Activitats

Pic d'Aspe (2.640 m.)

Cara nord del Pic d'Aspe

Sortim de l'estació d'esquí de Candanchú i per les pistes desertes avancem cap a sota la característica paret de la Zapatilla. Pugem fort al port de Tortiellas, i després de saltar una grada rocosa flanquegem per sobre del barranc amb la vista posada a la impressionant cara nord. Al fons del circ comencem a remuntar una llarga glacera cada cop més dreta. Dalt del coll decidim encarar el cim per l'aresta nord, fent una grimpada fàcil però molt descomposta i amb passos exposats. Vistes excepcionals dels pirineus bearnesos.

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes

Pujant dins les Muntanyetes

Sortim del mirador dels Orris i baixem per una antiga pista fins a la pleta dels Xais, on entrem en el laberint de les Muntanyetes. Remuntem un tram de canal, grimpem uns metres i anem a buscar una altra canal amagada rere un esperó que ens portarà a unes mines abandonades. Per fort pendent arribem sota la font de la Mena, i per terreny més fàcil fins al Niu de l'Àliga. Arrodonim la volta per la carena del Serrat Gran, baixant a la collada de Comafloriu i més endavant als amplis Plans Bagà.

Cresta de Racons

Davant el Racó Petit

Les valls de Riberola i Carançà, al Conflent, estan dividides per un llarga carena granítica. Des de la cabana d'Aixeques remuntem la planera vall de Riberola, i quan es bifurca, seguim la Valleta. Assolim la carena tot grimpant per una canal força dreta al pas del Porc. Comencem a crestejar entre blocs de granit, amb grimpades fàcils, poc sostingudes i poc exposades, on les dificultats es poden evitar. Coronem el Racó Gros i continuem la cresta fins al Racó Petit, ambdós amb una vertical paret cap a l'est. Baixada llarga i feixuga per tartera incòmoda.

El Gegant de Campllong

Grimpant al Gegant de Campllong

Al cap d'amunt de la baga de Campllong sobresurt una notòria agulla calcària entre el bosc de pins. Sortint prop de Coforb un camí en forta pujada arriba fins al coll del Portet. Pel vessant nord de la serra dels Lladres s'arriba planejant fins al també dit Roc del Gegant, que es pot coronar amb una grimpada fàcil però aèria. Unint velles pistes en desús avancem fins a la Creueta, on entrem al vessant sud de la serra, i la resseguim passant per la Mesquita fins al punt d'inici en suau descens.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Enforcadura

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Enforcadura

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Gorgs d'Estiula

Gorg de la Bauma

Resseguim pràcticament tot el torrent d'Estiula, des d'on desemboca al riu Merdàs, al berenedor de la font de Querol, fins a la seva capçalera. Tot remuntant el torrent ens entretenim contemplant els set magnífics gorgs que les aigues clares del torrent va formant, amb petits saltants d'aigua. Alguns dels gorgs conformen racons de gran bellesa, amb tolls d'aigua turquesa, petites cascades i trams abalmats. Arribem fins a Sant Feliu d'Estiula i tornem ràpid per la pista davant l'amenaça imminent de tempesta.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Oscuros de Balcés

Últim ràpel

Després d'una aproximació per terreny costerut arribem al barranc i ens posem els neoprens. Comencem el descens baixant un tram planer, i aviat trobem un gran caos de roques. Cal anar buscant els passos més adients entre els grans blocs, entrant per forats, petites cascades, tobogans i algun petit busseig. Més endavant trobarem un parell de ràpels enmig de cascades que ens deixen en sales fosques i aquàtiques. Creuarem un bonic engorjat estret i amb parets molt altes, on caldrà nedar en alguns trams. Barranc molt aquàtic, bonic i emocionant.

Cueva Cabrito i Estrechos de Balcés

Gaudint del descens

Encadenem dos barrancs propers però alhora molt diferents. Només comparteixen una característica: l'estretor. El torrent de la Cueva Cabrito és sec, i de seguida forma un pas estretíssim, en alguns casos de menys de 30 cm. Cal fer nombrosos ràpels curts i molts trams per oposició. Arribem al riu Isuala i iniciem els Estrechos de Balcés, un barranc aquàtic, fàcil i amb un recorregut molt engorjat, amb molts trams on hem de nedar per un fil d'aigua envoltat de grans parets.

Pàgines