Serra de Cal Jardí

Sortim del revolt dels Porxos, a la carretera dels Rasos de Peguera, i prenem la pista de la Corba només uns metres fins a enllaçar amb el camí que va pujant cap a les Llosanques. Al punt on la petita serra gira, comencem a baixar en un llarg flanqueig sense camí definit fins a trobar una pista en desús que ens acaba de portar a la masia de Can Garriga, abandonada però que mostra l'esplendor passada. Al costat de l'ermita de sant Miquel, pugem primer per la pista i després pel camí que recorre la carena en una pujada llarga però agradable que ens portarà fins al refugi dels Rasos de Peguera. Acabarem de baixar pel camí paral·lel a la carretera.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Revolt dels Porxos Castellar del Riu (Berguedà)
• Distància: 10,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns trams sense camí definit
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Diumenge al matí de primavera, un dia lluent i fresc, però que s'anirà complicant a mesura que avancin les hores. La natura al Berguedà mostra la màxima esplendor després d'un hivern plujós i suau. Els colors són vius i saturats, amb uns prats alpins al màxim nivell de verdor en contrast amb un cel blau lluminós, només tacat per alguns núvols que es van movent al ritme de l'aire fresc en alçada. Decidim pujar cap al vessant sud dels Rasos de Peguera, i fer una ruta que ens porti per la serra de Cal Jardí amb la seva carena entapissada de verd, i que passi també per Can Garriga, una masia actualment ensorrada, però que encara mostra una notable grandesa.

Pugem amb cotxe fins al revolt dels Porxos, aparquem i sortim caminant per la pista de la Corba. A sota ens queda l'ermita de Sant Llorenç dels Porxos, una minúscula joia romànica bastida al límit del cingle. Caminem uns metres per la pista fins a trobar el camí que el creua, i que puja precisament dels Porxos i Castellar del Riu. Prenem el camí amunt (senyals de PR). Pugem un tros fins enllaçar amb una pista. Girem a l'esquerra i continuem per un camí que va pujant pel vessant sud de les Llosanques, en un tram més sec i assolellat. Deixem a l'esquerra el pas cap a la Bòfia de les Llosanques, que vam visitar fa un temps, i seguim amunt pel camí fins al Cap de les Llosanques, el punt més alt del camí on ja tomba cap a l'altre vessant.

En aquest punt deixem el camí i baixem per un vessant rocallós obert sense camí definit. En aquesta zona n'hi havia hagut un, però està pràcticament perdut, especialment en aquest primer tram més obert. Més endavant es pot mig seguir en els trams més boscosos, però en tot cas cal orientar-se bé. El nostre itinerari primer baixa seguint la carena de la serra de les Llosanques, i després s'endisa en el tram més boscós en direcció nord-est. No hi ha pròpiament un camí clar, però es pot intuir en alguns trams, i el pas no és difícil. Anem avançant per damunt de la rasa que cau molts metres avall, i seguim fins que que enllacem amb una vella pista. La seguim fins a les envistes de Can Garriga. Però abans tornem una mica enrere per sota de la pista, amb la intenció de visitar les poques restes de la casa de Can Jepolí. Només s'endevina la base de les parets.

Tornem a la vella pista i acabem d'arribar a Can Garriga, situada en un morral natural, un bonic i ampli balcó que cau cap a ponent, a la zona de Llinars. Envoltada de prats hi trobem les restes d'una antiga masia de notables dimensions, amb diversos edificis. Es pot veure la casa principal, uns corrals, un safareig cobert, i uns metres més amunt la petita ermita de Sant Miquel, l'edifici més ben conservat, ja que, tot i que no té teulada, sí que conserva les parets laterals. En canvi la masia està pràcticament ensorrada, i es mantenen dempeus algunes parets que permeten copsar la magnitud i la importància d'aquesta casa.

Prenem ara la pista més ben conservada que marxa cap al nord en forta pujada. Fa diversos revolts en zig-zag i segueix pujant cap al nord fins a trobar la serra de Cal Jardí. A partir d'ara anirem recorrent la carena de la serra en direcció est, primer per la pista, més tard per camí, i encara més endavant per un tram de prats oberts sense traça definida. Deixem el camí a la collada de la Creu i seguim per la bonica carena que segueix pujant cap al Pradell Alt, una zona més ampla encara on avancem entre prats alpins oberts. Fem un tram una mica emboscat, sense camí definit, per baixar cap al refugi dels Rasos de Peguera. Segurament hem perdut el camí que deu anar una mica per sota per voler anar seguint sempre la carena.

Des del refugi prenem el camí que marxa en paral·lel a la carretera i va baixant fins a retrobar-la uns metres més avall. Acabem d'arribar al revolt on havíem deixat el cotxe després d'una ruta ben agradable en una zona poc concorreguda al vessant sud dels Rasos de Peguera. Dos al·licients destacats de la ruta d'avui: la magnífica masia de Can Garriga, col·locada en una ubicació idíl·lica, i la llarga carena entapissada de prats alpins a la serra de Cal Jardí. Un itinerari en general fàcil, però amb trams on l'antic camí ha estat reabsorbit per la natura.