Serres de Pàndols i Cavalls

Creuem pedalant dues petites serres situades al sud de la Terra Alta, i que tenen com punt més elevat el Monument de la Pau, un gran mirador tant cap a l'Ebre com cap a les muntanyes dels Ports. Sortim de l'antiga estació de Prat de Comte i baixem cap al santuari de Fontcalda, on comença una pista asfaltada que puja fort i sense descans fins al sostre de la serra de Pàndols, on hi ha el gran mirador. Tot seguit baixem cap a l'àrea de la Fonteta, creuem la carretera i voregem pel vessant occidental l'estirada serra de Cavalls. La revoltem pel nord i també per l'est a través de camps d'oliveres i ametllers. Arribem al Pinell de Brai i fem una llarga baixada per trobar la Via Verda, per la qual anirem tornant al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Antiga estació de Prat de Comte (Baix Ebre)
• Distància: 45,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.305 metres
• Temps: 4:25 hores
• Dificultat: IBP=129 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Serres de Cavalls i Pàndols Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ja fa uns anys vam fer una volta similar, però una mica més llarga i en sentit contrari: Serres de Cavalls i Pàndols. En aquella ocasió vam sortir de Miravet i vam fer una volta més extensa també pel sector de l'Ebre. Avui sortirem del punt més baix de la ruta i ens enfilarem primer cap a la serra de Pàndols i tot seguit contornejarem l'allargada serra de Cavalls gairebé per totes les seves cares. El lloc de sortida és l'antiga estació de ferrocarril de Prat de Comte, força allunyada del poble, en un racó al peu del riu Canaletes. L'antic recorregut ferri s'ha adaptat com a via verda, i és molt popular gràcies a la bellesa de l'entorn, el bon estat de conservació i l'al·licient dels nombrosos túnels que hi ha a la ruta. Sortirem per la via verda, i també tornarem per un bon tram d'aquest interessant itinerari.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des de l'antiga estació de tren, que ha estat restaurada i endreçada. Està situada 4 o 5 quilòmetres del poble, gairebé a sota de l'estètica Agulla de Bot, que també vam escalar fa uns anys. És un racó tranquil i agradable. També és recomanable l'àrea recreativa de la Jepa, situada uns metres més avall, i a la qual s'accedeix per una pista forestal en bon estat. Per a la ruta d'avui ens acompanya el Fum, però com que és massa llarga, en realitat la Sílvia i el Fum pujaran fins al Monument de la Pau i després tornaran. Mentrestant jo acabaré de fer la volta circular.

Des de l'estació prenem la Via Verda direcció sud, creuem un primer túnel i prenem la cruïlla que indica el santuari de Fontcalda. Arribem al riu Canaletes, on el Fum aprofita per banyar-se. Anem fins a la petita piscina d'aigua calenta i pugem cap al recinte amb una gran plaça al voltant de la qual s'agrupen el santuari i l'antic hostal, una part del qual encara està obert com a bar, mentre que la resta dels edificis semblen tancats. Des del santuari de Fontcalda neix una petita pista asfaltada que s'enfila endimoniadament fent innombrables revolts fins al Cap de la Costa. Són encara no 4 km. i un desnivell aproximat de 400 metres. Anem pujant poc a poc amb la fresca del matí. Afortunadament la zona és obaga i no cal patir pel sol. El Fum sobretot ho agraeix. Anant amb gos cal anar amb compte ja que passa algun cotxe.

Arribats al Cap de la Costa tenim una preciosa vista cap al sector dels Ports, amb crestes i puntes que s'allarguen cap a la banda d'Horta de Sant Joan. En creuar el coll també tenim una bona visió cap a la plana del Baix Ebre, especialment en un tram planer just abans del coll. Baixem uns metres, però hem de tornar a pujar aviat. Trobem la cruïlla del Monument de la Pau i girem a la dreta. S'acaba l'asfalt i comença una nova pujada amb un primer tram molt intens. Tenim per davant uns 250 metres de desnivell per una pista forestal en bon estat. Finalment arribem al punt més alt, la Punt Alta, de 705 metres, on hi ha un vèrtex geodèsic, una torre de vigia, i sobretot el Monument de la Pau, que recorda els joves i no tan joves que van perdre la vida durant la Guerra Civil. En aquesta zona s'hi va viure un dels episodis més cruents de la batalla de l'Ebre.

