Al costat mateix del bonic poble d'Arnes el massís del Port s'aixeca bruscament amb cingles ben verticals i valls congostes. Intentem resseguir la cresta de les Gronses, però hi ha algun pas que ens supera, i acabem fent la volta a aquesta petita serra, gaudint de la verticalitat però des de sota, tot passejant pels Estrets.
Sobre mateix d'Horta de Sant Joan, fent-li de sentinella, trobem la petita cresta coronada pel Tossal d'Horta. Es tracta d'una marcada elevació que tot i la seva escassa alçada destaca per emergir en forma d'escarpada cresta directament des de la plana. És un passeig curt que ofereix tanmateix unes excel·lents vistes d'aquesta zona del massís del Port.
Al vessant sud dels Rasos de Peguera trobem una petita serra adossada de menors dimensions i alçada, però amb elevacions destacades com el Cim d'Estela, el Roc d'Uró o la Torreta dels Enginyers. És una zona força concorreguda, farcida de camins i amb múltiples combinacions possibles. Fem una ruta circular passant pels punts més significatius introduint però algun camí menys habitual.
Visitem un cim poc freqüentat al vessant sud del Moixeró des del qual es pot gaudir d'una miranda frontal privilegiada sobre el Moixeró si mirem cap al nord, i de la vall del riu Bastareny si mirem cap al sud. Una matinal fàcil i agraïda, especialment a la tardor pels colors i el fullatge. En alguns trams el camí és poc o gens definit.
L'Alta Garrotxa és una zona sorprenent, on tot i la proximitat tens la sensació d'estar fora de la civilització, en un entorn salvatge i feréstec. El Puig Bassegoda no és el cim més elevat de la zona, però sí un dels més destacats, visible des de molt lluny gràcies a la seva forma característica i el seu aïllament. Fem una ruta circular per camins poc habituals.
A cavall entre les comarques d'Osona i la Garrotxa s'aixeca un mur rocós d'alçada moderada però excel·lent talaia: el Puigsacalm. Hi ha diverses rutes per coronar-lo, totes elles fàcils, però destaquen dos camins equipats que utilitzarem per pujar i baixar, la Canal Nova i la Canal dels Ganxos.
Poc abans d'arribar a Sant Julià de Cerdanyola, passada l'ermita de Les Esposes, trobem a l'altra banda de la carretera uns espadats de roca on hi ha unes vies d'escola d'escalada. És un lloc d'accés còmode i amb vies de poca dificultat adequades per a la iniciació. Són ideals per les èpoques fredes, ja que el sol hi toca pràcticament tot el dia.
Fem una llarga ruta circular que sortint de Castellar de n'Hug ens porta a resseguir la carena des del coll de la Creueta fins al cim del Costa Pubilla (2.053 m.), baixar fins a Montgrony i tot seguit planejar pel vessant sud a través del GR-3 fins a tornar al punt d'origen.
Al sud de la vall de Lord, en plena serra dels Bastets i aixecant-se verticalment sobre les aigües del pantà de la Llosa del Cavall trobem la cresta del Sol, un recorregut aeri i divertit que combina grimpada i escalada. En circular sempre pel fil de l'aresta ens garantim unes vistes excepcionals sobre el pantà, els Bastets, el Port del Comte i Busa. Molt recomanable.
Enfilem la cara menys coneguda d'aquesta gran muntanya bicèfala seguint un itinerari ben entretingut. Un cop assolida la base de la tartera voregem la cara sud de la muntanya fins a trobar una gran feixa inclinada coneguda com a Gran Diagonal. Grimpem fins al cim, crestegem el pollegó inferior i fem un llarg ràpel abans d'arribar a l'enforcadura, des d'on baixarem per la malmesa tartera.