Rúbies

Fem una ruta pedalant al vessant sud del Montsec de Rúbies tot transitant sota la gran cinglera que s'allarga des de la roca dels Arcs. Sortim de Vilanova de Meià i pugem per una carretera asfaltada sense pràcticament trànsit. Prenem la pista que gira a l'esquerra i avança al peu dels cingles entre ametllers i plantacions de tòfona. A la cruïlla del barranc del Reguer seguim direcció oest fins al poble abandonat de Rúbies, i tornem fins al mateix punt on comença l'espectacular baixada cap al pas de la Cabroa. Fem una breu parada a l'ermita de Sant Sebastià, i seguim baixant cap a Santa Maria de Meià, i tot seguit Vilanova.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Vilanova de Meià La Noguera
• Distància: 30,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.115 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=110 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Montsec de Rúbies Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Tornem a pedalar pel Montsec, avui amb una ruta fàcil i força curta pel vessant sud del sector de Rúbies. La serra del Montsec forma un gran contrafort prepirenenc que s'allarga d'est a oest per les comarques de ponent, concretament per la Noguera, el Pallars Jussà i la Ribagorça. Pel vessant sud forma un gran frontal solcat només per dos rius que l'atravessen de nord a sud, la Noguera Pallaresa a través del congost de Terradets, i la Noguera Ribagorçana que ho fa per l'espectacular congost de Mont-rebei. Aquestes grans ferides que els rius pirinencs han anat fent al Montsec per obrir-se pas, alhora separen els 3 grans sectors: Montsec de Rúbies, Montsec d'Ares i Montsec d'Estall. I precisament avui ens mourem pel més oriental, el Montsec de Rúbies, dit també de Meià.

L'objectiu d'avui és recórrer el vessant sud d'aquest sector i contemplar la majestuositat de les seves parets. Especialment destacada és la zona de la roca dels Arcs, ben coneguda pels escaladors. La llarga cinglera de roca és ben visible des de la plana lleidetana, i en aproximar-nos-hi gaudim d'un gran espectacle natural. El poble de Vilanova de Meià està situat a la seva base, i serà el punt de partida de la ruta d'avui. També volem visitar el despoblat de Rúbies, tot i que ja hi havíem estat en una altra ocasió, i de tornada volem passar pel característic pas de la Cabroa, al peu mateix de les grans cingleres.

Precisament l'altra vegada que vam pedalar per la zona vam pujar fins al punt més alt de la serra, el Tossal de les Torretes, i també vam baixar per un camí ben aventurer i poc ciclable fins a Rúbies. La ruta d'avui és més plàcida, tot per pistes força còmodes, i amb ben poc o nul tràfic. Com deia el punt de partida és Vilanova de Meià, tot i que com que anem amb el Fum i no volem fer una ruta massa llarga, la Sílvia i el gos començaran a la bonica ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià, on hem passat la nit. Així s'estalvien una bona pujada que a més a més és per asfalt. Jo baixo a Vilanova i començaré des d'allà.

Així doncs, des del centre del poble començo a pedalar i em dirigeixo a la carretera asfaltada que puja cap a l'Hostal Roig, i que permet creuar cap a la vall de Bercedana. És una carretera amb molt poc trànsit que puja durant 3 km. i uns 150 metres de desnivell fins a la cruïlla de la Mare de Déu del Puig de Meià. Aquí deixo l'asfalt i continuo per una pista a l'esquerra. Vaig pujant en un dia força lluent i assolellat, però amb una temperatura primaveral molt agradable. Trobo la Sílvia i el Fum quan porto 5 km., just a la cruïlla que marxa cap a l'ermita. Cal mencionar que l'ermita de la Mare de Déu del Puig és un lloc excepcional, un bonic balcó suspès sobre Vilanova, amb un gran planell, l'ermita i una àrea recreativa amb bones vistes.

Marxem pedalant cap a l'oest, sempre amb les parets del Montsec a la nostra dreta. Anem pujant, però suaument, sense estridències. Gaudim d'un paisatge de secà, amb alguns camps d'ametllers, i recentment amb una notable zona de plantació d'alzines tofoneres. Avancem per aquest gran altiplà a mitja alçada entre la paret del Montsec i la plana de la zona de Meià. Fem una breu pausa a la font del Manel, on el Fum es refresca abans de continuar. Tota aquesta zona és força seca i trobarem poca aigua. Encara pugem uns metres més fins a la zona del Tros del Serafí, sota les costes de Santa Maria. Aquest és el punt més alt de la ruta, a uns 1.325 metres.

A partir d'aquí planegem una estona per sota mateix del Tossal de Mirapallars (quin nom més bonic i eloqüent!), que és un dels cims d'aquest sector de la serra. Avancem fins al collet del Reguer, on hi ha una cabana i una cruïlla de pistes. Està just al damunt del barranc del mateix nom. Aquí ens tornem a separar amb la Sílvia i el Fum. Ells s'esperaran en aquest punt, i jo faré una escapada d'anada i tornada fins al poble abandonat de Rúbies. Segueixo la pista de dret, sempre direcció oest, i començo a baixar lleugerament. Aviat es veu de lluny les restes de les cases, així com el Montsec d'Ares força més enllà. Acabo de baixar fins al despoblat i passejo uns minuts per les ruïnes de les construccions.

L'edifici més ben conservat és l'església de Santa Maria, que manté amb penes i treballs la teulada. L'absis és l'element més destacat de la construcció, i conserva les típiques arquacions llombardes. Està situat en un lloc molt bonic, sota les parets d'aquest sector del Montsec que ja declinen cap al congost de Terradets. La vista des del poble és extensa, sobretot cap al següent Montsec, el d'Ares. Les cases estan totes en ruïnes, ja que es van abandonar als anys 70 del segle XX. La zona és erma i seca, i l'evolució d'una societat cada cop més urbana no era compatible amb llogarrets tan remots i de vida difícil.

Torno enrere, i ara em toca pujar uns 4 quilòmetres fins a la cruïlla on m'esperen la Sílvia i el Fum. Un cop retrobats iniciem el descens cap al pas de la Cabroa, però abans encara tenim una sorpresa, ja que trobem l'amic Manu que es dirigeix amb uns amics a buscar la capçalera d'un barranc. Fem petar la xerrada, i tot seguit comencem el descens pel tram més espectacular de la ruta. El pas de la Cabroa és un lloc especial, ja que la pista passa a tocar de les verticals parets, en alguns trams gairebé sota les grans balmes que formen les cingleres. A l'altra cantó hi ha un bon precipici, de manera que cal parar atenció, ja que sense ser perillós, és important controlar la traçada i la frenada. Un lloc singular i vistós.

La pista es va allunyant de les cingleres i segueix baixant, tot i que no tan fort. Al cap d'uns minuts fem una breu parada a l'ermita de Sant Sebastià, pintada de blanc. El descens continua decidit, tot i que baixem ben a poc a poc, a un ritme còmode pel Fum. Abans d'arribar a Santa Maria de Meià m'avanço ja que la Sílvia i el Fum m'esperaran en aquest poblet. Jo acabaré d'arribar a Vilanova, però per carretera asfaltada. Un cop al poble principal d'aquest sector, tanco aquesta bonica ruta de poc més de 30 km. i bons paisatges, sobretot les cingleres del Montsec, el petit poble de Rúbies i l'espectacular pas de la Cabroa. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i dinem còmodament en una agradable zona recreativa de Santa Maria. Un dia ben rodó.