Sortim des del Monestir de Santa Maria de Lillet, passem la característica Rotonda de Sant Miquel i el Castell de Lillet. Avancem direcció sud pel camí de la Serra Pigota i anem guanyant alçada fins al Joc de Pilota, un dels indrets característics del Catllaràs. Baixem per un camí molt dret fins al refugi d'Ardericó i enfilem el cim de la Roca Forcada per la carena oest. Tornem pel camí de la Catau tancant un bonic recorregut pel vessant nord-est del massís.

Fem la clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornant pel vessant nord, obac i emboscat. Per fer-lo més entretingut enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat molt bonic situat sobre els plans de Vilella.

El poble de Vallcebre i les seves rodalies estan envoltats de crestes i cingleres per totes bandes, tancant un gran altiplà, o més concretament una gran cubeta. Recorrem el marge exterior d'aquest gran sinclinal tot fixant-nos en els graus, els passos ancestrals que permetien el trànsit entre la part superior i la inferior dels cingles.

Una ruta circular molt contrastada ens porta al nord del Priorat, allà on el riu Montsant s'esmuny per profundes fondalades. Des del fons remuntem fort fins a guanyar l'espectacular carena dels Ventadors, i la recorrem superant alguns trams aeris. Des del punt més elevat contemplem a vol d'ocell les peculiars formes arrugades d'aquest vessant nord, i tornem al punt de sortida a través del Grau del Llop.

Sortint des de Vilada arribarem fins a l'emblemàtic cim de l'oest del Catllaràs fent una travessa que ens porta a enfilar al Cap dels Cingles de Tastanós, seguir l'esmolada cresta de l'Esquena de l'Ase fins arribar al Cap de la Canal Closa, baixar fins a la Collada de Pasquals, enfilar la carena del Serrat de Picamill i continuar per la carena de Banyacorba fins a coronar directament el cim. Ruta entretinguda amb trams d'orientació complexa.

Recorrem la llarga faixa rocosa que connecta l'estret de Riugréixer amb el cim de la Roca Tallada, al peu del Moixeró. És un recorregut estètic i panoràmic, sempre pel fil del cingle, i alhora incòmode ja que no hi ha camí i cal barallar-se amb garrics i argelagues. També cal grimpar en alguns punts per superar trams més verticals, alguns aeris. Arribats al cim baixem per la cara nord fent un curt ràpel i tornem per camí fàcil i evident.

Al vessant sud de la Tosa un conjunt d'agulles, canals i esperons formen un bonic laberint rocós d'aspecte inaccessible. Entrem dins d'aquest terreny d'isards i el creuem cap al nord, passant per unes antigues mines i per la Font de la Mena. Guanyarem la carena del Moixeró i tornarem per Coll de Jou. Espectacular terreny salvatge i d'aventura.

Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.

Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.

Ens dirigim als abruptes i poc coneguts cingles que s'aixequen sobre la Vall d'Ora, concretament la curiositat ens porta fins a Sant Mamet, un petit balcó panoràmic sobre la Vall d'Ora i les Fraus de Vilella. Fem una ruta circular per terreny d'aventura, on el més difícil és endevinar el camí.