Fem una pausa a dalt del cim, i passem una bona estona reposant i contemplant un vast paisatge. El Monument de la Pau, a part del valor històric i memorístic, també és un gran mirador cap a la plana del Baix Ebre (sud), el massís dels Ports (oest), la petita serra de Cavalls (est) i el sector septentrional de la Terra Alta (nord). La Sílvia i el Fum prenen el camí de tornada per la mateixa ruta, ja que era difícil fer altres combinacions. Jo baixo ràpidament del cim cap al coll d'en Torner, on comença la pista cul-de-sac per on hem pujat. Un cop al coll baixo per la pista asfaltada fins a l'àrea de pícnic de la Fonteta, on prenc la carretera C-43 durant menys d'un quilòmetre en direcció cap al Pinell de Brai. Al cap d'uns metres, al costat d'una granja prenc una pista que planeja cap a llevant.

Vaig seguint la pista que creua la vall de les Carroves, i que voreja per l'oest la serra de Cavalls, que és allargada i de poca alçària. La pista va pujant suaument per un terreny obert amb camps d'ametllers, oliveres i bones extensions de vinya. És un tram de pedalada plàcida, agradable i sense dificultat. Va pujant fins ben bé a sota del cim de la serra, la Punta Rodona, però la pista no passa pel cim, sinó que va més per sota. Sempre es va circulant a mitja alçada i amb les parets cada cop més verticals de la serra a la dreta. Tot seguit la pista comença a baixar en un tram ràpid i obert, tot i que en aquesta zona superior ja no hi ha cultius. La baixada és ràpida i directa, direcció nord-est, i va perdent alçada cap al barranc del Graó i tot seguit el coll de Sens.

La serra de Cavalls es va acabant, i l'itinerari gira cap a llevant alhora que acaba de contornejar pel nord la serra. Arribem als Quatre Camins, una cruïlla on giro a la dreta per continuar contornejant la serra, ara pel seu vessant oriental. Passo de nou per una zona de camps d'ametllers i oliveres, amb petits masos i casetes de camp. Hi ha moltes cruïlles de pistes, i el GPS m'ajuda a seguir el camí traçat prèviament. Passo algun tram poc definit, i em torno a acostar a una zona més muntanyosa al barranc de la vall de Brunes. Aviat la pista torna a ser més bona i ràpida, i va girant cap al sud. Entremig de camps i petits masos arribo a l'entrada del Pinell de Brai. Creuo el poble i continuo poc més de 2 km. per la carretera N-230c fins a trobar una pista que neix a l'esquerra, al final d'una llarga recta.

Encaro la part final de la ruta, però encara queda un tram de pujada. La pista s'enfila suaument, primer cap a una granja i tot seguit cap al pla de Roures. Segueixo una carena indefinida per un terreny boscós amb petits camps de secà. Vaig planejant fins a trobar el camí de la Riberola, on comença una baixada molt forta per unes pistes mig abandonades que em porten a connectar amb la via verda. Avanço per la via direcció nord gairebé durant 8 quilòmetres. De camí passaré per l'antiga estació del Pinell de Brai, on hi ha un bar habilitat, i també creuaré nombrosos túnels (crec que en vaig comptar 12 o 14). És un tram plàcid i agradable, que faig a ritme lleuger per arribar i retrobar-me amb la Sílvia i el Fum. De nou a l'estació de Prat de Comte tanco una ruta ben entretinguda a la Terra Alta.