Coll de la Plagnette (2.525 m.)

Als peus mateix del cim del Galibier, al seu vessant nord, una pista permet remuntar la vall de Rochilles fins a un campament militar i més amunt als llacs de Grand Ban i Rond, sota cims escarpats. Un corriol permet pujar fins al punt més alt de la ruta, un coll situat sota la vistosa l'Aiguille Noire, un cim molt punxegut, escarpat i vistós. El camí continua a l'altra banda del coll i, amb algun tram difícil, es pot anar baixant per la llarga, solitària i preciosa vall de la Plagnette. Més avall es passa per un nucli de bordes, i finalment s'arriba a l'estètica ermita de Geneuil, ja sobre mateix de la turística població de Valloire, on acabarem la ruta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Plan Lachat Vallolire (França)
• Distància: 21,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 650 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: IBP=70 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Pujada per pista fàcil. Trams de descens difícil
• Cartografia: Valloire IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem als Alps francesos i encara a la zona del Galibier. Al dia anterior érem al vessant sud, i ara entrem al vessant nord uns quilòmetres més avall del coll. La intenció d'avui és pujar fins als llacs situats sota del coll de Rochilles, en un racó molt estètic envoltat de muntanyes punxegudes. Poc abans dels llacs hi ha un campament militar encara en actiu i per arribar-hi hi ha una pista en bones condicions que surt des del Plan Lachat, a peu de carretera. En paral·lel, també hi ha un camí que puja molt més directe i evita els revolts de la pista. Avui la Sílvia i el Fum pujaran a peu pel camí, i jo pujaré en bicicleta, i curiosament arribarem gairebé al mateix temps. Un cop a dalt, jo continuaré cap al coll de la Plagnette i baixaré per la llarga vall.

El Plan Lachat és un lloc molt concorregut, i és del tot comprensible, ja que el lloc és molt bonic. Hi ha un gran aparcament i des d'aquí surten nombroses excursions. Nosaltres farem una de les habituals i ben boniques fins als llacs. La Sílvia i el Fum surten a peu, primer per la pista, però aviat agafen un camí que puja més per sobre i traça una línia recta. En canvi la pista va fent revolts per remuntar el pendent de la vall. La pista de les Rochilles té un pendent molt moderat, i està ben conservada ja que hi ha un campament militar més amunt. Vaig pujant còmodament enmig d'un bonic paisatge de pastures alpines fins al petit nucli dels Mottets, on hi ha unes cabanes de pastors. Tot seguit la pista puja una mica més dreta i enllaça diversos revolts per un tram més estret de la vall.

La pujada és força contínua fins al coll de la Paré, on hi ha una petita cabana i ens retrobem amb la Sílvia i el Fum. La pista continua i entra en una gran esplanada on hi ha el campament militar de Rochilles i un refugi lliure. L'esplanada està envoltada de cims punxeguts, i l'indret és molt bonic. A partir d'aquí la pista ja és més precària, i puja més fort fins el coll de Rochilles, que obre la visió a l'altre vessant, on hi ha dos llacs de notable megnitud: el Grand Ban que queda just a sota, i el llac Rond, gairebé un quilòmetre més enllà. Ens tornem a trobar amb la Sílvia i el Fum, que han adreçat la marrada de la pista. Ells es quedaran aquí, i jo continuo la pista cap a l'altre cantó, baixant als llacs.

Baixo al primer llac, el Grand Ban, des d'on es pot contemplar una bonica imatge del llac i la Pointe de la Fourche al darrere. La pista s'acaba, però continua un camí que planeja per una gran cubeta fins al següent llac, el llac Rond, aquest sota l'escarpada Pointe des Blanchets, de gairebé 3.000 metres. Per sobre de l'estany veig un caminet molt marcat, i hi pujo amb la bicicleta. Són només uns metres que s'enfilen fins un esperó on veig l'entrada d'un antic búnquer, protegida per una porta metàl·lica blindada. La porta però està oberta, i es pot entrar a l'interior. Amb la llum del mòbil entro i baixo unes llargues escales que porten fins a un pis inferior on hi ha una altra porta. És un lloc ben curiós a gairebé 2.500 m.

Després de visitar el búnquer, torno al peu dels estanys i els torno a vorejar fins al final. Enfilo la curta però contundent pujada cap al coll de Rochilles, però una mica abans d'arribar-hi em desvio a la dreta per un corriol que marxa cap al coll de la Plagnette (està indicat). El camí puja fort i cal empènyer la bicicleta uns metres, tot i que també té un tram ciclable. La pujada fins al coll és curta, potser mig quilòmetre.

Avui havia sortit amb un pla A i un pla B. La intenció era pujar fins aquí, i segons el temps que trigués i com veiés el terreny, tornaria enrere i baixaria per la pista (això seria curt i fàcil), però també tenia l'altra opció de baixar per la llarga vall de l'Aiguille Noire. Sabia que aquesta segona opció seria molt més divertida i aventurera, però també que tenia alguns trams més difícils. Un cop al coll veig que el lloc és molt bonic i m'animo a baixar. Però quan hi hagi cobertura hauré d'avisar a la Sílvia perquè baixi amb la furgoneta, ja que arribaré molt més avall.

El primer tram de corriol des del coll és preciós, ja que és planer i es veu l'estètica Aiguille Noire ben a prop. Començo a baixar suaument, i el camí sembla fàcil. Més endavant, quan estic a sota mateix de l'Aiguille Noire el camí és força més dret, pedregós i difícil. He de fer un bon tros a peu ja que no tinc suficient nivell per baixar per pendents tan complicats. Trobo un ciclista de travessa que puja a peu, empenyent la bicicleta. Crec que s'ha equivocat de sentit, ja que la vall de baixada és preciosa, però de pujada cal empènyer durant quilòmetres. Més avall trobaré també un parell d'excursionistes i ningú més. Un lloc preciós però molt solitari, ja que el recorregut és llarg. Amb la bicicleta però és molt agradable.

Després d'un nou tram més difícil, el camí torna a planejar i enllaço un tram llarg molt divertit i fàcil. La vall és llarga i recta, envoltada per una línia de roca a banda i banda, sobretot al vessant que em queda a l'esquerra. Mentre vaig baixant, sovint em giro per mirar al tram ja fet, i em meravello contemplant la punxa de l'Aiguille Noire, un cim molt estètic. Encara més avall, després d'un nou tram una mica difícil, el camí deixa el fons de la vall i continua a mitja alçada pel vessant dret. Aquest tram també és molt bonic, amb algun pas una mica aeri però molt estètic. Vaig baixant fins a trobar tres o quatre casetes de pastors, alguna ben restaurada, a les granges de la Plagnette.

El camí és cada cop més planer i fàcil, i em permet baixar més còmodament. Creuo una pista, i vaig seguint el camí indicat que va passant a la vora de zones de pastures i alguna petita granja. Després de molta estona d'anar baixant per la vall arribo a una bonica ermita que hi ha en un balcó natural a prop del nucli de Geneuil, a sobre mateix del poble de Valloire. Des d'aquí enllaço amb els camins del bike park, i baixo per un tram molt divertit de revolts encadenats fins a l'entrada del poble. Baixo fins a la part baixa, on ens trobem amb la Sílvia i el Fum i acabem de passar la jornada en aquesta animada localitat turística alpina.