Activitats

Fitor

Arribant a Fitor

Sortim arran de mar des de Sant Antoni de Calonge, i després de creuar les urbanitzacions comencem a pujar els contraforts marítims de les Gavarres. Pugem fort i constant per la pista que traça una línia directa fins al Puig Cargol, vèrtex geodèsic i mirador d'aquest sector oriental de la serra. Després de la forta pujada planegem plàcidament fins al magnífic nucli de Fitor, amb la bonica església de Santa Coloma presidint-lo. Tot seguit enllacem pistes i caminets que amb alguns puja-baixa ens acosten fins a Mont-ras. Tornem al punt d'origen per la via verda del Tren Petit.

La plana del Baix Empordà

Ramat d'ovelles al voltant de Santa Cristina

Fem una llarga ruta circular per la plana central del Baix Empordà enllaçant diversos pobles amb flaire medieval. Marxem cap al nord des del bonic nucli empedrat i encibellat de Pals, i pugem fins als peus del Montgrí, des d'on seguim planejant cap al mar fins a l'Estartit, davant mateix de les Illes Medes. Baixem cap a la Gola del Ter i resseguim amunt els últims quilòmetres de l'ample riu. Connectem amb un dels seus afluents, el Daró, i el remuntem fins prop de Corçà. Anem tancant la ruta passejant pels carrers empedrats de Monells, Cruïlles, Vulpellac i Peratallada. Un itinerari molt rodador i agradable entre rius, el Meditarrani, camps de conreu i bonics pobles de pedra.

Serres de Santfeliu i Santamaria en BTT

Pedalant pels camps prop de Santamaria

Al peu del magnífic monestir de Santa Maria de Serrateix comencem a pedalar i iniciem un suau descens cap a la riera de Sant Cugat. Remuntem mica en mica per la serra de Santfeliu, i recorrem la seva llarga carena en sentit sud. Darrere la també magnífica església de Sant Cugat del Racó canviem de direcció i baixem de nou fins a la riera. Remuntem cap a l'encimbellat poblet de Castelladral, on fem una pausa. Baixem molt fort fins a la riera d'Hortons i tornem a enfilar ara cap al serrat de l'Obaga Negra. Resseguirem la carena de Santamaria en sentit nord fins a la casa que l'hi dóna nom, i acabarem de planejar cap al punt d'inici entre camps de cereals.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

Remuntant el llarg llom cap al pic dels Pedrons

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.) i Espelunciecha (2.397 m.)

Descens de l'Espelunciecha, amb l'Anayet davant

Des de l'aparcament intermig de Formigal ens enfilem primer per les pistes en direcció a la Glera d'Anayet, i l'anem recorrent fins al fons de la coma. Per un fort pendent guanyem la gran planúria on apareixen el magnífic pic d'Anayet i el Vèrtex al fons. Travessem el gran altiplà nevat enmig d'un paisatge de muntanyes espectacular. Remuntem el fort pendent de la pala fins al coll, i acabem de coronar el cim. Baixem la pala, amb compte pel fort pendent i la neu glaçada. De nou a la zona planera enfilem el pic secundari d'Espelunciecha on gaudim d'una magnífica visió de l'entorn i una bona baixada amb neu més transformada.

Peiralún (2.441 m.)

Ens aproximem a la gran pala del pic Peiralún

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Intent al Peña Blanca

Pla del Portalet

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

Mont Llaret (2.376 m.)

Pujant el Mont Llaret

La boira ens fa canviar la inicial de pujar el Petit Peric des dels Angles, i ens conformem amb una part del recorregut previst. Sortim de la part superior de la població i seguim el camí indicat de la Balmeta. Amb suaus pendents per un bosc esclarissat arribem al refugi del mateix nom, i iniciem l'aproximació a l'objectiu inicial, però un cop a la base del cim reculem per culpa de la boira. De nou al refugi prenem el caminet que va pujant el vessant nord del Mont Llaret. Fem diversos revolts fins assolir la carena, i la creuem transversalment seguint per sort una traça oberta, ja que ens movem sense visibilitat. Arribem a les pistes d'esquí i baixem còmodament al punt d'inici.

Pic de la Coma de Varilles (2.759 m.)

Esquiant amb un gran paisatge de muntanyes davant

Al cap d'amunt de la vall de Ransol comencem a foquejar per la pista coberta de neu fins a trobar un petit pont. El creuem i marxem cap a l'oest sortejant un tram de bosc. S'acaba la vegetació i fem una llarga diagonal per pales amples i pendent moderat. A mesura que anem pujant el pendent augmenta, i fem unes quantes zetes al tram superior, el més dret. Coronem el cim i gaudim d'àmplies vistes abans d'encarar la baixada. Esquiem les amples pales amb neu variable, entre pols ventada i crosta. Desfem com podem el tram de bosc i tornem al punt d'inici satisfets d'una bona matinal d'esquí.

La Tosa (2.536 m.)

Tram superior de la pista Olímpica

Poc tindria d'excepcional fer una Tosa si no hagués nevat 30 centímetres la nit anterior i que les pistes d'esquí estiguessin pràcticament tancades. Així doncs amb un tou de neu recent sortim de la base de la Molina i planegem pels Pletisals fins a trobar la pista Olímpica, més costeruda i interessant, avui tancada. Anem pujant fort fent llargues esses fins al Ras d'Alp, on ens endinsem en la boira. Seguint les balises i pràcticament sense visibilitat anem pujant fins al punt més alt, amb boira, vent i fred. Ens refem amb un cafè calent al Niu d'Àliga, i tot seguit baixem gaudint d'una neu excepcional amb totes les pistes per nosaltres.

Pàgines