Anem a buscar la llarga carena del Puig Terrers des del Coll de la Bena, al costat de Gisclareny. Remuntem el fort pendent vora la cinglera, amb molts trams sense camí. Passem el pas de la Cabra i la pleta de la Guilla, i continuem pujant fins al conegut cim que ens obre la panoràmica cap a l'abrupte vessant nord del Cadí.
Enfilem el cim del Moixeró per un camí poc habitual, la Canal Llarga, una ruta que havia estat utilitzada antany pels habitants de la zona i que actualment només la transiten els isards. Sortim de Gréixer i anem a buscar la canal sota les dretes parets del Puig Cubell. Un cop a la carena seguim cap a l'est trepitjant les primeres neus de la temporada fins al cim. Tanquem el cercle tot baixant per la Canal de la Serp.
Des del mateix poble de La Nou de Berguedà es veuen fàcilment mirant cap a nord-est unes curioses agulles que s'aixequen airoses entre el boscam. El seu nom és ben adient a la forma punxeguda i vertical. Una curta caminada ens porta fins a la base, tot i que la idea inicial de pujar-hi queda ajornada per la verticalitat que aconsella l'ús de corda. En tot cas només la curta volta ben bé val la pena per gaudir d'una matinal amb bonic panorama entremig d'agulles, crestes i esperons calcaris.
Des d'aquest modest cim situat sobre el poble de Gréixer tenim una bonica vista frontal del Moixeró, la capçalera del Bastareny i els contraforts del Cadí més oriental. En una sortida amb la UEC de Bagà pugem des del pont de Sant Nazari fins al coll de l'Abaiol, el pas del Verdai i el coll de la Coma Castellana. Des d'aquí anem a buscar un pas vertical equipat amb cadenes i esglaons metàl·lics que ens enfila amb un fort pendent fins al panoràmic cim. Baixem pel pas de la Mona i el bosc de l'Abaiol.
Sortim des del Pla de Campllong i planegem fins al gran mas de Castellar del Riu. Primer per pista i després per camí poc definit avancem vers ponent per la base del Serrat de la Corba, fins que una debilitat del terreny ens permet creuar la cinglera: el Grau de l'Olivell. Baixem fins al mas de Mataplana, amb vistes cap a la vall de Lord, i pugem fort pel nord del serrat. Tornem pel camí dels Porxos, fent parada a la pintoresca ermita de Sant Llorenç.
Fem una ruta d'exploració a un conjunt d'agulles i dents rocoses situades a llevant del Sobrepuny. Ens sorprèn trobar un tram equipat en una petita cresta aèria i fàcil de pujar, i amb un parell de ràpels per l'altre costat. Les dues agulles següents no estan equipades i les descartem per complicades. Seguint la mateixa línia escalem una petita agulla (III), abans de la darrera protuberància, les Collades, que també descartem per manca de temps. De tornada enfilem el petit cim del Roig.
Recorrem un tram de cresta formada per un dels característics plecs prepirenencs, al sud del Moixeró, just a sobre del Bac de Diví. Des de la carretera que puja al túnel ens enfilem sense camí fins al fil de la cinglera, i resseguim la cresta fàcil fins al punt més alt. Baixem per l'altre costat fins a trobar un grau que ens permet baixar de la cresta. Ens compliquem buscant un camí de tornada inexistent pel vessant nord, tot i saber que n'hi ha un d'evident i fàcil pel vessant sud.
Al sector més meridional dels Cingles de Vallcebre unes grans esquerdes formen profunds passadissos i diversos avencs gairebé al fil de la cinglera, als quals es pot accedir amb certa dificultat. Es tracta d'un conjunt de forats, esquerdes i grans blocs de pedra encastats que configuren un peculiar laberint soterrani. L'accés és difícil, ja que es pot desgrimpar en alguns punts amb compte, i és recomanable portar equipament.
Sortim des del Monestir de Santa Maria de Lillet, passem la característica Rotonda de Sant Miquel i el Castell de Lillet. Avancem direcció sud pel camí de la Serra Pigota i anem guanyant alçada fins al Joc de Pilota, un dels indrets característics del Catllaràs. Baixem per un camí molt dret fins al refugi d'Ardericó i enfilem el cim de la Roca Forcada per la carena oest. Tornem pel camí de la Catau tancant un bonic recorregut pel vessant nord-est del massís.
Fem la clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornant pel vessant nord, obac i emboscat. Per fer-lo més entretingut enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat molt bonic situat sobre els plans de Vilella.