Activitats

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

La Rocca di Cefalù

Cefalù des del mirador de la Rocca

Al bell mig de la costa nord de Sicília, banyada pel mar Tirrè, s'aixeca monumental aquesta petita ciutat d'aires medievals, amb bones platges ben freqüentades a l'estiu, i un penyal que la flanqueja on hi havia hagut un antic castell. Actualment pujar a la Rocca és una agradable i fàcil excursió des d'on podem gaudir de vistes excepcionals. Passegem pels pendents carrers de la població, visitem la catedral d'estil normand, recorrem l'estret camí de ronda a ran de mar i ens enfilem pel costerut camí fins al castell.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Via Verda de la Terra Alta

Creuant un dels grans ponts de l'antic tren

El recorregut de l'antic tren de la Val de Zafán és ara una agradable via verda que recorre les comarques de Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Avui pedalarem per un dels trams més interessants d'aquest recorregut, amb sortida a Arnes, al límit entre Catalunya i Aragó. Marxem cap a l'est, sempre en suau baixada passant per les nombroses estacions abandonades al peu dels pobles, i creuant més de 40 túnels i alguns bonics viaductes. Passarem al peu de poblacions com Lledó, Horta de Sant Joan o Bot, i també per indrets emblemàtics com el balneari de Fontcalda, encaixat entre cingleres i torrents plens de tolls d'aigua verda que conviden al bany. Tot baixant trobem l'Ebre i l'acompanyem un tros avall, fins a Xerta, on fem parada per dinar i tornem pedalant, ara però costa amunt.

Volta als Ports

Plans i refugi de Terranyes

Dediquem dos dies a fer una llarga volta en bicicleta pel massís del Port, primer cap al sud pels pobles del Matarranya, i tornant el dia següent per l'espina central del massís. Sortim d'Arnes i avancem per bones pistes cap a Beseit, el pantà de Pena i Pena-roja de Tastavins. Tot seguit comença un tram molt dur, llarg i per terreny inhòspit. Passem les roques de Masmut i enfilem per pistes solitàries i costerudes cap a la serra de Pena-roja i la serra Pelada. Ens desviem fins a Fredes i acabem de pujar per bona pista fins al refugi de Font Ferrera, on farem nit. El segon dia comença amb una forta baixada fins al llit del Matarranya. Llavors pugem suaument cap a la urbanització del Caro i tot seguit la gran pujada del dia cap al gran altiplà de Terranyes. Baixada vertigionsa fins a la Franqueta, i tot seguit al peu del riu creuem els magnífics estrets d'Arnes. Una ruta exigent, preciosa i solitària pel cor de les muntanyes dels Ports.

Puig-reig - Casserres - Graugés - Gironella

Arribant a Casserres sota els núvols

Sota uns núvols amenaçadors emprenem una ruta en bicicleta fàcil i rodadora, amb resguards freqüents en cas que calgui. Sortim de Puig-reig i baixem a Cal Marçal per trobar la pista que s'enfila cap al Turó de la Senyera i continua per la carena fins passar el Roseret i enfilar-se al panoràmic Roc de la Madrona. Fem visita a l'alzina dels Colls i passem per Casserres abans d'enfonsar-nos a la riera de Clarà. Voregem el serrat dels Tres Hereus i planegem fins l'estètic molí de Bellús, on contemplem la bonica cascada. Seguim cap a Graugés, on fem una breu pausa al peu de l'estany abans de seguir cap a l'ermita prerromànica d'Obiols. Baixem a la Plana, l'Ametlla de Casserres i finalment Gironella. Prenem la ruta de les colònies al peu del Llobregat, i per un bonic sender de ribera baixem fins a Viladomiu Nou on creuem la palanca. Al Guixaró prenem la carretera per arribar ràpidament al punt d'inici quan comencen a caure gotes.

Serra de Pinós i castells d'Ardèvol, Llanera i Vallferosa

Torre de Vallferosa

La primavera és la millor estació per visitar els camps colorits de la Segarra, amb el verd del blat i l'ordi onejant i el groc intens dels camps de colze. Entremig els petits pobles de regust medieval i algunes construccions defensives com castells o torres de vigia. Sortim de Torà i enfilem fort cap a la serra de Pinós, que recorrerem per l'ampla carena, ben ventilats, fins al santuari, el punt més alt. Després baixem cap a Ardèvol per contemplar la seva magnífica torre medieval i seguim al peu de la riera de Llanera fins al castell del mateix nom. Planegem fins a Vallferosa, on hi ha una torre del segle X espectacular, única a Europa. Seguim entre camps de cereals, i amb alguna bona pujada acabem d'arribar fins a l'Aguda, mirador zenital de Torà.

Pàgines