Activitats

Vallibierna (3.056 m.) per la cresta de Roques Blanques

Aresta summital del Vallibierna

Voregem l'extens estany de Llauset des d'on ja contemplem la bonica silueta de la muntanya il·luminada pel sol de primera hora. A la cua de l'estany deixem la vall de Llauset i pugem cap al nord fins a l'estany i la cabana de Botornàs. Enfilem fort per pendents herbats sense camí fins a trobar la roca i comencem a grimpar. El primer tram calcari és el més exigent, amb grimpades de II/II+ exposades. Tot seguit el tram més dret, on grimparem per grans blocs de granit amb alguns passos exposats. Després d'una travessa horitzontal trobem una nova paret de blocs, i grimpem fins a trobar un breu tram de gneis i seguidament la bonica aresta calcària que sense dificultat ens portarà al cim. Creuem el popular Pas del Cavall, una curta aresta horitzontal i fàcil, però molt exposada, que ens porta al pic secundari de les Culebres. Baixem al coll de Llauset i desfem l'ampla vall fins al punt d'inici.

Pic Llobateres (2.458 m.)

Arribant al refugi del Prat d'Aguiló, amb les parets del Cadí al fons

És un cim poc rellevant, de fet seria una de les puntes de la serra Cadí. Però l'interès d'avui no estava tant en el cim sinó en el camí per assolir-lo, ja que recorrerem el poc freqüentat Pas de la Roca Plana. Volíem sortir del refugi del Prat d'Aguiló, però les fortes pluges deixen la pista impracticable, i hem de sortir força més avall, sumant una llarga aproximació. Des del refugi prenem el camí que flanqueja la falda fins al collet de l'Estenedor. Comença una llarga pujada, primer per una feixuga tartera i després per un tram rocallós que exigeix una petita grimpada. Finalment una diagonal ens deixa dalt la serra. Els núvols han anat cobrint el Cadí i renunciem als cims més alts. Seguim cap a l'est, coronem l'indefinit cim, i seguim fins al Pas dels Gosolans, on baixem còmodament fins al punt d'inici.

Coves d'Olopte

Gatera entrant a la cova petita d'Olopte

A prop del poble i enfilades a mitja alçada d'una cinglera sobre el riu Duran trobem les diferents boques d'aquestes cavitats. Es tracta de conductes de drenatge del Montcurto (o Mont Cortàs), fet que s'aprecia en la morfologia arrodonida i allargada de les diverses galeries, principalment tubs rectilinis i fortament erosionats pel pas de l'aigua. Accedim primer a la cova petita, de sostre força baix i 134 metres de recorregut per estretes galeries molt estètiques. La cova gran és més llarga, 232 metres, i té unes característiques similars, amb major magnitud. En aquestes cavitats s'hi han trobat restes arqueològiques de diferents períodes.

Grau de l'Ós

Al peu de la boca nord del túnel del Cadí hi desemboca un torrent estret i congost que es desprèn del vessant nord del Moixeró. Remuntarem el barranc, grimpant en alguns punts, i gaudint de les parets que tanquen i encaixonen aquest pas gairebé impossible. A mitja ruta trobarem un pas equipat molt enginyós, amb una escala metàl·lica i una cadena encastats dins d'una roca foradada i que permeten superar un ressalt vertical. Arribats als prats de Riumajor remuntem uns metres fins al refugi del Serrat de les Esposes on fem una pausa abans d'iniciar el descens, passant pel petit poble abandonat de Canals.

Tuta de la Fou de Bor

Boniques formacions a la galeria Canela

Ens endinsem a les entranyes del Moixeró a través d'un complex sistema subterrani amb nombroses galeries que actualment ja sumen més de 4,2 quilòmetres de recorregut. Sortim del poblet de Bor, i en pocs minuts arribem a la boca. Entrem en aquesta surgència temporal i recorrem la galeria que neix cap a la dreta, i que ens obliga a creuar una estreta gatera i passos incòmodes. Més endavant la cova s'eixampla amb llargues galeries tubulars. A la Sala Cerdanya, bellament decorada, buidem un petit sifò i continuem per la galeria Canela, plena de formacions molt boniques, i arribem al lloc més fons de la cavitat. Tornem cap al sifò i prenem una altra galeria per sortir, amb uns passos finals força estrets.

Cresta de Marturi

Tram més aeri i divertit de la cresta de Marturi

Planegem per la pista del Caro en direcció Beseit fins a l'àrea recreativa de Cova Avellanes, on prenem un caminet que puja primer cap al Bassis del Marturi, i continua fins a guanyar la carena al coll de Caguitos. Fem una anada i tornada a la propera Mola del Boix, amb una petita grimpada, i comencem la cresta, poc definida i menys sostinguda. Fem algunes petites grimpades i arribem a l'espectacular Proa del Barco, on no trobem el pas per baixar i fem un emboscat flanqueig per sota. Fem un petit ràpel i seguim un tram planer i aeri més interessant. Amb bones vistes sobre al barranc d'Orió avancem amb dificultats per les bardisses, i al coll de Pallers trobem el camí que ens porta al punt d'inici.

Cova Balaguer

Grans estalagmites a la sala principal de la Cova Balaguer

A escassa distància del Refugi del Caro trobem una cova complexa, amb 3 pisos d'alçada i diferents galeries que els connecten. Entrem desgrimpant uns pocs metres fins arribar a la sala principal, bellament decorada amb unes grans estalagmites al centre, i diverses colades a les parets laterals. En diversos punts de la cavitat hi ha conductes que permeten desgrimpar fàcilment a un estrat inferior, ple de blocs. Es pot baixar encara més avall, però caldria una corda ja que el terreny és dret i relliscós.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Tram més estret i aeri de la cresta

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Pàgines