Iniciem uns dies de ruta i muntanya a Bolívia a la zona del parc nacional de Sajama, una zona alta i semidesèrtica que ens servirà per aclimatar. Caminarem per llacunes a més de 5.000 metres, gaudirem de les vistes a muntanyes altíssimes, ens banyarem en aigües termals i contemplarem el brollar dels guèisers. Tot en un entorn natural amplíssim, poc poblat i salvatge.
Coneguda des de temps immemorials, aquesta bòfia és una de les més fondes de la comarca del Berguedà. No té grans concrecions, però destaca per l'amplitud d'alguna de les seves sales i la seva profunditat, al voltant de 500 metres. Fem una sortida amb nens que gaudeixen de l'aventura d'entaforar-se sota terra i evolucionar dins d'un entorn poc habitual.
A l'Alta Cerdanya, entremig de les valls de Planès i Riberola creix una cresta des del poblet de Planès cap al sud fins la Torre d'Eina. Al centre del cordal un pic esquerp i esmolat esdevé el punt més alt d'aquesta línia bonica i panoràmica. Després del cim rapel·lem el característic i vertical pas del Violoncel, i tornem per la vall de Planès.
Ben a prop de la Pleta de la Vila trobem dos fenòmens geològics ben curiosos. Els Terrers és una zona erosionada amb un conjunt de xaragalls sobre un terreny de tons vermellosos. Poc més amunt una cinglera calcària molt trencada alberga en les seves entranyes un conjunt de grans esquerdes, algunes de molt difícil accés, que formen llargues galeries semi-subterrànies.
Poc al sud de Sant Romà de la Clusa un conjunt d'agulles i esperons formen un crestall irregular direcció cap al Sobrepuny, amb alguns trams força aeris i altres coberts de vegetació. Recentment s'ha equipat un itinerari d'aventura que recorre una bona part d'aquestes agulles on hi ha trams de via ferrada, trams d'escalada fàcil, trams de grimpada, uns quants ràpels i fins i tot un ràpel-tirolina. És una activitat entretinguda, que sense ser difícil exigeix atenció en alguns passos.
Poc al sud de Sant Romà de la Clusa un conjunt d'agulles i esperons formen un crestall irregular direcció cap al Sobrepuny, amb alguns trams força aeris i altres coberts de vegetació. Recentment s'ha equipat un itinerari d'aventura que recorre una bona part d'aquestes agulles on hi ha trams de via ferrada, trams d'escalada fàcil, trams de grimpada, uns quants ràpels i fins i tot un ràpel-tirolina. És una activitat entretinguda, que sense ser difícil exigeix atenció en alguns passos.
Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.
Fronterer entre el Pallars i el Coserans, aquest cim amb excel·lents vistes panoràmiques és poc conegut, discret a l'ombra del proper Mont Valier, el Senyor de l'Arieja. Modifiquem sobre la marxa una ruta de dos dies per problemes físics i climatològics amb el resultat d'un cim prou interessant, però amb una aproximació llarga i poc lògica.
Ben acompanyats i guiats emprenem un itinerari llarg i intricat a l'Alta Garrotxa. Sortim d'Oix i després de passar per llocs emblemàtics com el Pont Trencat, la palanca d'Agafa l'Ase i la Mare de Déu d'Escales arribem en forta pujada al cim del Ferran. Baixem a Talaixà i encara més fins al Grau d'Escales. Tot seguit emprenem la bonica vall d'Hortmoier i després de superar el vertical grau de l'Escaladuix pugem fort fins a coronar el Bestracà.
A diferència del cim principal, el Pedraforca xic és poc concorregut, i menys encara si sortim del camí normal. Fem una ruta original i divertida que ens porta a creuar les Coves dels Talibans, un gran pont natural de roca i un curiós túnel d'uns 50 metres que ens enfila fins a la Feixa Alta fent uns passos fàcils d'escalada (III). Tot seguit anem a buscar el fort pendent de la Gran Diagonal, i amb una última grimpada coronem el cim. Baixem per les Costes d'en Dou.