Fort de la Turra (2.507 m.)

Al bonic coll de Mont Cenis, al peu del gran llac, agafem la carretera i baixem fins a prop de Lanslebourg, on comença una pista que primer planeja, i després puja molta estona per un bonic bosc d'avets. A partir dels 2.200 metres entrem en un terreny més obert, i la pista d'alta muntanya ens porta a l'entrada del fort, situat estratègicament en un esperó amb vistes a tota la vall. Visitem l'interior del fort, amb molts passatges subterranis, i tot seguit pedalem una mica més amunt fins a les antigues casernes. Avancem en direcció al pas de la Beccia mentre el camí és ciclable, i finalment girem cua i emprenem el descens per bona pista fins al peu del coll, des d'on caldrà remuntar uns metres.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Mont Cenis (a prop) Val Cenis, Alvèrnia-Roine-Alps (França)
• Distància: 34,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.330 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=106 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes de muntanya. Tram de camí fàcil
• Cartografia: Val Cenis IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

L'entorn de la Val Cenis ens ofereix multitud de possibilitats per al ciclisme d'alta muntanya. En tot aquest sector es van construir un gran nombre d'instal·lacions militars, algunes inversemblants i gairebé impossibles en punts molt elevats d'aquestes grans muntanyes. De fet el coll de Mont Cenis va ser el principal pas per creuar els Alps entre França i Itàlia fins al segle XIX. Totes aquestes fortificacions formaven part d'uns grans complexos defensius que hi havia a banda i banda de la frontera entre França i Itàlia. El fort de la Turra va ser construït pels francesos en resposta als que ha havien construït els italians a l'altre cantó de la frontera. Una frontera que va anar variant durant la història, l'última vegada, amb el Tractat de París del 1.947, després de la segona Guerra Mundial, quan França va annexionar-se tot l'altiplà de Mont Cenis i bona part de l'antic municipi de Moncenisio com a compensació per la guerra.

Afortunadament el llenguatge bèl·lic va anar disminuint, i tot aquest conjunt de forts van anar caient en desús ja abans de la II Guera Mundial. Actualment la majoria estan en ruïna o semi-ruïna, però es poden visitar. I sobretot podem gaudir de l'antiga xarxa de pistes militars per a un ús lúdic. Avui visitarem un dels últims forts que ens faltaven per conèixer, el de la Turra. La Sílvia i el Fum pujaran a peu per un camí molt directe des del peu del llac de Mont Cenís, i jo faré una ruta en bicicleta que baixa fins a la vall principal, a prop del nucli de Lanslebourg i va pujant per una llarga pista fins als més de 2.500 metres on hi ha l'antic fort, en un esperó molt panoràmic que permet controlar tot l'altiplà de Mont Cenis així com tota la llargada de la Val Cenis.

El fort de la Turra està situat al cap d'amunt de la Petite Turra, una muntanya punxeguda situada just al damunt del coll de Mont Cenis, i ben a prop del gran llac del mateix nom. De fet comencem la ruta pràcticament al coll, tot i que el punt lògic per començar-la seria al poble de Lanslebourg, a la part baixa de la Val Cenis. Sortim del coll perquè la Sílvia i el Fum hi pujaran a peu per un camí directe, i jo aniré a voltar cap al fons de la vall i pujaré per una pista que fa fent zig-zag. Ja avanço que si fos a fer ara no baixaria fins al fons de la vall, ja que cal remuntar molt desnivell per dins del bosc, i en realitat la part més interessant és la superior. És a dir, si hagués de repetir potser faria la ruta que vaig fer baixant, però la faria tant d'anada com de tornada.

Des d'un petit aparcament pocs metres per sota del coll, la Sílvia i el Fum comencen a caminar cap al coll, on prendran un camí molt dret i directe al cim, i després baixaran pel coll de la Beccia en una ruta circular. Jo m'enfilo a la bicicleta, pujo uns metres fins al coll i emprenc la ràpida baixada per asfalt de gairebé 7,5 km. Com que surto de més de 2.000 metres i en baixada fa fresca, i sort que porto el paravent. Exactament al pk. 7,35, enmig d'un revolt a la dreta, deixo l'asfalt i prenc una pista que marxa de pla. Aquesta pista planeja gairebé de recte durant gairebé 4 quilòmetres i passa per sobre del nucli de Lanslebourg fins al primer revolt on comença la llarga pujada per dins del bosc. Val a dir que també hi ha una altra alternativa per baixar, ja que des del coll hi ha un itinerari d'enduro molt més directe, el camí de la Ramasse.

