Fem una sortida caminant cap una de les zones més desconegudes, despoblades i poc transitades de la comarca del Berguedà: els Rasos de Tubau. Sortim des de Sant Jaume de Frontanyà, enfilarem fins al punt més elevat, el Morro d'Ulà, i tornarem tot contemplant algunes esglésies romàniques de la zona.
Hi ha molts llocs que per la seva proximitat o per l'aparent falta d'atractiu no freqüentem. Aquest és el cas del Tossal de la Guàrdia, una petita muntanya de 1.266 m. ben a prop de Berga, i que ens ofereix una bonica perspectiva del pantà de La Baells i la serra del Picancel.
És ja una tradició institucionalitzada per als Mountain Runners anar a cremar els torrons el dia de Sant Esteve fent una ruta d'aproximadament 25 quilòmetres que transcorre per 6 municipis del Baix Berguedà: Berga, Avià, Casserres, Gironella, Olvan i Cercs.
Aquest cap de setmana ha caigut una nevada com feia temps que no es veia a la meitat nord de la comarca del Berguedà. Com que el temps no era propici per fer gaire activitats, decidim anar a trepitjar neu fresca fins al Cim d'Estela, tot i que no hi acabem d'arribar.
Després d'un dissabte en què pràcticament va nevar tot el dia a quotes baixes el diumenge es lleva fred però radiant. Busquem una ruta assolellada on puguem caminar i córrer una estona per sobre la neu fresca. Decidim fer una volta per Capolat.
En un dia marcat pel fred i la neu no ens quedem a casa sinó que aprofitem per fer una ruta divertida pels cingles del voltant del poble de Vallcebre. Malauradament la mala visibilitat va restar bellesa a aquest distret itinerari que combina bosc, rierols, cingles i fins i tot una grimpada.
Des del fons de la Vall d'Ora enfilem per un camí costerut per arribar al pla de Busa. Seguirem la carena nord d'aquest altiplà tot contemplant els espectaculars penyasegats que queden als nostres peus. Una excel·lent excursió de mitja muntanya de dia complet amb fantàstiques vistes sobre la serra dels Bastets i el Port del Comte.
Ens escapem els 4 dies del pont de l'11 de setembre a aprofitar les restes de l'estiu per fer muntanya a la Val d'Aran. Malauradament la tardor se'ns ha anticipat, i la pluja i el fred van fer acte de presència i ens van impedir fer bona part de les sortides que teníem previstes, i vam substituir-les per objectius més modestos.
Aquesta sortida matinal ens acosta al cim més elevat de la comarca del Berguedà i de la província de Barcelona. És un cim amb doble personalitat, una de tranquil·la i suau pel vessant berguedà i una de feréstega i brusca pel vessant ceretà. Un cim fàcil però amb unes vistes precioses del llom del Cadí i de la plana de la Cerdanya.
Una part de les vacances estivals del 2008 les dedicarem a conèixer una mica més la zona dels Picos de Europa. És el primer any que viatgem amb furgo, i ens dedicarem a conèixer les muntanyes, valls i poblets de la zona, defugint de les zones massificades i gaudint dels petits detalls del paisatge i la gent que el pobla.
