Coll del Galibier (2.642 m.)

Pugem un dels ports més mítics dels Alps, envoltat d'un espectacle natural d'altes muntanyes, i ho fem per una ruta poc convencional, ja que a part de les conegudes carreteres que pugen a banda i banda, també hi ha una antiga pista militar que permet fer l'ascensió amb bicicleta de muntanya i en un ambient molt tranquil. Sortida des del coll de Lautaret i pujada per una pista en notable pendent però sense dificultats fins al refugi de Galibier, des d'on cal fer l'últim quilòmetre per carretera. Panorama excepcional des del coll i un gran ambient ciclista. Una ruta curta però d'alt voltatge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Lautaret Le Monêtier-les-Bains (França)
• Distància: 13,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 660 metres
• Temps: 1:55 hores
• Dificultat: IBP=50 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista de muntanya
• Cartografia: Valloire IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El coll Galibier ha estat escenari d'alguns dels passatges més èpics del ciclisme mundial en diverses edicions del Tour de França. No és pas el coll més dur ni el més difícil, però la impactant bellesa dels seus paisatges i la notable distància de les carreteres per accedir-hi l'han convertit en un autèntic mite, i és el coll alpí que s'ha pujat en més edicions. Qualsevol dia d'estiu hi ha centenars de ciclistes que recorren els seus vessats, tant el nord per Valloire o el sud pel coll de Lautaret. En aquests dies de vacances als Alps en què només porto la bicicleta de muntanya, la meva intenció era pujar per asfalt i baixar per una antiga pista militar des del vessant de Lautaret. Però en veure la gran quantitat de cotxes i motos que de bon matí ja pugen al coll, vaig decidir pujar i baixar per la pista i gaudir d'aquest immens paisatge en total tranquil·litat.

I és que sorprèn que a pocs metres de la concorreguda carretera, hi hagi el traçat de l'antiga pista militar que permet un ascens més directe, però sobretot molt més tranquil. És curiós que la pista sigui tan poc transitada, ja que tot i que sí que trobaré algun ciclista, són pocs i principalment de baixada, majoritàriament clients d'agències que pugen els ciclistes fins a dalt amb furgonetes, i després només han de baixar. Però l'experiència de pujar i baixar és molt gratificant. En realitat l'intinerari des del coll de Lautaret és molt curt, però alhora molt intens, ja que en poca distància es concentra un paisatge excepcional i una notable pujada sense treva. La ruta es podria allargar pujant des de Le Monétier-les-Bains, però el tram més espectacular és el superior, i em permet combinar amb la Sílvia i el Fum que també pujaran, però a peu.

El punt de sortida és el coll de Lautaret, però per evitar un tram d'asfalt a la Sílvia i el Fum que pujaran a peu, baixem amb la furgoneta gairebé un quilòmetre des del coll fins un petit aparcament que hi ha just al punt on comença la pista. Aquest punt és perfectament visible des del coll de Lautaret, on hem passat la nit. Tot aquest sector és molt obert, un paisatge d'alta muntanya amb prats alpins i sense vegetació ja que estem a gran alçada. De fet el coll de Lautaret està a 2.057 metres, i el punt de sortida a 1.998. Des del petit aparcament preparem els estris. La Sílvia i el Fum comencen a pujar caminant mentre acabo de preparar la bicicleta i començo a pujar per la pista que creua una zona de pastures.

Després d'una llarga llaçada, la pista s'apropa al torrent del Galibier i comença a enllaçar revolts curts per superar un tram molt dret. Passo per la cabanya de pastors de la Mandette i segueixo fent revolts per una pista pedregosa però que es fa sense problemes. Més amunt hi ha algun tram una mica més dret i trencat, però es pot fer tota sobre la bicicleta. Passat el següent revolt, la pista continua amb una llarguíssima diagonal ascendent que permet contemplar la dificultat de l'obra, ja que s'enfila per un pendent molt dret. Aquesta pista és molt antiga, ja que la van construir els militars francesos a principis del segle XIX sobre la base d'antics camins de ferradura. Tot i la seva edat es conserva en bon estat i és una alternativa ben interessant per pujar el mític coll.

Un tros més amunt la pista fa un parell de revolts més, i de nou una llarga diagonal ja a les envistes del coll, que es veu encara força amunt. El tram final d'aquesta llarga diagonal no és tan pendent, i permet baixar les pulsacions i gaudir d'un paisatge majúscul. Creuo una zona de pastures envoltat de vaques abans de connectar amb la carretera asfaltada. Creuo la carretera i continuo per l'altre cantó, on la pista continua pujant de nou amb fort pendent, però només uns metres fins arribar al refugi del Galibier, ben a prop de l'entrada del túnel. Aquí ja s'acaba la pista, i per pujar al coll queda encara un quilòmetre que s'ha de fer per asfalt. Al costat de l'entrada del túnel (que creua a l'altre vessant sense haver de pujar al coll), continua la carretera que amb un últim tram de pujada per asfalt em porta a dalt del coll del Galibier.

A dalt el coll sembla una festa, una festa de ciclistes, motoristes i turistes. Molta gent que s'atura en aquest punt, un dels colls transitables més alts dels Alps, amb 2.642 metres. Està envoltat d'un ambient d'aspecte lunar, en una immensa zona de roca calcària trencadissa. De fet, fa uns anys vam fer una interessant ruta per la zona amb l'ascensió al Grand Galibier, de 3.228 metres, el cim més alt de tot aquest sector. Faig una pausa al coll per contemplar el paisatge cap als dos vessants i viure l'ambient, sobretot ple de ciclistes satisfets després d'assolir aquest port mític. Especialment és molt bonica la vista cap al sector d'on vinc, el vessant sud, ja que es pot contemplar el gran coll de Lautaret amb el massís dels Ecrins al fons.

La baixada no té gaire secret, ja que seguiré la mateixa ruta. Baixo per asfalt fins al refugi i torno a enllaçar amb la pista. Ara baixant trobo algun ciclista de muntanya que puja, i també avanço un grup organitzat que fan només el descens. Aquest itinerari també es pot fer en bicicleta de gravel, ja que és tot pista, tot i que cal comptar que és una pista d'alta muntanya, pedregosa i amb notable pendent. La baixada és ràpida, i en mitja hora soc a baix. Pujaré a buscar la Sílvia i el Fum que han pujat a peu, i continuarem el nostre itinerari pels Alps creuant el coll i baixant cap al sector de Valloires.