Activitats

Tuc de Parros (avantcim 2.700 m.)

Estanh Nere i Tuc de Parros

Des del Pla de Beret planegem per les pistes d'esquí de fons i perdem una mica d'alçada per anar a buscar la coma de l'Arriu de Parros traçant una diagonal entremig d'un bosc esclarissat. Remuntem la plàcida coma abundantment innivada fins a la capçalera, on comencem a enfilar més fort per pales amples fent llargues zetes. Fem un flanqueig per terreny força dret fins treure el nas sobre l'Estanh Nere, i acabem de pujar fins l'avantcim on ens rep una forta ventolera. Baixem per les amples pales força pendents fins a la coma, on tornem a posar pells i remuntem el vessant nord del Cap dels Clòsos. Baixada plàcida per pendent moderat i neu primavera.

Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

Creuem el circ de Bacivèr

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Cova de la Taverna

Tram inicial de la cova, amb petits tolls

Des del pantà de Margalef fem una curta aproximació fins a la desembocadura del barranc de la Taverna, on trobem a pocs metres la boca inferior de la cavitat. Es tracta en realitat d'un tram subterrani del torrent en la seva part més baixa. Té tres boques principals d'accés, i permet un recorregut linial de gairebé 500 metres. La zona superior es caracteritza pels grans blocs, on cal anar grimpant per progressar. Fins i tot en alguns punts trobem cordes i alguns trams equipats amb esglaons. La part inferior manté un curs permanent d'aigua, i trobem bonics racons amb tolls i parets modelades pel pas de l'aigua. Tanquem la jornada visitant la curiosa ermita troglodítica de Sant Salvador.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Puig d'Arques (533 m.) i les Gavarres en BTT

Arribant a Fitor

Sortim des de Sant Antoni de Calonge, arran de mar, i ens enfilem fins al punt més elevat de la serra de les Gavarres, passant abans pels petits poblets abandonats de Fitor i Sant Cebrià dels Alls. Des del cim contemplem tota la plana baixempordanesa i l'extensa sureda d'aquesta petita serra mediterrània. Baixem fort cap al nord fins a la la Bisbal, capital del Baix Empordà, i amb el temps just accelerem per carretera fins a Palafrugell, on enllacem amb el punt de tornada per la via del Tren Petit, una Via Verda remodelada fa pocs anys.

Pedraforca 360º

Caminant per sobre de la coma de Cerneres, amb el Cadinell al fons

Sortim de Gósol en un matí lletjot i comencem a seguir el PR C-127 que dóna la volta completa al massís del Pedraforca. Caminem cap al nord i passem Font Terrers just abans de començar a flanquejar a certa altura la capçalera de la coma de Cerneres, que es dibuixa atractiva cap a l'oest, amb el Cadinell al Fons. Un cop al Collell obrim la mirada cap a la vall de Gresolet, així com la paret nord del Pedraforca que tenim just a sobre de la pista per on baixem. Pugem al refugi Lluís Estasen i seguim planejant cap a les antigues mines de carbó abans de tornar a Gósol. Ruta un xic monòtona en què el Pedraforca saps que hi és, però no el veus enlloc.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Avancem de pla per la coma del riu Maure amb el Tarbesó al fons

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

Forat del Sant Ou

La Maria sortint del pou inicial del Forat del Sant Ou

Descendim a les entranyes de la serra de Montgrony enfonsant-nos en un espectacular avenc format per dos pous enllaçats. Explorat per primera vegada el 1901 per Font i Sagué amb gran expectació, aquest avenc té un primer pou vertical, cilíndric, d'amples dimensions i 31 metres de profunditat. Tot seguit s'obre una immensa sala amb fort pendent, una gran arcada i una notable cúpula. Al fons davalla el segon pou, més estret, també vertical i més concrecionat que baixa fins als 67 metres de profunditat total.

Puigsacalm (1.514 m.)

Carena del Puigsacalm amb el Canigó al fons

Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.

Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

4t ràpel del Torrent Fondo

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

Pàgines