Ens endinsem a la vall d'Ingla pedalant suaument per la pista còmoda que surt des de Bellver de Cerdanya. Al fons de la vall prenem la pista secundària a la dreta i pugem més fort cap al coll Baixer i més endavant el pla de les Carboneres. Aquí deixem la pista i prenem un camí estret que és força ciclable, però que ens obligarà a posar el peu a terra en alguns punts. Pugem una mica més pel serrat de l'Artic, i seguim corriolejant fins un mirador natural des del qual es pot contemplar la Roca Foradada, i al fons els primers cims del Cadí. El camí continua cap a sota la Foradada, on es pot pujar en 5 minuts, i tot seguit baixa fins a trobar la pista. Com que tenim poc temps baixem per la bonica pista que desfà la congosta vall de Pi.

Des dels Baños de Panticosa ens enfilem per una coma ampla que puja fort al vessant sud del massís de les Argualas. Tracem una línia pràcticament recta fins a la collada de Pondiellos, que obre la visió al sector dels Infiernos. Deixem el camí fàcil i comencem a grimpar primer per una canaleta i després per un tram de cresta fins a l'Agulla de Pondiellos (3.016 m.) Tenim davant un mur d'aspecte inexpugnable, però baixem cap una petita bretxa i tot seguit comencem a grimpar per un vessant molt dret i aeri, però amb bones preses i petites feixes que permeten grimpar amb seguretat. Per un tram bonic de cresta assolim el cim principal. Tot seguit baixem cap al coll d'Argualas i ens enfilem a una nova cresta. Assolim primer el poc rellevant pic d'Algas (3.024 m.), i tot seguit connectem diverses puntes pel fil d'una cresta aguda, fàcil però aèria. Avancem fins al pic d'Argualas (3.046 m.), el cim situat més al sud, força destacat i visible des de la vall.

Dediquem les vacances d'estiu a fer un itinerari pels Alps Dinàrics, al cor dels Balcans, en una ruta transfronterera que ens portarà a trepitjar Albània, Kosovo i Montenegro. Volem a Dubrovnik (Croàcia), i en un llarg trajecte en autobús ens dirigim a Shkodër (Albània), on el dia següent sortim cap al llac Koman. Un ferri que navega engorjat entremig d'altes muntanyes ens aproparà al lloc de sortida. Comencem a trescar a Valbonë, i la primera etapa ja pugem un dels pics importants, el Maja Kolatës. Acabem la primera jornada a Çerem, i la següent avancem cap al poblat d'estiu de Dobërdol, on els pastors guarden els ramats. Els dies següents ens mourem per Kosovo, amb finals d'etapa a Milishevc, Reka e Allagës i Kuqistë, petits poblets rurals. Amb etapes llargues i dures seguim cap a Montenegro, on farem parada a Babino Polje, Plav i Vusanje. En aquesta darrera població iniciem una duríssima etapa fins al cim més alt de les Dinàrides, el Maja e Jezercë (2.694 m.) Els dies següents seguim caminant cap a Theth a través del fabulós parc nacional de Prokletije, i tanquem el cercle arribant a Valbonë, de nou a Albània, després de 12 dies. Tornem a navegar pel llac Koman, visitem Shkodër i acabem les vacances fent parada a la ciutat medieval de Kotor i el seu bonic fiord a la costa de Montenegro, i finalment la ciutat emmurallada de Dubrovnik, a Croàcia. En ambdues ciutats passegem pels seus carrers estrets, i pugem als seus castells, amb una bona caminada que ens dóna una visió a vol d'ocell.

Situats als Pirineus centrals, a l'ombra del Balaitús, avui enfilem una muntanya alpina i amb molt caràcter. Es tracta d'una piràmide aguda i pedregosa que exigeix una llarga aproximació i una bona grimpada per terreny aeri per coronar el seu cim. Sortim del Caillou de Soques, al vessant francès, i remuntem la llarga coma d'Arrious. Al coll girem a la dreta i anem a buscar el pas d'Orteig, molt aeri i equipat amb cable d'acer. Baixem lleugerament fins al refugi d'Arrémoulit, al peu de l'estany i sota el pic d'Arriel, i continuem l'aproximació per una zona oberta de blocs fins a trobar la cresta. Arribem a l'aresta dels Geodèsics i comencem a grimpar entre blocs suspesos al buit. Flanquegem una agulla vertical per terreny aeri, i amb grimpades fàcils (II) ens enfilem de nou a la cresta per una canaleta. Ja a la part superior grimpem en horitzontal fins al cim, estret i penjat per totes bandes. Iniciem el descens pel vessant contrari i en fortíssim pendent baixem per unes canaletes força inestables fins al corredor Ledormeur, que es pot rapel·lar o desgrimpar amb compte. Un cop al fons del tram de roca caminem fins al coll de Palas i iniciem el llarguíssim retorn. En total 12 hores, gairebé 2.000 m. de desnivell i una ruta emocionant i alpina.

