Pic de Château-Renard (2.989 m.)

Saint Véran és un llogarret pintoresc, situat a l'est del Queyras a tocar de la frontera amb Itàlia, i un dels pobles habitats més alts dels Alps. És el punt de sortida d'una ruta en bicicleta que s'endinsa en la vall de l'Aigue Blanche amb un ascens molt suau. Arribem a la bonica capella de Clausis i avancem uns metres més fins al refugi de la Blanche, al peu d'un estany i a sota mateix de l'espectacular Tête de Toillies. Prenem un corriol per damunt de la vall fins que trobem la pista que puja fort fins a l'observatori astronòmic, i des d'allí uns metres a peu fins al cim. Magnífiques vistes cap als grans cims dels Alps. Tornem a buscar el camí, i anem tornant per un corriol preciós, panoràmic i un pèl aeri que ens ofereix una gran perspectiva de la vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Saint Véran (Alts Alps, França)
• Distància: 35,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.235 metres
• Temps: 5:05 hores
• Dificultat: IBP=105
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pista i tram de corriol fàcil amb passos aeris
• Cartografia: Mont Viso IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Comencem les vacances de l'estiu de 2025, i ens dirigim cap als Alps amb la intenció de conèixer nous territoris i gaudir dels paisatges d'alta muntanya. Aquestes vacances les dedicarem pràcticament als Alps italians, però la primera activitat la farem encara en territori francès, on hem fet la primera parada després del llarg viatge. Concretament ens situem a Saint Véran, un poble molt bonic i característic d'alta muntanya. Presumeixen de ser el poble habitat més alt dels Alps, tot i que aquesta afirmació és controvertida. Té una arquitectura de muntanya molt singular, amb cases de pedra i fusta, sobretot amb uns balcons de grans dimensions, on assecaven la palla. Des de l'aparcament del poble iniciem la ruta amb la Sílvia i el Fum.

Creuem tot el poble pel carrer principal, amb cases característiques a banda i banda, així com diversos establiments turístics. Ens fixem ens els balcons i altres elements característics d'una arquitectura de muntanya que dona un caràcter especial al nucli. Al final del poble trobem l'inici de la pista, on es pot agafar un autobús que puja uns quants quilòmetres de la vall, ja que està tancada al trànsit de vehicles privats. Deixem passar un autobús, i comencem a pedalar per una pista ampla i en bon estat. El pendent és moderat i la vall oberta. Avancem molt per sobre del riu, que veiem força avall.

Poc després de sortir passem al costat de l'oratori de Sainte Luce, més endavant, al km. 4,6 la petita capella de Sainte Elisabeth i poc després una antiga pedrera de marbre que data de l'època romana. Però l'indret més característic del recorregut és la Chapelle de Clausis, al km. 7, una bonica ermita situada enmig del tram més ample de la vall, envoltada de muntanyes. És un lloc de peregrinació per la bellesa de l'indret i la facilitat d'accés. Avancem en pujada moderada uns minuts més en direcció a l'espectacular Tête de Toillies, una muntanya negra i escarpada que tanca la part superior de la vall. Arribem a un petit estany situat just a sota del refugi de la Blanche, ben concorregut. Està situat en una gran esplanada al fons de la vall, on les muntanyes ja s'aixequen verticals.

La Sílvia i el Fum ja han anat avall, ja que jo vull allargar una mica la ruta. Torno per la pista fins a la capella de Clausis, i aquí veig que al vessant dret hi ha un corriol que sembla fàcil. Demano informació a alguns ciclistes, però ningú no ho sap. Es veu fàcil, i m'hi dirigeixo. Creuo el rierol i a l'altra banda, després d'una petita pujada que faig a peu, prenc un corriol planer, bonic i ben fàcil. De fet el mateix corriol veig que el podria haver començat directament al refugi. Avanço en lleugera baixada, contemplant tota la vall a sota. El corriol és fàcil, tot i que algun pas és lleugerament aeri i cal parar atenció. Vaig avançant fins que trobo la pista que puja cap a l'observatori. S'acaba la calma i comença una forta pujada.

Prenc la pista cara amunt, amb una pujada constant amb un primer tram molt dur. Més endavant continua força dreta, però més accessible, i va enllaçant revolts i contrarevolts per guanyar alçada en un vessant obert i pedregós. La pujada és llarga, ja que cal enfilar fins gairebé els 3.000 metres, però el paisatge és formidable. Vaig pujant poc a poc, en un entorn solitari on només em vaig creuar amb 3 o 4 excursionistes. Després d'un bon esforç i una llarga pujada arribo a l'observatori astronòmic, que està en funcionament. També hi ha una part de refugi per visites nocturnes a l'observatori. Al peu de l'edifici surt un caminet que en 10 minuts permet accedir al pic de Château Renard, a 2.989 m. Excel·lents vistes de molts dels cims dels Alps, i encara més del sector proper, com el coll d'Agnel, o els cims del Queyras i els Ecrins.

Baixo del cim, recupero la bicicleta i cara avall es veu d'una altra manera. Gaudeixo contemplant la successió de revolts, una mena d'"Stelvio" però amb pista de terra. Baixo però no fins al fons de la vall, sinó allà on havia arribat per camí, ja que el mateix corriol continua per damunt de la vall. Pregunto a uns excursionistes i em diuen que és factible passar en bicicleta. No m'ho penso dues vegades i prenc el corriol que va planejant i baixant lleugerament per damunt de la vall. El corriol continua sent fàcil, molt panoràmic i amb algun punt aeri i molt vistós. Vaig baixant fins damunt mateix de Saint Véran, on el corriol connecta amb la zona de les pistes d'esquí, i baixa fins a la capella de Sainte Marie Madeleine, ben a prop de l'aparcament. Una ruta d'alçada ben espectacular, amb paisatges fabulosos i un corriol ben divertit gairebé a 3.000 metres.