Des de l'inici de la pista són més de 10 km. de pujada que va encadenant revolts i llargues diagonals. No és una pujada avorrida, ja que el bosc és bonic i fresc, però s'arriba a fer una mica llarga, ja que no hi ha pràcticament vista cap a enlloc. Es passa per un refugi privat, i la resta tot és pista i avets. Gairebé als 2.200 metres s'acaba el bosc, i entro en un terreny molt més obert, entre prats alpins i trams més rocallosos. Veig el cim al davant, i la pista que s'hi enfila. Passo per damunt del xalet en ruïnes de Suiffet, just on la pista tomba cap al sud i entra a la coma de Cléry. Una llarga recta per damunt de la coma i arribo al pont de Bonneval, ja a sota mateix del cim de la Petite Turra, però just al vessant contrari des d'on he sortit. Encara queda però molta pujada.

La pista a partir d'aquí és més dreta. És una pista d'alta muntanya, pedregosa però no excessivament complicada. Està tancada al trànsit de vehicles, i només hi passa algun ramader. De fet en tota la ruta no vaig trobar cap cotxe i només una parella que van pujar al fort en bicicleta elèctrica. Després del pont segueixo pujant, faig un parell de revolts, i després una llarga diagonal que em porta directament a l'entrada del fort. S'accedeix a l'antiga fortalesa per una arcada de pedra. A dins hi ha un gran recinte emmurallat fins al límit del precipici. A dins del recinte hi ha algunes construccions, en general força malmeses. Hi trobo un grup d'aficionats a la història que cada estiu dediquen part de les seves vacances a restaurar un tros del fort. Tenen feina per anys.

El recinte emmurallat és molt gran, principalment obert, com deia amb algunes construccions, i també el més sorprenent, una gran xarxa de túnels i estances subterrànies. S'hi pot accedir i passejar per dins. Es pot arribar fins a diferents finestres des d'on es poden contemplar tots els vessants, ja que la muntanya és oberta als quatre vents. Especialment bonica és la vista cap al llac i l'altiplà de Mont Cenis. Faig una volta passejant pel recinte i m'enfilo fins al punt més alt, el que pròpiament seria el cim de la Petite Turra (2.529 m.), on hi ha un antic punt de vigilància i una panoràmica impressionant. Cap al sud es pot veure la llarga cresta que connectaria aquesta punta d'esperó on soc amb el cim del Laro, una mica més alt.

Després d'una bona estona al fort agafo de nou la bicicleta i baixo uns metres. Però abans de recular, prenc una altra pista que marxa a l'esquerra i torna a pujar. Pujo uns metres fins a un nucli d'edificis abandonats. Són les antigues casernes on vivien els soldats. Es pot veure l'arribada d'un antic telefèric que abastia la posició. De fet, tot pujant he vist alguna torre d'aquesta antiga instal·lació de transport. Més amunt d'aquest nucli on hi havia les casernes la pista encara continua. Pujo uns minuts més, tot i que al cap de poc esdevé camí. És el camí que puja al coll de la Beccia. Es pot circular un bon tros en bicicleta, i vaig pujant fins que veig que ja hauré d'empènyer. I com que he de tornar pel mateix camí, decideixo girar cua.

Començo el descens baixant per aquest tram de camí, que és molt fàcil i divertit, tot i que té algun pas una mica aeri, ja que aquest vessant és molt dret i pedregós. Baixo cap a les antigues casernes, i més avall cap a la pista. A l'horitzó, vistes de les muntanyes nevades de La Vanoise. Vaig baixant fins passat el xalet ensorrat de Suiffet, on també hi ha una creu i un monument als caiguts. Pocs metres més endavant prenc el ramal de la dreta i baixo cap al torrent. Creuo el petit pont de Lapouge, i vaig baixant fort per una pista que voreja tot el vesssant nord del cim on he pujat. La pista va baixant fins a la granja de la Ramasse, ja a tocar de la carretera que puja al coll.

Mencionar que en aquest punt, com deia al principi, s'agafa l'itinerari d'enduro que baixa fins a Lanslebourg, una forma més divertida que no pas baixar per la carretera, però cal bona habilitat. Comentar també la curiositat del nom de la Ramasse, que fa referència al trineu que feien servir antigament els ramaders de la zona per transportar el ferratge durant els llargs hiverns d'aquest indret enmig dels Alps i a més de 2.000 metres. Des de la Ramasse he de remuntar poc més d'un quilòmetre fins al cim, i baixar al petit aparcament on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum després d'una bona jornada pedalant per antigues pistes militars fins a un cim on hi ha un antic fort i una gran vista panoràmica.