Culfreda (3.034 m.)

La capçalera de la vall de Chistau està coronada per una carena amb diverses puntes que superen els 3.000 metres. Són els pics de Culfreda o Batua, units per una cresta fàcil de recórrer i molt panoràmica. Sortim des del càmping del Forcallo, ja que a l'estiu no es pot arribar fins al punt habitual de sortida, el refugi lliure de Tabernés. Hi pugem a peu i seguim el corriol que remunta el riu Zinqueta fins al Vado de Bachimala. Aquí comença la llarga pujada fins al Puerto de la Madera, on ja enllacem amb la carena, primer ampla, i més endavant una bonica cresta de roca fosca que es pot recórrer sense dificultat fins a la Punta Cabalera, i finalment el tram més estètic fins al punt més alt. Bones vistes cap als massissos de Bachimala i Posets. Baixem pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Alta muntanya
• Lloc de sortida: Càmping El Forcallo Gistaín (Osca, Espanya)
• Distància: 25,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.825 metres
• Temps: 9:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bachimala Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Aquest és un cim que teníem a la llista d'objectius des de feina temps. Coneixem prou bé la zona, i hem pujat molts dels cims de la rodalia, com el Posets i molts dels seus satèl·lits, i el Bachimala i els altres cims secundaris de la seva cresta. El Culfreda és un cim proper al massís del Bachimala, però amb una identitat diferenciada. I finalment ens decidim a pujar-hi. La nostra idea era sortir des del refugi lliure de Tabernés, el mateix lloc des d'on vam pujar al Bachimala, però des de fa uns anys l'accés a l'estiu està tancat per als vehicles per evitar les aglomeracions. Així doncs l'única opció que tenim és deixar la furgoneta a l'aparcament del càmping El Forcallo i assumir un bon tros més de ruta a peu per la pista. Una ruta que ja era prou llarga.

Sortim al matí des del peu del petit càmping i prenem la pista que marxa cap als refugis de Biadós i Tabernés. Pocs metres més endavant girem a l'esquerra per la pista que va a Tabernés, i anem pujant suaument sempre a prop del riu Zinqueta. Avancem amb la fresca fins al Plan de Tabernés, i pugem uns metres fins al refugi, tot i que no és necessari, ja que el camí continua al peu del riu. Precisament creuem el riu per un pont i prenem un caminet que va pujant per la riba dreta. Cada cop puja més decidit. Passem per la cabana Culrueba i avancem per un camí ben fresat que combina trams de bosc i trams de prat alpí fins a l'esplanada del Vado de Bachimala. Just a l'entrada de l'esplanada el camí es bifurca. Deixem el que marxa de dret i que pujaria al Puerto de la Pez i prenem el de l'esquerra que puja cap al Puerto de la Madera.

Aquí comença la pujada de debò, amb un pendent molt fort al principi mentre avança per dins del bosc. Més amunt la inclinació es suavitza una mica alhora que el terreny es va obrint. És una pujada llarga i constant, que no s'arriba a fer feixuga, però sí una mica llarga. Ens apropem al Puerto de la Pez a través d'un camí que fa una llarga diagonal per prats alpins força inclinats. El port és fronterer entre els estats espanyol i francès, i tota la ruta per la carena que farem a partir d'ara ressegueix la línia de frontera. Girem a la dreta per encarar una carena ampla i oberta.

Deixem l'amabilitat dels prats alpins i entrem al reialme de la pedra. A partir d'aquí tota la ruta serà pedregosa. El primer tram de la carena és ampla i per un camí de grava ben definit. A mesura que guanyem alçada ja trobem més trams de lloses i pedra. Són esquistos foscos i vermellosos, sovint laminats, un terreny més còmode de trepitjar que els cims de granit, on normalment hi ha grans blocs. Ens apropem a la Punta Cabalera, de 2.902 metres, el pendent augmenta i la cresta es va definint. En cap cas és exposada, però hi ha algun pas lleugerament aeri. El recorregut és molt bonic, ja que tenim grans vistes cap al Bachimala i el Posets, i al mateix temps al davant tenim una cresta fàcil i divertida que ens portarà directament al cim.

En algun punt les mans són útils, però tota la cresta és fàcil, tot i que de lluny pugui semblar el contrari. El color fosc fa semblar esquerp un terreny que, tot i ser d'alta muntanya, en realitat és prou amable. La cresta és prou llarga, i amaga algunes pujades i baixades. Després d'una bona estona de cavalcar per les alçades arribem al primer cim, el Culfreda occidental, de 3.032 metres. Uns minuts més tard arribem al germà oriental, de 3.034 m. En realitat no són cims ben diferenciats, sinó puntes d'una mateixa carena. Fem fotos i contemplem el paisatge. El dia és radiant, lluminós i amb una lleugera brisa que ens convida a posar-nos la jaqueta. Aprofitem per dinar i recuperar forces. La pujada ha estat llarga i amb molt desnivell, i ara toca encarar la baixada pel mateix camí.

La possibilitat de fer una ruta circular raonable en aquest cim és complicada, així que tornem a baixar pel camí ja conegut. Desfem la cresta i de nou al puerto de la Madera encarem la llarga baixada cap al pla de Tabernés i finalment la pista fins al càmping. Més de 25 km. i més de 1.800 metres de desnivell, una ruta llarga, però molt agraïda, ja que els camins són de bon transitar, i a tota la part superior les vistes són immillorables cap a totes bandes. Un cim que ens ha sorprès gratament per la seva bellesa, i alhora perquè és fàcil, fins i tot per pujar amb el gos com hem fet nosaltres, tot i que val a dir que el Fum és un gos hàbil i avesat a la muntanya.