Piemont

Monte Tibert (2.648 m.)

Fem una llarga ruta per la capçalera del Valle Grana que ens porta per bonics camins careners tot connectant diferents colls de muntanya. Sortim del notable santuari de San Magno i pugem fort per pastures molt inclinades fins al Monte Crocetta, on enllacem amb la llarga carena que uneix el cim principal amb d'altres de secundari i diversos colls, amb grans vistes alpines en tot moment, de les quals destaca el Mont Viso. A prop del coll Fauniera deixem la carena i baixem al refugi del mateix nom, on fem parada i fonda. Tornem pel camí que desfà la vall en paral·lel a la carretera de muntanya. Passem el bonic poble de Chiappi i acabem amb pujada al santuari, on aprofitem per comprar el preuat tresor de la zona: el formatge de Castelmagno.

Llac de Malciaussia

Recorrem la part superior de la vall de Viù, des de l'últim poble, Margone, fins al llac de Malciaussia, on hi ha el refugi Vulpot i una magnífica vista als cims de l'arc alpí, sobretot el Rocciamelone, de més de 3.500 metres. Pugem pel vessant esquerre del riu Stura di Viù, per terreny boscós i amb forts pendents fins al petit llac Falin. Després més de pla i per terreny obert fins al bonic llac d'alta muntanya, on fem una pausa a la terrassa del refugi tot contemplant un bell paisatge. De tornada prenem el camí on hi havia una antiga via de tren Decauville, que va marxant de pla a 1.800 metres sobre la vall, amb alguns trams aeris molt bonics. Al final una forta baixada ens torna al poble.

Coll del Colombardo (1.887 m.)

Fem una llarga excursió a un coll de muntanya que separa la vall de Susa i la vall de Viu, als Alps del Piemont. Dalt de l'ampli coll hi ha un notable santuari, la Madonna degli Agnelli. Sortim del petit nucli de Pratobotrile i remuntem un camí amb trams empedrats per dins d'una fageda. Força més amunt, quan el paisatge s'obre, creuem amplis prats alpins molt inclinats on hi ha diversos alpatges, petits nuclis de bordes on el bestiar hi passa l'estiu. El pendent augmenta l'últim tram fins que coronem el coll i descansem dalt de l'ampla collada, al costat del santuari i amb bones vistes d'aquest sector dels Alps.

Alps del Piemont, Llombardia, Trentino i Vèneto

Fem un viatge d'estiu amb furgoneta amb una llarga volta pels Alps italians d'oest a est. Entrem a Itàlia des del Queyras y fem un parell de sortides als peus del Monte Viso, al Piemont. Avancem cap a la Llombardia i pugem cap al nord a conèixer la capçalera de la vall de Valmalenco. Seguim cap a l'est fins a Bormio i Livigno, on gaudim de l'espectacularitat de les muntayes del massís de l'Ortles i el PN de l'Stelvio. Tot seguit avançarem cap al Trentino i farem algunes sortides molt panoràmiques al peu del massís de l'Adamello i als Alps de Cimbra. La darrera setmana baixem cap als prealps del sud i descobrirem interessants paisatges de les Petites Dolomites i entremig visitarem vestigis de la I Guerra Mundial. Tancarem el cercle entrant de nou a França pels Alps marítims a través del túnel de Tenda.

Punta della Battagliola (2.402 m.)

Entrem a la petita vall de Bellino, tributària de la vall Varaita, i iniciem una ruta des de l'últim nucli habitat, Santa Anna. Desfem uns quilòmetres per la carretera fins al poble de Leyze, on comença una antiga pista militar que puja fort entremig de grans pastures en un terreny molt inclinat. Passem al peu de diverses petites granges, i fent grans llaçades assolim el primer cim, la Punta del Cavallo (2.289 m.) S'acaba la pista i continua un corriol prou ciclable fins un collet, on podem acabar d'arribar a les restes d'un antic fort militar. Reculem uns metres i pugem fins al petit cim que ens regala una vista preciosa del Mont Viso i la vall de Varaita. Tornem per la mateixa ruta.

