ben aviat seguim un camí que n'adreça els revolts i avança gairebé en paral·lel al torrent que baixa ufanós. La pujada és moderada i el camí fresc i agradable, i en aproximadament una hora arribem a l'entrada del gran pla de Velasco. Portem 3,5 km. La vall tancada aquí s'obre i ens regala una gran esplanada que s'allarga fins al peu de les muntanyes que creixen de cop. És un lloc molt bonic, i al mig de l'esplanada hi ha el curiós refugi de Velasco.
El refugi és curiós per la seva forma de castell, amb dues torres una a cada banda de l'edifici quadrat i amb un pati interior. Està situat enmig d'aquesta gran esplanda i sota mateix de la carena de muntanyes altes i espigades que fan frontera amb França. En destaca la Testa Màlinvern, de gairebé 3.000 metres, que és el cim més vistós des de baix el pla. No arribem fins al refugi, ja que l'antiga pista militar passa uns metres més a la dreta i es dirigeix cap al fons de l'esplanada. Avancem fins al final del pla, creuem el pont de Velasco i continuem per l'antiga pista militar, ara en desús, però que mostra l'habilitat constructiva dels militars italians del segle passat en aquestes obres enmig d'un entorn muntanyós.
L'antiga pista és molt pedregosa, i anem pujant seguint l'antic traçat, com dèiem, abandonat i en molts trams convertit en camí. Al fons del circ la pista comença a traçar un zig-zag amb revolts curts que guanyen alçada ràpidament sota un mur rocós. Tot seguit una llarga diagonal cap a la dreta per buscar el pas més lògic sota les parets de roca que permet enfilar-se a una petita valleta superior. En aquest tram, hi ha dues possibles pistes, la més antiga, de 1.909, que fa uns revolts curts i tancats, i la que es va construir els anys 30 del segle passat i que permetia el pas de remolcs amb peces d'artilleria. Pugem per aquesta última que fa una volta una mica més llarga en un traçat excavat a la roca. Al final, fins i tot cal travessar un túnel just abans d'entrar en aquesta valleta superior que ens conduirà als estanys de Valscura.
Aquesta valleta és estreta i tancada per parets de roca, i sorprèn com l'antiga pista es va obrir pas en aquest entorn hostil. L'antiga pista va girant cap al nord pel fons de la valleta tancada fins arribar a les restes d'una antiga caserna, just quan el terreny s'obre i forma una esplanada, sempre entremig de cims rocosos que s'enfilen just al damunt. Pocs metres més amunt de l'antiga caserna hi trobem el bonic llac Inferior de Valscura. El propi nom del llac i la valleta per on hi hem accedit precisament fan referència a aquest aspecte tancat i congost que comentava. Fem una petita pausa al peu d'aquest bonic estany d'alta muntanya. Estem a 2.265 metres i portem gairebé 9 quilòmetres de ruta.
Per damunt l'estany marxa un caminet que gira cap al sud i guanya alçada ràpidament alhora que ens ofereix una bona visió de l'estany i les muntanyes que l'envolten. Són els cims de l'eix axial alpí, i fan frontera amb França. El caminet puja un tram molt dret tot fent diversos zig-zags fins arribar a un altiplà superior que forma un balcó molt panoràmic. Anem avançant direcció sud sota les parets de les muntanyes escarpades que tenim a la nostra dreta (oest). Planegem uns minuts i trobem un dels trams més curiosos i interessants de la ruta, ja que enmig d'una gran tartera de grans roques trobarem una mena de camí (o gairebé pista) pavimentat amb grans blocs de roca i a gran alçada. És molt curiós i fotogènic, més encara amb un immens paisatge de muntanyes al voltant.
Avancem un tram força planer direcció sud i passem al costat del llac de Claus, encerclat de muntanyes a l'oest, i amb un gran balcó sobre la vall cap a l'est. Seguim aquest preciós camí i pugem uns metres més fins que arribem a les envistes del refugi. Encara haurem de baixar uns metres i tornar a pujar abans d'arribar al refugi Emilio Questa, situat en un petit balcó sobre l'estany de la Portette, que alhora està a sota del cim del mateix nom. Fa ja uns quants dies que rondem pels Alps italians i ens hem acostumat al modus operandi dels excursionistes italians, així que arribem al refugi a l'hora de dinar i ens entaulem a la terrassa amb vistes cap al llac. Dinem ben a gust i acabem l'àpat amb un dolç típic per donar-nos força per encarar la baixada.
A sota mateix del refugi comença un camí que baixa fort en un zig-zag inacabable fins al fons de la vall, gairebé al principi del gran pla de Velasco. És una baixada forta i directa per un camí ben fresat i sempre amb molt bones vistes. Abans d'arribar al gran pla, connectem amb el camí de pujada i un cop a l'antiga pista militar l'anem desfent. Creuem tota la llarga esplanada de Velasco, i desfem la vall pel camí que marxa al peu del torrent. Arribem a les termes de Valdieri després d'una jornada molt gratificant de gairebé 7 hores, amb una ruta preciosa amb grans vistes alpines, llacs, muntanyes escarpades, antigues pistes i camins militars i un bon dinar en un petit refugi dels Alps italians. Magnífic!
Afegeix un nou comentari