Un itinerari circular ens porta a recórrer els quatre vents de la prepirenenca serra d'Ensija, amb sortida i arribada a Vallcebre. L'inici és dur, amb la forta pujada al coll de Fumanya. Tot seguit planegem fins a l'idíl·lic poble abandonat de Peguera, i continuem per pista vorejant el vessant sud i est del massís, amb la magnífica imatge de la paret de Ferrús. Encadenant pistes pedregoses s'arriba al despoblat de Bonner, i al peu del Molí de Güell comença una nova pujada fins sota mateix del Pedraforca, on tanquem el circuit per pistes còmodes i amb excel·lents vistes.

Les valls de Riberola i Carançà, al Conflent, estan dividides per un llarga carena granítica. Des de la cabana d'Aixeques remuntem la planera vall de Riberola, i quan es bifurca, seguim la Valleta. Assolim la carena tot grimpant per una canal força dreta al pas del Porc. Comencem a crestejar entre blocs de granit, amb grimpades fàcils, poc sostingudes i poc exposades, on les dificultats es poden evitar. Coronem el Racó Gros i continuem la cresta fins al Racó Petit, ambdós amb una vertical paret cap a l'est. Baixada llarga i feixuga per tartera incòmoda.

Al cap d'amunt de la baga de Campllong sobresurt una notòria agulla calcària entre el bosc de pins. Sortint prop de Coforb un camí en forta pujada arriba fins al coll del Portet. Pel vessant nord de la serra dels Lladres s'arriba planejant fins al també dit Roc del Gegant, que es pot coronar amb una grimpada fàcil però aèria. Unint velles pistes en desús avancem fins a la Creueta, on entrem al vessant sud de la serra, i la resseguim passant per la Mesquita fins al punt d'inici en suau descens.

Des de Sant Joan de Montdarn una pista enfila cap a l'altiplà de Serrateix, i permet arribar fins al sostre del terme, al Montbordó. Després d'una breu baixada anem a buscar la llarga serra de Santfeliu i planegem ràpid en direcció sud fins a la preciosa ermita romànica de Sant Cugat del Racó. Suau baixada i remuntada de nou fins al nucli encimbellat de Castelladral. Després d'un descens vertiginós fins la riera d'Hortons encarem una pujada progressiva cap a l'altiplà de Serrateix per la serra de Santa Maria, tancant la volta circular.

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Resseguim pràcticament tot el torrent d'Estiula, des d'on desemboca al riu Merdàs, al berenedor de la font de Querol, fins a la seva capçalera. Tot remuntant el torrent ens entretenim contemplant els set magnífics gorgs que les aigues clares del torrent va formant, amb petits saltants d'aigua. Alguns dels gorgs conformen racons de gran bellesa, amb tolls d'aigua turquesa, petites cascades i trams abalmats. Arribem fins a Sant Feliu d'Estiula i tornem ràpid per la pista davant l'amenaça imminent de tempesta.

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Després d'una aproximació per terreny costerut arribem al barranc i ens posem els neoprens. Comencem el descens baixant un tram planer, i aviat trobem un gran caos de roques. Cal anar buscant els passos més adients entre els grans blocs, entrant per forats, petites cascades, tobogans i algun petit busseig. Més endavant trobarem un parell de ràpels enmig de cascades que ens deixen en sales fosques i aquàtiques. Creuarem un bonic engorjat estret i amb parets molt altes, on caldrà nedar en alguns trams. Barranc molt aquàtic, bonic i emocionant.

Encadenem dos barrancs propers però alhora molt diferents. Només comparteixen una característica: l'estretor. El torrent de la Cueva Cabrito és sec, i de seguida forma un pas estretíssim, en alguns casos de menys de 30 cm. Cal fer nombrosos ràpels curts i molts trams per oposició. Arribem al riu Isuala i iniciem els Estrechos de Balcés, un barranc aquàtic, fàcil i amb un recorregut molt engorjat, amb molts trams on hem de nedar per un fil d'aigua envoltat de grans parets.

Pugem fort ja des del poble de Taús per una pista secundària que ens enfila fins a la serra homònima. Per bona pista anem resseguint la carena pel vessant nord, i al punt més proper acabem de pujar caminant fins al cim de les Piques en pocs minuts. De nou sobre rodes baixem cap al poble abandonat de Sant Sebastià de Buseu, i continuem baixant molt fort fins prop de Baén. Per asfalt remuntem fins al petit nucli de Sarroca, i de nou per pista continuem pujant fins al collet de la Mare de Déu de la Guia, on comencem la baixada definitiva.