Coll de la Lombarde

Al peu de Santa Anna de Vinadio, el santuari més alt d'Europa, prenem una antiga pista militar que va remuntant la valleta d'Orgials fins al mateix coll, a 2.350 metres. La primera part de la vall és oberta i el pendent és més suau. Passada una antiga caserna el pendent augmenta fort, i la pista encadena un seguit de revolts en zig-zag fins assolir el coll. Un cop a dalt encara es pot pujar un tros més fins a coronar la cresta de la Lausetta, fronterera amb França a través de l'estació d'esquí Isola 2.000. Per baixar triem una antiga pista més aèria, ara convertida en un camí estret que avança per sota mateix de la cresta i acaba confluint amb la pista de pujada.

Alta Via del Sale (II)

Fem la segona part de la popular ruta que connectava els Alps amb la Mediterrània per transportar sal, en aquesta ocasió des de la població de Monesi de Triora, a Ligúria fins a prop del refugi Don Barbera. Sortim de la pista per damunt de la població que va pujant fins un coll on hi ha una granja. Tot seguit planeja durant molts quilòmetres, tot passant per un bonic mirador cap a les muntanyes de Marguareis. Seguim fins al Colle delle Selle Vecchie, fronterer amb França, i a partir d'aquí comencem la pujada més forta de la ruta fins al punt més alt, a 2.240 metres, just a sobre del refugi, on havíem acabat la part nord de l'itinerari. Tornem per la mateixa pista, ara més ràpid, ja que principalment ve de baixada.

Strada dei Cannoni (II)

Completem el tram occidental d'aquesta bonica pista de muntanya que recorre la carena entre les valls de Maira i Varaita. Ens enfilem fins al coll de Sampeyre, un dels punts accessibles amb vehicle des dels dos vessants. Des del mateix coll, gairebé a 2.300 metres, hi ha una gran panoràmica cap a totes bandes. Marxem cap a l'oest amb un primer tram que planeja i més endavant baixa per damunt del petit poblet d'Elva que contemplem a sota. Tot seguit pugem lleugerament fins arribar al final de la pista, el coll de Bicocca, on tenim una visió frontal magnífica del Mont Viso, el cim més elevat dels Alps Cotians, situat cap al nord a poca distància. Tornarem per la mateixa pista, tot gaudint d'un paisatge alpí magnífic, amb una pista per damunt de prats alpins molt inclinats que cauen més de 1.000 metres sobre les valls.

Strada dei Cannoni (I)

La llarga carena que separa les valls de Maira i Varaita està solcada per una quilomètrica pista a gran alçada que ens regala excel·lents vistes dels Alps Cotians i els Alps Marítims. Es tracta d'una antiga pista militar que actualment permet gaudir tot pedalant d'un gran ambient de muntanya, ja que ens mourem entre els 1.700 i els 2.300 metres. Sortirem des del Colle della Ciabra i anirem marxant en direcció oest, primer tot planejant, i passat el coll de Birrone en pujada decidida i pedregosa tot flanquejant el Monte Nebin. Arribem fins al coll de Sampeyre, on després de més de 22 quilòmetres girarem cua al peu d'un momument i emprendrem la tornada. Fem el retorn pel mateix camí, ara principalment en baixada que ens permet gaudir més tranquil·lament de l'ampli panorama.

Valle Argentera

Una plàcida pista recorre el fons d'aquesta vall ampla però envoltada de muntanyes que superen de llarg els 3.000 metres, i en arribar al fons es divideix en dues. Seguim pujant en bicicleta per la vall del Gran Miol fins arribar a la granja Alpe Gran Miol, a més de 2.400 metres. Tot seguit reculem i avancem un curt tram de la vall Lunga fins un antic refugi militar. Contemplem una bonica visió longitudinal de la vall principal, emmarcada per una carena de cims punxeguts a banda i banda. De baixada passem pel bonic refugi Alpe Plane, ben animat a l'estiu, i per tancar el cercle tornem per un caminet que avança per la riba dreta del riu Ripa i que passa a tocar la granja Gacés, i just per sota de l'antic poble d'Argentera, actualment en ruïnes.

Pàgines

Subscriure a Piemont