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

Amb uns excel·lents companys de viatge emprenem una travessa de 4 dies que ens portarà a recórrer les muntanyes de l'alt Pallars i l'Arieja, coronant el punt més alt dels Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143 m.) Per problemes logístics, mentre els companys fan la primera etapa, nosaltres la retallem pujant al refugi de Certascan des de la presa de Montalto. El segon deixem el llac més gran dels Pirineus i marxem cap als bonics estanys de Romedo, on pugem fort cap al coll fronterer de l'Artiga. Voregem el bonic estany de Montestaure, enfilem la punta de Recós, i fem un llarg flanqueig fins al refugi i l'estany de Pinet, on fem un bany. El tercer dia comencem pujant la valleta de Barz. A partir de l'estany d'Estats entrem en terreny pedregós d'alta muntanya. Pugem fins al pic de Montcalm, tot seguit anem cap a la punta Verdaguer i finalment el punt més alt, la Pica d'Estats. Abans de baixar per la llarga coma d'Estats, pugem al pic de Sotllo. Llarga baixada cap als estanys, amb tempesta inclosa, i encara un bon tram més fins al refugi de Vallferrera. La tercera etapa comença pujant cap al preciós estany de Baborte, que voregem fins al refugi lliure. Tornem a pujar cap al coll del mateix nom, i després d'un breu descens enfilem el plàcid coll de la Llaguna. Carenant arribem a la Roca Cigalera, i comencem a baixar suaument per una carena ampla de pastures fins a la cabana de la Ribera, on comença una duríssima baixada fins a Tavascan.

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

Després de creuar l'ample pla de Calonge sortint arran de mar, comença una pujada notable i constant que remunta el sector marítim de les Gavarres fins al Puig Cargol. Poc després un divertit corriol talla la pista i permet arribar fins a l'emblemàtic paratge de Fitor. Tot seguit comença una baixada fàcil al principi per pista, i més endavant encadenant diversos corriols també fàcils i més divertits fins arribar als afores de la Bisbal d'Empordà. Continuem cap a Fonteta, i tornem a pujar tot seguit cap a les Gavarres per pistes de pendent moderat. De nou prop de Fitor, sense acabar d'arribar-hi, creuem una zona alta i planera i tot seguit comencem a baixar per una pista en fort pendent cap a Vall-llobrega, i planejant cap al punt d'inici.

Sortim arran de mar des de Sant Antoni, i creuem tot el pla de Calonge fins a les primeres estribacions de les Gavarres. Prenem una pista que s'enfila primer al Puig Cabrer, amb algun pujador força dur. Anem enllaçant pistes secundàries fins arribar a la principal, que puja fort cap al Puig Cargol, on hi ha un vèrtex geodèsic. Planegem fins a Fitor, punt emblemàtic de les Gavarres amb el seu gran pla i la bonica església de Santa Coloma. Enllacem trams de camí fàcil i pista fins al coll de la Ganga, el creuem i tornem a pujar per bones pistes fins a Sant Cebrià dels Alls, i seguidament el punt més alt de la serra després d'una forta pujada. Dalt del Puig d'Arques hi ha el radar meteorològic, un enterrament prehistòric i un mirador sobre la plana empordanesa. Baixem per pistes cap a la vall de Molins i Calonge, i acabem d'arribar per carretera per fer via.

En una curta excursió matinal visitem un bonic racó a l'extrem nord de les valls d'Àneu, ja molt a prop de l'Aran, on al fons d'un petit circ descobrim un bonic estany de poca profunditat. Sortim d'un aparcament situat al vessant pallarès prop del Port de la Bonaigua. Pugem per unes pastures inclinades on campen tranquil·lament ramats de cavalls. Passem sobre la curiosa bassa de Boscàs, de forma circular. Tot seguit planegem sota el tuc de Cigalera i voltegem petits estanyols fins un collet al serrat de Garrabea. Sense camí creuem fins al següent collet on una divertida tartera ens permet baixar fins al fons de la coma a la riba de l'estany de Pudo. El voregem i pugem uns metres fins a enllaçar amb el camí de retorn.