La segona edició de la cursa ha estat un èxit de participació amb prop de 600 corredors i un èxit esportiu ja que el guanyador, Miguel Ángel Heras ha batut en rècord, establint-lo en 9:06 h. L'exigent circuit amb més de 85 km. i 6.000 metres de desnivell positiu ha estat un gran repte per les corredors i corredores que han anat desfilant pels dos vessants del Moixeró.

Ben a prop del Puigsacalm el Puig dels Llops mostra la seva cara sud vertical i altiva. Ens engarristem per la Canal Nova fins el Puig Corneli i acabem d'arribar caminant al peu de la via. Escalem aquest itinerari de 7 tirades, amb alguns trams força entretinguts, sobretot el diedre del tercer llarg, força atlètic. Assolim el cim i baixem pel divertit camí dels Ganxos Vells.

Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.

Pugem la serra de Sant Marc i gaudim d'una excel·lent panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat. Sortim de Sant Martí de Brocà, pugem fins l'arrodonit cim de Sant Marc, on trobem una ermita mig enrunada. Baixem cap a Paller de Dalt i de Baix i tornem flanquejant la serra. Una ruta circular fàcil en un entorn molt estimat pels veïns de Guardiola de Berguedà i Bagà.

Des de l'entrenyable poble de Sant Jaume de Frontanyà iniciem un itinerari que ens portarà a recórrer la carena de la serra de Faig-i-branca. Després de fer el cim del Puig Lluent perdrem alçada fins al refugi de l'Ardericó, i seguirem les obagues de la zona de Montclús fins al punt d'origen. Un recorregut circular pel vessant més oriental del Catllaràs molt recomanable a la tardor.

Provem una de les noves vies ferrades que s'han obert al Pirineu d'Osca. Es tracta d'una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contornsionistes.

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Prop del naixement del Ter iniciem la ruta circular que ens portarà a enfilar sis cims, entre ells dos dels més característics dels Pirineus orientals. Es tracta d'una ruta carenera, en què en tot moment tenim àmplies perspectives cap a totes bandes, en un entorn de muntanyes arrodonides i amables.

Al costat de l'idíl·lic poble abandonat de Peguera trobem el cingles del Griell, on hi ha una curta i fàcil cresta que es pot recórrer sense gaire complicació. Només en un parell de punts cal superar petits trams d'escalada de IV i IV+. Una activitat curta, fàcil i intensa.