Al costat de l'idíl·lic poble abandonat de Peguera trobem el cingles del Griell, on hi ha una curta i fàcil cresta que es pot recórrer sense gaire complicació. Només en un parell de punts cal superar petits trams d'escalada de IV i IV+. Una activitat curta, fàcil i intensa.
És una glacera molt popular, ja que s'hi arriba còmodament amb el tren de Montenvers des de Chamonix. Des de la seva base es poden contemplar les abruptes parets dels Drus i de l'Aguille Verte. Fem una simple passejada pel gel, tot gaudint de l'entorn.
A l'oest de les Dolomites, el massís de Brenta s'eleva amb cims de més de 3.000 metres de nord a sud. Està format per cims i parets molt verticals, i una extensa xarxa de senders equipats o ferrades que permeten múltiples combinacions. Durant dos dies resseguim aquesta apassionant ferrada per la part més elevada del massís. És una ruta preciosa, la quinta essència de les ferrades, amb trams molt exposats i excel·lents vistes.
En un dia d'impàs preveiem una ruta curta, tot i que s'acabarà allargant, per arribar fins al peu de la muntanya coneguda com a Dodici Apostoli, al peu del refugi homònim. La pujada és bonica i entretinguta, però la tornada és molt més llarga i pesada del que preveiem.
La volta a les Tre Cime és un itinerari clàssic, fàcil, espectacular i imprescindible a les Dolomites. La complementem amb una ferrada curta però divertida, intensament vertical, amb passatges entretinguts i un munt d'escales, algunes extraplomades. La vista des del cim deixa bocabadat.
És un cim estètic, estret i vertical. De lluny sembla difícil poder-hi accedir, però no té grans complicacions. Des del refugi de les Tre Cime di Lavaredo iniciem una via ferrada espectacular dins d'un túnel excavat a la roca. Pugem fins assolir el magnífic cim, l'últim tram amb una fàcil grimpada. Seguim després per una aèria ferrada que ressegueix la cresta.
El Cristallo és un dels cims més elevats de les Dolomites, una gran roca molt vertical pels quatre costats. Hi ha una via ferrada que permet accedir a la Cima di Mezzo, el segon punt més elevat del grup. Es tracta d'una via no gaire llarga però molt divertida, amb passos de certa dificultat i l'interès d'assolir un gran cim.
És una de les ferrades més clàssiques i interessants de les Dolomites. És una via llarga, però de dificultat moderada. El seu principal interès és recórrer la cresta Bianca, a l'oest del massís del Cristallo, per un seguit de camins equipats durant la primera Guerra Mundial, de la qual encara es poden veure moltes restes.
Una bona alternativa per un dia de descans actiu és arribar-se fins a la vall de Fanes, al parc natural d'Ampezzo. Després d'una còmoda caminada comencem una ferrada breu però divertida i intensa. El tret característic d'aquesta via és el fet de passar pel darrere mateix d'una impressionant cascada.
És un dels cims més coneguts de les Dolomites, i també un dels més freqüentats, ja que un còmode telecabina deixa a més de 3.000 metres i menys d'una hora del cim més elevat del grup Sella. Nosaltres enfilem per una de les vies ferrates més difícils del massís, que exigeix considerable i constant força de braços. Una experiència dura i intensa.
