Entre la vall de Meranges i la vall de la Llosa, la serra de Comaermada traça una llarga línia de sud a nord, amb relleus suaus però considerable alçada. Sortim des de Talltendre i enfilem per pistes i camins difusos cap al nord, sempre pel llom d'una desdibuixada carena. La pujada és llarga i progressiva, amb trams monòtons, però una gran panoràmica sobre la Cerdanya i els seus cims. Passem els Orris i el Tossal de l'Amorriador, on ja veiem l'ampli cim, i ens hi encarem per pales amples i suaus, castigades pel vent.

A cavall entre la Ribagorça i el Pallars Jussà, la subcomarca de la Terreta té racons ben interessants per descobrir. Sortim des del vessant pallarès, prop de Serradell i remuntem fort fins al canvi d'aigües. Tot contemplant la magnífica serra de Sant Gervàs baixem fent zig-zag cap al petit poble d'Espluga de Serra, i ja de pla ens arribem fins prop del Castellet. Sobre nostre les magnífiques Roques del Castellet, punxegudes, desagastades i vermelloses. Tornem a pujar fort cap a la carena i coronem el cim principal, amb amplíssimes panoràmiques sobre els cims pirinencs. Tornem a baixar per la mateixa vall, fixant-nos al final amb les curioses roques del Seix i les Picorres.

Per sobre de la Pobla de Segur una llarga carena es dibuixa cap al nord fins al punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic i un excel·lent mirador. Seguirem aquesta llarga carena tornant, però d'anada fem marrada per vorejar per sota els montserratins Rocs de Queralt. Pugem per l'intrèpid pas equipat de la Canalissa, i per la carena de Roques Roies arribem al poble abandonat de Montsor, dalt d'un morral. Per pendents suaus coronem el cim, i tornem per la carena creuant la cresta de Gelat, el Salt del Llop i fent una breu parada a la curiosa Roca Foradada.

Ens situem al poble pallarès de Pessonada, sota la cinglera del mateix nom, i pugem suau fins la Mare de Déu de la Plana. De sobte el camí enfila molt fort buscant els passos entre les feixes de la cinglera, i en un parell de punts trobem els Escalirons, uns passos equipats amb esglaons per superar els ressalts verticals. Gairebé al capdamunt contemplem un antic refugi de la Guerra Civil, i acabem de pujar fins al cim panoràmic. De tornada fem una breu parada a l'ermita troglodítica de Sant Joanet.

Fem la segona part del recorregut per dalt de la cinglera, sortint des de més amunt del poble de Bóixols i enfilant per un camí mig perdut cap al grau de Queralt. Amb una bona timba sota els nostres peus cap al vessant sud, i terreny més suau pel nord, avancem pel fil del cingle, contemplant la llarga línia de la serra. El terreny és fàcil, i evolucionem principalment caminant amb alguna petita grimpada. Superem el Pical Ras, punt culminant de la serra, i també el Cap de Carreu, just abans d'iniciar el descens cap al Pas de la Ce. Tornem per un camí que faldeja la serra per sota dels cingles.

Des de l'estètic llogarret de l'Abella de la Conca remuntem a peu la llarga pista que enfila fins a la collada del Trumfo. Sense camí definit busquem un grau que ens permet superar la muralla rocosa, i arribar en pocs minuts al Tossal de Gallinova. Ja dalt de la carena anem resseguint la cinglera pel fil del precipici en direcció est. Sense dificultats, però amb una bona timba, evolucionem per terreny aeri, dibuixant la forma semicircular de la llarga cinglera. Passem el cim del Tossalet, i baixem cap al Pas de la Ce, on amb certes dificultats per trobar el camí anem descendint cap a la pista de retorn.

A la falda de Queralt un preciós camí, estret i ombrívol, circula al peu del petit rierol que serpenteja des de Font Calenta. Al costat de la surgència on brolla l'aigua a 15º recentment s'ha recuperat un caminet endimoniadament dret que puja directe fins a trobar el camí del Portet, que ressegueix els cingles per una rua a considerable alçada. Amb bones vistes sobre el Baix Berguedà i tota la Catalunya interior baixem cap al satuari de Queralt, i abans d'arribar-hi pugem al Castell Berguedà per osbservar encara una millor vista. El descens cap a Berga em fem per la bonica capella de Sant Pere de Madrona.

Ens endinsem en les raconades més salvatges del Moixeró, buscant antics camins que utilitzaven pastors i carboners. L'objectiu és localitzar uns ponts de roca, freqüents en aquests vessants calcaris envellits. Des de l'Hospitalet de Roca-sança un caminet remunta el clot de la Llorença, obrint-se pas entre agulles i esperons. Trobem el pont de la Llorença, i com a sorpresa en localitzem un altre de proper més petit. Pugem fins dalt la carena i a la zona dels Molins comencem a baixar fins a trobar el pont de la Miquela. Baixem pel torrent que es va estrenyent i entaforant entre les altives roques, amb un vell camí precari molt pendent, que amb cura es pot anar seguint.

Comencem a caminar prop de Gréixer, i ens aproximem a les parets de la cara sud del Moixeró, pujant suaument per l'antiga pista del coll de l'Avet. Per camí més costerut enfilem cap al peu del Roc Negre i seguidament al coll de la Cabrera. El camí es bifurca i seguim a l'esquerra cap a les canals d'en Guitart. Amb algun tram molt dret assolim l'ampli coll del Moixeró, i acabem d'arribar al cim, des d'on tenim una bonica vista del Penyes Altes. Baixem a buscar les canals del Goter, i per un sinuós camí sota les parets anem baixant fins al coll d'Escriu. Gaudim dels colors torrats de la fageda de Gréixer, i ens entretenim uns instants al peu de l'Estanyet.

Un passeig vespertí pel caminet que voreja el llac permet gaudir de la placidesa i tranquil·litat de la principal zona humida del Baix Berguedà. A la tardor els arbres de ribera adquireixen tonalitats ocres que es reflecteixen sobre les aigües calmades, formant una bonica postal. És un indret proper, agradable i accessible, malgrat la considerable degradació de l'entorn. Ànecs, oques i cignes, juntament amb petits invertebrats, habiten aquest bonic paratge.