Altres llocs

Nacedero del Urederra

Sota les cingleres de la serra d'Urbasa neix un riu que té una peculiaritat molt especial: en la seva part alta forma uns gorgs amb unes aigües d'un color sorprenentment turquesa. Les aigües provenen de les cavitats de la part alta de la serra, i s'esmunyen en un itinerari espectacular enmig d'un bosc humit de faigs. Cal reservar prèviament i seguir estrictament l'itinerari marcat, però es justifica per la bellesa de l'entorn. Des del poble de Baquedano es baixa fins al peu del riu, i es van seguint els tolls i cascades més boniques fins a la part alta, on prenem el camí de tornada.

Serra d'Urbasa

A tocar del port d'Urbasa hi ha un aparcament on comença una ruta fàcil i planera que permet contemplar la cinglera de la part alta de la serra d'Urbasa. El camí és ben definit, i recorre la part superior de circ damunt del naixement del riu Urederra. L'itinerari és linial i traça una clara forma semicircular, sempre per damunt del llavi del cingle que cau més de 300 metres en vertical sobre la vall del riu Urederra.

Ull d'Aitzulo

Dins del parc natural Aizkorri - Aratz, a prop d'Oñati, trobem un curiós arc natural de roca que creua un cingle. I avui fem una caminada fàcil i molt agradable que surt des del petit poble dispers d'Araotz, al peu d'una gran cinglera que de ben lluny ja mostra el característic ull. Comencem pujant per una pista fins a la collada de Zeliaundi, on girem a la dreta i avancem per un altiplà que puja lleugerament fins al cim d'Orkatzategi, des d'on tenim una bonica vista de l'embassament d'Urkulu i la rodalia. Comencem a baixar per un terreny obert fins que trobem l'accés a l'espectacular forat calcari d'enormes dimensions. Entrem a la gran cova i arribem fins a la punta que ja s'aboca al cingle. Després de la visita, tornem al camí i baixem una bona estona fins al poble d'Araotz.

Aizkorri (1.551 m.)

El cim més alt d'Euskadi és ben conegut per la bellesa de la seva cresta i també per la famosa cursa de muntanya que surt des del poble de Zegama. Sortim de l'aparcament d'Aldaola i enfilem cap a l'ermita del Sancti Spiritu. Pugem per una bonica fageda direcció nord que ens porta a la part alta, i arribem al cim de l'Aizkorri, on hi ha l'ermita i un petit refugi. Tot seguit seguirem la cresta i creuarem les diferents puntes, com l'Aixuri, el punt més alt, l'Aketegi o l'Arbelaitz. Després baixem ràpid cap als plàcids prats d'Urbia, els creuem i després d'una curta però intensa pujada tornem a baixar cap a la calçada romana i el curiós túnel natural de San Adrián.

La Calma

Entre la serra de Madres i les gorges de l'Aude hi ha una petita serra coberta de bosc i ben solitària amb una pista que la vorega i que permet una pedalada fàcil i agradable. Des del poble del Bosquet pugem cap al coll de Malagrède, i comencem a contornejar a mitja alçada la serra. Entrem al vessant nord i arribem a la cabana forestal dels Escalibats, on surt una pista d'anada i tornada que en fort pendent puja fins a la carena de la serra de la Calma, a gairebé 1.600 metres. De nou a la pista principal passem per un bonic balcó sobre les gorges de l'Aude, a sota de les parets del Tuc del Castel. Seguim pel vessant nord fins al coll de Planes on anem tombant i encarant l'última baixada que ens torna al petit poble.

Refugi de Madres (1.865 m.)

Trobem la sol·litud al vessant nord de la serra de Madres, amb una ruta gairebé circular fins a les pastures d'alçada on hi ha una cabana de pastors i un petit refugi lliure. Sortim del petit poble del Bosquet, al departament de l'Aude, i baixem lleugerament per una pista gairebé abandonada que ressegueix un rierol. Creuem un pont i avancem per una pista en bon estat que va pujant cap al sud, primer per unes pastures i més endavant per un magnífic bosc d'avets. Voregem per l'est el tuc de Montnaie pujant sempre per una pista agradable enmig d'un bosc d'alta muntanya. Arribem a la cruïlla del Pountarrou i pugem més fort cap als amplíssims prats d'alçada, enmig dels quals trobem el refugi. De nou a la cruïlla, baixarem més cap a ponent passant pel refugi de la Resclosa, el pla de l'Home Mort i un caminet més secundari que ens porta per dins del bosc fins al punt d'inici.

Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Tatres

Marxem de vacances per conèixer el considerat com el massís de muntanya més petit del món, unes muntanyes de poc més de 800 km. quadrats que separen Eslovàquia (al sud) i Polònia (al nord). El nostre viatge comença volant a Bratislava, capital d'Eslovàquia des d'on ens desplaçarem cap al peu de les muntanyes. La idea inicial era fer una travessa d'est a oest per tot el massís enllaçant els cims i valls més importants, i pernoctant als refugis. No comptàvem amb la gran ocupació d'aquests establiments de muntanya, i vam haver de canviar de plans i fer diverses rutes amb cap base a les poblacions del vessant eslovac. Dediquem la primera part als Alts Tatres, una zona molt abrupte, amb cims alts i punxeguts de granit negre d'aspecte sever. Tot seguit ens dirigim als Tatres Occidentals, de menor altitud, però molt bonics, amb llargues línies de cresta i carena des d'on contemplem extensos paisatges. A continuació saltem al vessant nord i arribem a Zakopane, una gran població turística des d'on es poden començar moltes rutes interessants. Finalment marxem a Cracòvia, on visitarem la monumental ciutat polonesa i el camp de concentració d'Auswitch.

Auswitch i Cracòvia

Després de passar uns dies a les muntanyes dels Tatres, tanquem les nostres vacances a la monumental ciutat de Cracòvia. Passejarem moltes estones per aquesta bonica ciutat, plena d'atractius interessants, però farcida també de turistes. Passejarem per algunes de les places més grans i majestuoses d'Europa, i contemplarem els seus bells edificis. Degustarem la gastronomia local i ens mourem per la gran xarxa de tramvies. Però sens dubte hi haurà una visita que marcarà profundament les nostres consciències: Auswitch. En aquest camp de concentració situat a poca distància de la segona ciutat de Polònia es van perpetrar els crims més cruels de la història europea i potser mundial. La ignomínia humana va ser portada al seu extrem més salvatge, i la bogeria nazi va assassinar en aquest indret més d'1,3 milions de persones, la majoria jueus. És una visita molt dura i colpidora, però alhora necessària.

Świnica (2.301 m.)

Des de la localitat turística de Zakopane, al vessant polonès del Tatres, prenem el telefèric que s'enfila ràpidament al Kasprowy Wierch. Des d'aquí un caminet ben fresat i en molts trams empedrat va seguint la carena cap a l'est fins al coll sota la piràmide del cim. S'acaba el camí suau i comença una pujada molt dura, amb diversos trams aeris equipats amb cadenes. El tram superior és el més dret, i cal fer diversos passos de grimpada sobre blocs de granit per assolir el cim, que ens ofereix una àmplia visió cap als dos vessants del massís. Baixem pel mateix camí seguint la carena que separa Eslovàquia i Polònia, acompanyats per les boires que pugem pel vessant nord.

Pàgines

Subscriure a Altres llocs