Serra de Taús i les Piques (1969 m.) en BTT

Pugem fort ja des del poble de Taús per una pista secundària que ens enfila fins a la serra homònima. Per bona pista anem resseguint la carena pel vessant nord, i al punt més proper acabem de pujar caminant fins al cim de les Piques en pocs minuts. De nou sobre rodes baixem cap al poble abandonat de Sant Sebastià de Buseu, i continuem baixant molt fort fins prop de Baén. Per asfalt remuntem fins al petit nucli de Sarroca, i de nou per pista continuem pujant fins al collet de la Mare de Déu de la Guia, on comencem la baixada definitiva.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Taús Valls d'Aguilar (Alt Urgell)
• Distància: 43,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.120 metres
• Temps: 5:15 hores
• Dificultat: Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil - mitjana Alguna rampa forta
• Cartografia: Pallars Sobirà Sud Editorial Piolet (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Després de l'excel·lent jornada del dia anterior en què vam recórrer la Serra de Cuberes i vam baixar els pobles troglodítics de Solduga i l'Espluga de Cuberes, avui tornem a sortir del mateix lloc, el Prat de Taús. Però encaminarem la ruta cap al nord de la població, per enfilar la serra de Taús i el cim de les Piques, on hi ha un vèrtex geodèsic. De nou ens inspira la ruta d'un usuari del web de rutes Wikiloc, en Xaviseu.

Iniciem la ruta de pla, creuant la pista del Prat de Taús fins que s'incorpora a la principal que arriba al poble, passant abans pel costat de l'ermita de Sant Martí. Carreguem d'aigua a la font que hi ha al peu de les primeres cases, i pugem els carrers costeruts del poble per fer-hi una ràpida visita. A tocar de la font, al començament el poble, prenem la pista que marxa a la dreta de les cases, i que comença asfaltada però uns metres més endavant ja és de terra.

La pista fa un giravolt, passa pel costat de les últimes cases del poble, i continua pujant fort. Poc més amunt es suavitza i va tendint cap a flanquejar la costa. Planegem uns minuts fins trobar una bifurcació. Baixem cap a la dreta fins a creuar el riu de Taús per un pontet. Continuem pujant per l'altra banda, primer més suaument i després amb més intensitat. La pujada és continuada, i passem per un tram de revolts revirats en fort pendent. Avencem un bon tros amb el molinet i amb les pulsacions ben accelerades fins que arribem un petit collet on podem reposar.

Seguim en pujada fins a la collada de la Borda, on hi ha uns prats amplis que acostumen a estar plens de bestiar pasturant. A la collada la pista es difumina, però més o menys es pot endevinar, ja que cal continuar pujant fins a la carena de la serra que ja veiem a prop. De nou la pujada és intensa, i en algun punt fins i tot arribem a posar el peu a terra i empènyer una mica la bicicleta per falta de forces. Una persona ben entrenada segur que arribaria sobre la bici fins al cap d'amunt.

Arribem dalt de la serra on hi ha uns amplis planells, i s'obre la vista cap al nord, cap a la zona del port del Cantó. Avancem uns metres i trobem una pista ben definida que marxa cap a l'esquerra i comença a flanquejar, pel vessant nord, la serra de Taús. Anem planejant còmodament, però amb un aire fresc que ve de nord. Els núvols van creixent, i comencem a patir per la possibilitat que descarregui algun ruixat. Avancem uns quilòmetres còmodament per aquest pista d'alçada. És un trajecte agradable i bonic, entre prats alpins i trams de bosc.

A l'esquerra veiem el pic de les Piques, un turó que s'eleva sobre el prat de Miramon. Deixem les bicicletes al peu de la pista, al punt on ens sembla més curt, i acabem de pujar en pocs minuts fins al cim remuntant arreu un prat inclinat. No ens entretenim perquè fa fresca, i els núvols es van ennegrint. Recuperem la pista i continuem avançant ara pel bosc de Mollet, un bonic bosc d'alta muntanya. Segur que aquí s'hi fan molts bolets!

Arribem al coll i trobem una bifurcació. Seguim de dret iniciant una forta baixada pel vessant sud de la serra. Baixem fort per pista secundària però de bon estat. Passem el torrent de Fener Gran, i la continua baixant fort, ara pel serrat del Quiquet. Aviat veiem al davant les runes del despoblat de Sant Sebastià de Buseu, i acabem d'arribar-hi en constant descens. El despoblat té totes les seves cases mig enrunades, fins i tot l'església, que manté una mínima dignitat en conservar amb prou feines el campanar d'espadanya. Havia pertangut a l'antic municipi de Baén, i actualment pertany al terme de Baix Pallars.

Fem una pausa a Sant Sebastià de Buseu i mengem uns ganyips. Seguim per la pista que marxa a la dreta del poble i que comença a baixar per un bosc obac. Baixem fort fins al serrat de Soi, on fem unes marcades giragonses. Passem per l'antiga casa forestal del Soi, mig ensorrada. Continuem baixant fort per una pista molt agradable i ràpida. Passem per sobre del poble de Baén, aquest habitat i ben conservat, que ens queda uns metres per sota. Al cap de poc la pista desemboca a una pista asfaltada que puja des de Gerri de la Sal.

Prenem la pista a l'esquerra i comencem a pujar. I pujarem durant molta estona i amb considerable pendent. Ens ho prenem amb calma i anem pujant per una pista asfaltada ben poc utilitzada. Passem sota el poble de Buseu, que també està mig enrunat. Més endavant fem un marcat giravolt al barranc de Sant Sebastià i acabem d'arribar el petit nucli de Sarroca, on hi ha només una casa que sembla habitada i la petita ermita de Sant Roc. A partir d'aquí s'acaba la pista asfaltada i retrobem la terra.

Anem pujant fins a trobar el barranc de la borda de Sarroca, on la pista fa una important marrada per sortejar el barranc. Entremig de bonics prats alpins acabem de pujar fins al petit collet on hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Guia, en bon estat. Tips de pujar gaudim ara d'un descans tot planejant per l'ampli coll de les Iglésies. A l'altre cantó del coll comencem a baixar fort cap al vessant sud i al cap de poc ja veiem el poblet dels Castells força ensota. Baixem ràpid per la pista costeruda, i al final fem uns marcats giravolts abans de passar sota el poble. Seguim baixant fins a la plana, ja a les envistes de Taús.

Al final l'amenaça de pluja no s'ha complert, tot i ser un dia més aviat gris. Hem conegut el sector nord del poble de Taús i la serra que porta el seu nom. Hem enfilat el cim de les Piques, amb bones vistes cap a les planes de banda i banda i els cims pirenencs, hem gaudit de llargs descens per pistes que creuen bonics boscos d'alta muntanya, i hem conegut alguns petits pobles abandonats com Sant Sebastià i Buseu.