Alps

Petit Mont Blanc (2.677 m.)

Des de Pralognan-la-Vanoise pugem al petit nucli pastoral de Les Prioux, on aparquem. Iniciem la ruta baixant pel camí al peu del rierol que ens tornaria a Pralognan. Passat el pont del Diable un caminet comença a pujar fort a l'esquerra pel vessant est del nostre cim. La ruta no és el camí normal, sinó una alternativa que ens permetrà fer la ruta circular. Enllacem mil-i-una voltes, pujant fort i guanyant vistes sobre la vall i els cims que l'envolten, sobretot la Grande Casse, sostre de la Vanoise. Pugem durant molta estona, amb alguns trams aeris ja que el pendent és fortíssim, fins i tot amb dos o tres passos equipats amb cordes i cadenes. Al coll de la Mona retrobem el camí normal i amb una última pujada assolim el cim, molt popular i d'àmplies panoràmiques. Tornem pel camí normal, lleugerament més al nord.

Volta a la Pierra Menta

La Pierra Menta

La zona del Beaufortain és coneguda com la petita Suïssa per les seves pastures alpines envoltades de prominències rocoses. Enmig un cim que no és pas el més alt, però sí el més popular. Més coneguda per la mítica cursa d'esquí de muntanya que cada any s'hi realitza, la Pierra Menta és una agulla abrupta que s'alça vertical enmig del massís. Només s'hi pot pujar escalant, però una ruta caminant per la seva base és tot un regal per als sentits.

Schwarzhorn (2.928 m.) per la via ferrada

Aresta de l'Schwarzhorn

Tot i ser la muntanya prealpina més elevada, aquest cim no deixa de ser un bonic mirador dels grans gegants de la zona de la Jungfrau. Després de pujar amb el telecabina First des de Grindelwald comencem a pujar entre pastures cap al curiós turó herbat del Shilt, i ja per terreny rocallós fins trobar la fosca carena. Ens equipem i comencem la ferrada, primer per un tram pla, i tot seguit grimpant i enllaçant unes escales verticals. Resseguint l'aresta arribem al cim, d'amplíssimes perspectives tot i les boires.

Vall de Lauterbrunnen

Paisatges des de Gimmelwald

Des del fons de l'enclotada vall de Lauterbrunnen comencem a enfilar fort fins superar la cinglera i trobar un camí d'alçada que ens guiarà en un itinerari panoràmic. Passem vora les vies d'un tren de muntanya i arribem a la bonica localitat de Mürren, sense cotxes, suspesa sobre la vall, amb grans vistes a l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau. Seguim cap a Gimmelwald i baixem per tornar pel fons de la vall, fent parada a les espectaculars cascades de Trümmelbach, que recullen bona part de l'aigua de les glaceres superiors.

El Mönch (4.107 m.) i les glaceres de l'Oberland

Esmolada i estètica aresta summital del Mönch

Prenem el tren cremallera de la Jungfrau que surt de Grindelwald, creua la cara nord de l'Eiger i arriba al cap d'amunt de la glacera. Deixem estris al refugi i fem una pujada exprés al Mönch. El segon dia amb una previsió de temps poc favorable renunciem als cims i creuem les glaceres Jungfraufirn i Grünneggfirn fins al refugi de Finsteraarhorn. El tercer dia arribem fins l'avantcim del Grünegghorn, amb extraordinari panorama, i baixem fins a Concòrdia, on conflueixen les 4 grans glaceres. El quart dia tornem remuntant la glacera fins a sota la Jungfrau.

Faulhornweg

Oberberghorn

La carena que separa la vall de Grindelwald i la plana d'Interlaken es pot recórrer mitjançant un bonic camí panoràmic que permet la visió a banda banda, això sí, sempre que els núvols ho permetin. Des de l'estació superior d'Schynige Platte comencem a pujar fins assolir primer el mirador d'Oberberghorn i més enllà el pic de Faulhorn, on hi ha un refugi-hotel. Seguim la carena cap a l'estany Bachalpsee, que ofereix una visió de les grans muntanyes de l'Oberland.

La Barre des Écrins (4.102 m.)

La Barre des Écrins, des del refugi

El punt culminant del massís dels Écrins té un cim llargarut i encrestat, amb una paret vertical al sud i un fort pendent de neu al nord. El primer dia pugem 1.400 metres de desnivell fins al refugi. El segon, encara de nit, creuem el Glacier Blanc i pugem per pendents de neu, amb esquerdes i seracs, fins a la bretxa Lory. Comença llavors la part més difícil, una llarga escalada per una cresta molt exposada i alhora bonica, amb passos aeris de II i III.

La Grave (3.667 m.)

Pic de la Grave

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.

Aiguille du Goléon (3.427 m.)

Aresta summital de l'Aiguille du Goléon

Al nord dels Écrins trobem una petita glacera tancada entre les agulles de Saussaz i Goléon. Enfilem el cim panoràmic que ens ofereix una gran visió sobre el sector de la Meije. Des d'un petit poblet de bordes remuntem una llarga vall fins l'estany i refugi de Goléon. Creuem llavors una llarga coma cap a l'oest fins trobar la glacera, que creuem fins al coll. Ja a la cresta la seguim amb passos senzills de grimpada (II) fins coronar el petit cim.

Ferrada de l'Aiguillette du Lauzet

La primera part de la via flanqueja suaument cap a l'est

Pujarem la menor però la més estètica de les agulles de Lauzet per una entretinguda via ferrada que permet superar la verticalitat del terreny. Més que una ferrada és un itinerari equipat que ens permet fer un magnífic recorregut d'alta muntanya gaudint d'un entorn captivador, amb grans vistes cap al sector nord dels Écrins. És un itinerari de dificultat moderada però llarg i alpí que recorda les mítiques ferrades dolomítiques, fins i tot pel tipus de roca.

Pàgines

Subscriure a Alps